La Setmana del Llibre en Català estudia de traslladar-se al Moll de la Fusta de Barcelona enguany

Deia Joan Salvat-Papasseit en el poema ‘Nocturn per a acordió’ allò tan conegut de ‘Jo he guardat fusta al moll…’ Noranta-cinc anys després de la publicació del poema (Óssa Menor, el llibre que el conté es va publicar un any després de la seva mort), potser no hi haurà gaires intel·lectuals que guardin fusta al Moll, però si les coses van com es preveu sí que es podrà retre homenatge al poeta venent exemplars del seu llibre. Perquè tot indica que el Moll de la Fusta serà l’espai on es farà la Setmana del Llibre en Català, aquest setembre.

L’esdeveniment que marca la represa editorial i cultural després de les vacances d’estiu i abans de les festes de la Mercè de Barcelona, fa anys que s’organitza a l’avinguda de la Catedral, però enguany aquest espai s’ha descartat per poder garantir les mesures higièniques i de distància física que imposa la crisi sanitària derivada de la Covid-19. I tot i que l’emplaçament encara l’han de decidir les parts implicades –l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona– aquest és el més probable.

El model de nova Setmana del Llibre en Català se supeditarà a les exigències de seguretat sanitària i per això cal un lloc que permeti de deixar prou distància, on es puguin controlar els accessos i on es pugui fer una neteja ràpida i una desinfecció tantes vegades com calgui. Aquest emplaçament també garanteix més circulació de l’aire, perquè és un espai més obert. Tot i això, s’haurà de reconsiderar també el model dels expositors.

La programació se’n ressentirà dràsticament. Si en general la Setmana funcionava amb tres escenaris a ple rendiment i un altre espai on es feien les activitats infantils, els editors parlen de la possibilitat que hi hagi un sol escenari, molt controlat i amb la garantia de distància social exigida per les autoritats sanitàries.

Alguns editors han proposat que la Setmana s’escurci molt –normalment eren deu dies, amb dos caps de setmana inclosos– i ara mateix hi ha tres opcions: que duri els deu dies previstos, del 4 al 13 de setembre; inaugurar-la el divendres 4 i tancar el dijous 10; i inaugurar-la el dimarts 8 i tancar el diumenge 13. Algú també havia proposat de no fer la fira d’enguany, però aquesta opció s’ha descartat, tret que les circumstàncies sanitàries hi obliguin (per exemple, en cas de rebrot).

La Setmana, tant sí com no

Si una cosa és clara és que els editors volen organitzar el certamen sigui com sigui. El calendari és el fet que suscita més controvèrsia, però fer la Setmana és ineludible. En primer lloc, perquè demostraria que, malgrat tot, la cultura resisteix. En segon lloc, perquè, encara que sigui escurçada i en espais controlats, és un mercat al qual costa molt de renunciar i que pot significar la supervivència d’unes quantes editorials. En tercer lloc, perquè després d’un any marcat per l’absència de Sant Jordi, serà una de les poques oportunitats de trobada dels lectors amb els autors i els editors.

Però anem a pams. Surt a compte fer una Setmana amb tantes limitacions? La resposta dels editors consultats és que sí, però la majoria creu que enguany hauria de ser més curta i que hi hauria d’haver ajudes per a la despesa del lloguer de les parades. Per a les editorials aquesta venda directa és molt important per a quadrar el balanç de l’any; aquells dies el total de la facturació va a parar a l’editorial, sense haver de pagar ni distribució ni llibreria, que sovint es poden arribar a endur el 55% del preu total d’un exemplar venut. Però, amb la previsió d’una disminució tan gran de la capacitat, temen que les despeses fixes no compensin la inversió de temps, desplaçaments i personal (de vegades és l’editor mateix, en el cas de les empreses petites i independents, qui fa la fira i, mentrestant, doncs, no produeix ni ven). Per això molts demanen una versió més curta de la Setmana.

Sigui com sigui, enguany la Setmana serà fonamental per a garantir la supervivència d’algunes editorials. L’aturada abans de Sant Jordi ha deixat moltes novetats als magatzems sense haver pogut fer el recorregut normal. Tot i que alguns llibres es començaran a distribuir a final d’aquest mes i començament del vinent, a mesura que s’avancin les fases de desconfinament i pensant sobretot en la festa del llibre i la rosa del 23 de juliol, molts llibres esperen poder fer un bon recorregut a la fira. Alguns que havien de sortir després de Sant Jordi ja s’han ajornat directament per a la Setmana, que és una porta d’entrada molt bona al darrer trimestre de l’any: un llibre que arriba bé a la Setmana normalment aguanta fins a Nadal i, amb sort, fins al Sant Jordi vinent.

Ara, hi haurà trobada entre lectors i autors? Doncs això tampoc no és gaire clar. Si la Setmana era una celebració molt agraïda per als autors en català, perquè permetia un contacte tranquil amb els lectors –sobretot després dels actes públics–, enguany tot serà molt més complicat a causa de la distància de seguretat i la reducció necessària d’activitats. També serà més complicat que els exhibidors puguin organitzar signatures de llibres a les casetes.

Més incògnites

I encara hi ha tot un seguit de preguntes que no tindran resposta fins al darrer moment: serà obligatori l’ús de màscares i guants a la parada per als venedors? Com es mantindran les distàncies entre els treballadors d’una mateixa parada? Els compradors podran remenar i fullejar els llibres? Són interrogants que preocupen alguns exhibidors, que pensen en la possibilitat de no anar al certamen enguany, però que tenen por que això no els faci perdre la plaça per als anys vinents.

Un altre punt calent que hi ha en aquests moments sobre la taula i que és anterior a la celebració de la Setmana té a veure amb l’anomenat Sant Jordi d’estiu, proposat per al 23 de juliol. En un sector realment afectat pel descens de vendes –en aquest cas, llibreries i editorials indistintament–, aquesta diada s’ha convertit en una oportunitat de recuperar part dels diners que no s’han facturat durant el confinament i que pot alleugerir la situació econòmica de moltes empreses. Tanmateix, tothom és molt conscient que serà només un petit pal·liatiu per a compensar el Sant Jordi real i encara hi ha molts dubtes sobre com es podrà fer amb totes les garanties exigibles, en veient com s’avança tan a poc a poc en el desconfinament de Barcelona.

Canvi de paradigma

Alguns editors consultats diuen que sembla que es comença a imposar un nou paradigma. La venda de llibres digitals ha crescut i molts dels nous consumidors d’aquesta manera de llegir segurament combinarà la lectura tradicional en paper i en digital una volta acabada la pandèmia. Fins i tot és possible que alguns passin a ser lectors digitals i prou. Això ha obligat moltes empreses a entrar en aquest sector o a reforçar-se si ja editaven llibres electrònics. L’altra tendència que s’ha detectat és que hi ha un gruix important de lectors que ha començat a comprar directament a les pàgines web de les editorials de referència i que aquesta tendència sembla que es consolida. El lector compra a la web de l’editorial i el llibre li és servit a casa, amb totes les comoditats però sense passar per cap dels gegants de distribució com Amazon. És a dir, es fa comerç de proximitat de la mateixa manera que es faria amb un pagès o una cooperativa d’alimentació, anant directament al productor i eliminant l’intermediari, sigui petit o gran, en aquest cas les llibreries.

I, és clar, això ha alarmat molt les llibreries, que han vist com els augmentava encara més la competència i que en molts casos han titllat els editors de deslleials. Així i tot, cada vegada més editors fomenten aquesta via de negoci directa i en defensen la legitimitat, sobretot perquè en molts casos han venut llibres de fons que les llibreries no solen oferir als seus clients, obligades com estan a fer rotació i a oferir novetats. S’ha de destacar que durant aquest confinament hi ha hagut unes quantes editorials petites que han renovat les pàgines web per a permetre comerç electrònic –com ara la mallorquina Adia Edicions–, o que han cercat fórmules de subscripció als seus productes tant de manera directa com en plataformes de mecenatge –com l’Aixeta, per exemple–, tal com fan Raig Verd o la veterana Dalmau, que ara fa seixanta anys ja editava per subscripció els ‘Episodis de la Història’, col·lecció encara viva que continua distribuint-se en bona part gràcies a aquest sistema. Tigre de Paper (que s’ha fet càrrec també de Bellaterra) fa temps que té subscriptors, igual que Pol·len.

Arran d’aquesta reactivació dels fons, hi ha editorials, com ara Pagès Editors, que ha decidit de reforçar la seva programació a les xarxes socials amb actes destinats a vindicar aquest catàleg. El projecte ‘La cultura et cura’, per exemple, oferirà durant dos mesos cinquanta activitats amb autors de tot el món vinculats a les editorials de la casa, precisament per fer circular aquests títols que ja són més difícils de trobar a les llibreries. Per una altra banda, Comanegra ha convertit la seva parada en una agència de viatges també basada en els llibres del catàleg. Les editorials del Grup 62 han estat molt actives, sobretot a Instagram, on fan publicitat sobretot dels llibres que van publicar just abans del confinament i que són els més damnificats. Bromera també ha treballat molt intensament amb campanyes a les xarxes per potenciar tant les novetats com el catàleg i cal recordar que el grup Som, on s’engloba Ara Llibres, va ser el primer promotor de ‘Llibreries obertes’. És a dir, el llibre digital i la venda directa des de la web de les editorials serà una tendència, com també la reivindicació del fons editorial, a més de la compra en plataformes com Libelista, que agrupa 122 llibreries independents dels Països Catalans i l’estat espanyol. I, naturalment, es mantindrà la compra a gegants de la distribució del llibre electrònic.

Les editorials cerquen tot de fórmules per a garantir-se la supervivència, si més no fins a Sant Jordi de l’any vinent, confiant que abans arribi el vaccí contra el coronavirus, perquè altrament hi haurà una estocada mortal per a moltes editorials.

Mentrestant, els autors es mouen en els llimbs més absoluts: ningú no ha pensat en cap programa específic per a ajudar-los. Molts han perdut bona part dels actes públics que tenien –conferències i clubs de lectura en escoles i biblioteques, principalment–; comencen a trobar-se en alguns casos amb dificultats per a cobrar les liquidacions de drets d’autor corresponents al 2019; no poden acollir-se als ajuts per a autònoms perquè no han pogut demostrar descensos de facturació o perquè els supòsits no s’ajusten a la seva condició; i calculen perdre entorn del 50% dels seus drets d’autor en aquest 2020 (els que hauran de cobrar el 2021). Una bona prova d’això és l’allau de sol·licituds que ha rebut la Institució de les Lletres Catalanes en la convocatòria d’ajuts a la creació i investigació i l’augment de participació brutal en els premis literaris que han permès la convocatòria en línia. Arran de l’absoluta incertesa del panorama literari actual, és bona la dita que assegura que la sort és dels audaços. Doncs això, caldrà molta audàcia i molta sort per a reviscolar el sector editorial, i la primera gran cita és la Setmana del Llibre en Català (o, si pot ser, el 23 de juliol).