Forasters vingueren que de casa ens tragueren. La dita popular s’aplica més bé a la Setmana del Llibre en Català d’enguany, que es farà del 20 al 29 de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè i en un nou espai, el passeig Lluís Companys. El foraster en aquest cas és la Copa Amèrica de Vela, que ocuparà el Moll de la Fusta, l’espai que de fa anys s’havia convertit en la seu del principal festival literari de Catalunya. Com a conseqüència, i per no deixar cap expositor fora, han hagut de reduir la dimensió de les casetes, que passen de cinc metres a quatre, reduir un escenari i la zona de bar i, en definitiva, fer mans i mànigues per evitar que tota la biliodiversitat associada a l’esdeveniment es veiés afectada.

Tot això serà un desafiament important per a Ilya Pérdigo, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, i per a Cristina Domènec, directora de la Setmana, sobretot tenint en compte que parteixen de les extraordinàries xifres de l’any passat, amb més de 60.000 visitants (que significaren un increment del 15% respecte del 2022) i una facturació que s’incrementà d’un 20%. La idea és tornar tant sí com no al Moll de la Fusta el 2025.

Sigui com sigui, hi haurà un total de 298 expositors aplegats en 86 casetes i s’hi presentaran més de cent novetats literàries (segur que el nombre augmentarà, perquè hi ha moltes editorials petites que encara no han confirmat exactament amb quants títols nous arribaran a l’esdeveniment), que serviran per a polsar l’estat de salut de l’edició en català en la represa d’un curs molt interessant. Si, fa una dècada, es va viure un esclat important d’editorials independents, enguany veiem un procés de concentració editorial i reequilibri de forces entre els grans grups i els seus segells que ben segur marcarà el futur de l’edició en català. Així mateix, hi haurà unes 300 activitats, entre rutes, actes, concerts, signatures i accions per a la canalla, que tornaran a convertir la Setmana en un aparador de luxe per al llibre en català.

Cristina Domènec, directora de la Setmana, diu: “Hem de veure el canvi d’ubicació i de dates com una oportunitat per a captar nou públic, gent que potser no s’ha acostat mai a la Setmana, i a qui hem de fidelitzar perquè l’any que ve vinguin al Moll de la Fusta. El fet de fer-ho coincidir amb les festes de la Mercè també ens dóna aquesta oportunitat de fer que la Setmana es vegi com una gran festa.”

Tot seguit, us detallem les novetats més destacades de la Setmana d’enguany, pendents del programa definitiu i les confirmacions dels grans noms que s’hi veuran.

Quins dies es farà la Setmana del Llibre i on?

La Setmana 2024 es farà del 20 al 29 de setembre i, per tant, agafarà tots els dies de les festes de la Mercè de Barcelona. Excepcionalment, s’ocuparà el passeig de Lluís Companys, entre l’Arc de Triomf i la Ciutadella.

Per primera vegada, l’Alguer hi serà present

Per primera vegada, la ciutat catalana de Sardenya serà present a la Setmana amb la capçalera d’una revista. Això farà que hi hagi productes editorials de tot el territori de parla catalana –bé siguin editorials bé siguin revistes– tret de la Franja de Ponent, la presència de la qual s’ha marcat com a objectiu estratègic per a l’any vinent. Domènec valora molt positivament aquesta incorporació i explica que, com a amfitrions, han “de vetllar perquè tot el territori hi sigui representat”. També hi haurà una taula rodona específica sobre la situació de la llengua a l’Alguer i a Catalunya Nord que organitzarà la Plataforma per la Llengua.

Ruta per la València de Vicent Andrés Estellés

Fa temps que la Setmana treballa per estendre’s per tot el país. En aquest sentit, ha estat vital l’aliança establerta amb Òmnium Cultural, que organitza les activitats d’un matí sencer de la Setmana i que en fa difusió entre tots els seus associats i a tot arreu. La novetat d’enguany és la incorporació d’una nova ruta, per primera vegada a València, que se centrarà en la figura de Vicent Andrés Estellés i que farà Isabel Anyó, néta del poeta de Burjassot. La ruta, l’organitza la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració amb la comissió Cent d’Estellés.

Inauguració, dissabte 21 amb Albert Jané

La tradicional inauguració de la Setmana, que es feia sempre el divendres a la tarda, passa al dissabte 21 a les dotze del migdia. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Albert Jané, serà l’encarregat de fer la glossa amb què donarà per inaugurada oficialment la 42a Setmana del Llibre en Català.

Acord amb la plataforma 3Cat

A la conferència de premsa de presentació de la Setmana, no han volgut explicar gaire en què consistiria, però s’ha arribat a un acord estratègic amb la plataforma 3Cat, en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, perquè es produeixin una sèrie de videopòdcasts sobre llibres en català que estaran una temporada llarga publicats a la plataforma i podran ser una porta per a generar lectors nous.

Concert de la Mercè

El fet d’incloure la Setmana en la festa major de Barcelona implicarà que el dissabte 21 estarà oberta fins a les 22.30, perquè s’hi farà un dels concerts de la Mercè. Anirà a càrrec del grup l’Arannà, format pel duet eivissenco-català Lara Magrinyà i Anna Sala, que presentaran el seu primer treball discogràfic inspirat en l’escriptora Mercè Rodoreda.

Barcino i ‘Mecanoscrit del segon origen’

Tradicionalment, la Setmana ha estat molt curosa amb la celebració de commemoracions. S’hi faran actes específics sobre Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Àngel Guimerà i Montserrat Vayreda. Però hi ha dues celebracions més ben especials: el centenari de l’editorial Barcino i els cinquanta anys que han passat d’ençà de la publicació del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, un dels llibres més llegits en català, que enguany comptarà amb una versió amb àlbum il·lustrat i que motiva que Edicions 62 hi organitzi un acte commemoratiu.

‘True crime’ internacional

Fa anys que la Setmana compta amb presència internacional, tant d’autors com d’editors. Els editors estrangers hi són gràcies a un acord estratègic amb l’Institut Ramon Llull, que organitza cada any la missió d’editors, però els autors internacionals van canviant. Enguany, el cap de cartell és Mark O’Connell, autor d’Un rastre de violència (Comanegra). És un acte organitzat i produït pel CCCB i portarà els crims reals, tan de moda a casa nostra, a un dels seus cims àlgids.

Marc Giró, premi Difusió

El presentador Marc Giró ha estat reconegut amb el premi Difusió per la seva tasca en favor dels llibres al seu programa de RAC1 Vostè primer. Giró ha explicat que, en una primera reunió amb els directius de la cadena, li van dir que hi parlava molt de sexe, i que en una segona reunió li van dir que hi parlava massa de llibres. I reivindica que a la ràdio es parli sempre d’ambdues coses. “De fet, hi ha gent que fa sis hores de ràdio cada dia i no els han donat el premi, no sé de què deuen parlar en els seus programes.” També ha reivindicat que “no es tracti l’oient o l’espectador com a idiota”: “Nosaltres ens pensem que ho són, i de cap manera, la gent vol complexitat i és amb els llibres com es copsa la complexitat del món i es pot intentar entendre-la.”

Pilarín Bayés, premi Trajectòria

D’ençà del 1997, la Setmana atorga el premi Trajectòria, que enguany és per a la il·lustradora Pilarín Bayés, una de les persones més estimades en el sector del llibre a casa nostra. “Els autors i els il·lustradors són els qui donen la cara, però perquè un llibre arribi a la gent hi ha una feina d’equip de molta gent”, ha dit Bayés. A més, ha tingut un record important per a Aurora Díaz Plaja, “que ha fet més ella sola per la literatura infantil que tot el ministerio espanyol junt”, i ha fet una defensa aferrissada de la llengua catalana i dels llibres ben fets.