14.04.2017 - 02:00
La Setmana Santa més tradicional és un període de recolliment i silenci que en alguns indrets es trenca estrepitosament el dissabte a la nit picant les portes de les cases, arrossegant llaunes o fent sonar tambors. Es creu que podria ser un costum pre-cristià o una expressió d’alegria perquè la Quaresma ja s’ha acabat. Un d’aquests indrets on persisteix el costum és a Ontinyent, que el dissabte al vespre celebra la Nit dels Panderos.
La festa consisteix a sortir al carrer a fer molt soroll amb instruments com ara xiulets, panderos, matraques, rastres de llaunes i ferros nugats amb cordes llargues i tota mena d’objectes metàl·lics que facin molt estrèpit. Es traca d’un costum que ve d’antic però que a la vila de la Vall d’Albaida es va recuperar al 2005 després d’haver-se perdut. L’organitza la Confraria de la Soledat, i comença amb un sopar popular. Després, cap a les 23.00, diversos grups de joves i nens es concentren a la plaça de la Vila i cremen les velles Quaresmes.
Tot seguit, els grups es dispersen pels carrers del barri medieval fent tan soroll com poden i cantant cançons tradicionals. Una de les més populars diu: ‘Ratetes, ratetes, eixiu del forat, que el nostre Senyor ha ressuscitat!’ (vídeo). Els participants a la cercavila branden instruments, piquen olles velles i arrosseguen per terra llaunes lligades amb cordills. Després d’avisar els veïns d’Ontinyent que ha començat la Pasqua, la tradició diu que s’han d’abandonar els instruments i les llaunes davant la porta de l’Ajuntament.
