La sexualitat, una assignatura pendent

Quan som bebès, els nostres pares ens ensenyen a parlar i caminar. En el col·legi, són els professors els que ens mostren com llegir i escriure. Però, qui ens instrueix sobre la nostra sexualitat? L’acte sexual és una funció bàsica de l’ésser humà, com respirar o menjar; no obstant això, segueix sent un tema tabú en ple segle XXI. Són pocs els adolescents que arriben a explorar el seu cos sabent realment què els passa, quin és l’origen de les seves inquietuds o com poden esclarir els seus dubtes sobre aquests temes. Segons la UNESCO, l’educació sexual no pretén únicament prevenir malalties, sinó també “dotar als joves d’actituds i valors per gaudir de salut, benestar i dignitat; a més d’entaular relacions socials i sexuals basades en el respecte”.

Professors i pares ho intenten esquivar

La societat, els moments històrics i la cultura que ens envolta són factors que dificulten el fet de parlar lliurement sobre el sexe. Sergio García, terapeuta de Personal Matchmaker Internacional, explica que “els prejudicis i també la por a sentir i a relacionar-se fan que la gent expressi menys els seus temors respecte a la sexualitat i s’amagui darrere de les tecnologies”. Tot i això, els adolescents pensen que el desinterès i la falta de comunicació no és només responsabilitat seva. Meritxell Lozano, alumna de 4t d’ESO de l’Escola Vedruna de Girona, comenta que “la falta d’informació no és el problema, sinó la manera com es dóna, ja que els mateixos professors es troben incòmodes parlant del tema”. Entorn aquest problema, David Pérez, sexòleg formador de tallers especialitzats en educació sexual a Sex Academy i redactor de la revista Insight, insisteix que “els progenitors i els professors s’han de preocupar per rebre aquesta educació sexual prèvia i ells mateixos s’han d’animar a l’hora de tenir teràpia de parella”. No obstant, els progenitors no acostumen a aplicar els consells dels experts perquè “se senten cohibits a l’hora de parlar d’una cosa tan directa i solen esquivar el tema”, com expliquen alguns pares de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Per aquesta raó, els joves busquen altres vies d’informació i, actualment, poden accedir amb facilitat a una gran quantitat de fonts, malgrat que el problema és saber distingir la seva fiabilitat.

D’altra banda, el treball als centres acadèmics per normalitzar la sexualitat no és gens fàcil. Dani Bartomeu, coordinador de d’aquest institut gironí, reconeix que des de la Generalitat no hi ha cap pla educatiu que faci referència a l’ensenyament de l’educació sexual i per tant, cada centre s’organitza i decideix quins temes extracurriculars tractaran a través de xerrades o activitats externes. “Tot i això, tenim molta diversitat d’ètnies i religions i algunes persones es neguen des d’un primer moment a participar en aquests tallers pels valors que han rebut”. La solució seria crear un model educatiu en el qual tothom se senti integrat. Raquel Gómez, experta en aquest àmbit mèdic del Centre Jove d’Anticoncepció a les Sexualitats, defensa que “tampoc es pot obligar a canviar els principis d’aquestes cultures, però sí incorporar la perspectiva en el discurs i adaptar els continguts”. Aquest servei és conscient del problema i ofereix una perspectiva inclusiva mitjançant el seu propi vessant educatiu basat en tallers especialitzats per a escoles i instituts. Encara que han d’insistir i posar molt d’esforç per aconseguir ajuts econòmics, aquest projecte rep algunes subvencions per part de la Diputació de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Sex Academy també s’ha unit a aquest tipus d’iniciatives orientades a aules escolars mitjançant el seu propi projecte: La Otra Educación. Laila Pilgren, directora i creadora de l’organització, va tenir la idea d’incorporar un model semblant l’establert a Dinamarca (el seu país natal) en veure la falta d’educació sexual al sistema espanyol. En aquesta entrevista exposa el seu punt de vista sobre el tema.

La pornografia i Hollywood prenen el relleu

Arran d’aquesta falta d’educació sexual, els joves acudeixen al material pornogràfic que s’ofereix per Internet o a les històries romàntiques que ven la indústria del cinema, creant una falsa imatge del que són les relacions sexuals.

Cert és que, en els últims anys, les pel·lícules intenten trencar estereotips per normalitzar la realitat. Des de Rompe Ralph 2, que s’allunya dels rols de les princeses Disney tradicionals, a llargmetratges més adults com Love, Simon o Call me by your name, que donen un espai a l’amor i al sexe homosexual. Tot i això, “el porno segueix sent el manual per excel·lència de molts joves”, com declara una altra formadora de Sex Academy, Lydia Parrilla. Els rols masclistes, la submissió de la dona i el sexe agressiu són “relats equívocs que distorsionen la realitat i venen una imatge que no s’ajusta a l’existent”. Els experts coincideixen que l’educació reduiria les violacions, una idea que també va plasmar l’espot publicitari del passat Saló Eròtic de Barcelona, arremetent contra els jutges de “la Manada”.

Un espai per a tots

Arribats a aquest punt, on és la solució? Potser no consisteix a donar un manual d’instruccions, com si fossin matemàtiques. Ni tampoc es tracta de deixar-ho tot en mans de l’experiència dels pares i mares que només vetllen per la seguretat dels seus fills i filles. Els professionals expliquen que cada persona és un món i la sexualitat és un aprenentatge que va a un ritme diferent per a cada cos. La resposta que donen és crear un espai obert als centres educatius, en el qual els i les estudiants poguessin preguntar les seves inquietuds a un professional i així entendre el motiu dels seus instints. A més d’això, es parlaria de temes tant biològics com ètics: feminisme, respecte, igualtat, experimentació de l’orientació sexual… “El fet de donar a conèixer només els riscos i la seguretat converteix el sexe en un monstre al qual hem de tenir por”, reconeix Núria Jorba, especialitzada en psicologia emocional i teràpia de parelles. L’experta aposta per introduir la comunicació en les relacions i incorporar els valors morals i l’autoestima a l’educació, a més d’establir un ensenyament transversal.

Dins d’aquesta incògnita que suposa la sexualitat, un altre element que pot ajudar a donar respostes rau en la literatura. Relats com El diari Vermell de Carlota, de Gemma Lienas, brinden un primer contacte amb la sexologia. “En El diari Lila de la Carlota, que parla del feminisme, vaig tractar per sobre el tema de la sexualitat i em vaig adonar que era necessari un llibre sencer per informar els adolescents d’allò que desconeixen”, reconeix l’autora. Altrament, hi ha llibres més atrevits que trenquen la imatge tradicional de la dona i animen al plaer femení. Mujer, deseo y placer, amb Luana Salvadó (també integrant de Sex Academy) com a una de les escriptores, aporta una visió feminista i espiritual del sexe, donat que l’energia també influeix en les relacions.

Normalitzar la sexualitat i fer que els nens, des de ben petits, no s’escandalitzin ni s’alarmin per això provocaria menys inseguretats en les relacions i una societat més empàtica i igualitària. La clau està a contestar les preguntes que es plantegen, sense evitar treure el tema i adequant cada resposta a l’edat de la persona. D’aquesta manera, arribarà el dia en què, més que una assignatura, formarà part de la nostra vida.