27.07.2021 - 21:50
|
Actualització: 28.07.2021 - 07:33
Ahir la senyora Mariona Reig, de Palafrugell, va acudir a declarar al jutjat de la Bisbal, acusada d’incitació a l’odi, injúries i amenaces per haver fet un comentari sobre un agent de la Guàrdia Civil espanyola que va participar en l’operatiu violent contra el referèndum del Primer d’Octubre.
La senyora Reig té setanta anys i és acusada de tot això per un simple comentari, indirecte, publicat a Facebook. El guàrdia civil en qüestió no va participar directament en les càrregues dures dels antiavalots durant el referèndum, sinó que treballava de paisà, en tasques d’espionatge, d’intel·ligència, d’infiltració, digueu-ne com vulgueu. No devia ser pas especialment brillant en la seua tasca perquè va ser reconegut i retratat en un dels punts de votació. Aleshores, se’n penjà la fotografia a les xarxes i es féu córrer. I la senyora Reig és una de les moltíssimes persones que en aquell moment va fer un comentari arran de l’aparició del retrat que personificava i posava cara a l’agressió que vivíem.
Per la raó que siga, ben probablement econòmica, de les moltes persones que van dir coses a les xarxes socials sobre la seua actuació, el guàrdia en qüestió n’acusa set de ser responsables d’una baixa laboral, per depressió, que segons que s’ha publicat li significa una incapacitat laboral reconeguda del 50%. Diu que el fet que la seua imatge es fes viral va causar-li un atac d’angoixa i va haver d’agafar una baixa per insomni i ansietat, origen d’aquesta baixa laboral.
La senyora Reig ha estat professora del Col·legi Vedruna durant quaranta-quatre anys i directora durant deu i és molt apreciada a la localitat. Cosa que es va demostrar ahir amb la nodrida representació institucional que la va acompanyar al jutjat. Representació que incloïa Dolors Bassa, que va ser companya seua al claustre. A la porta del jutjat, i amb una màscara dels CDR, la senyora Reig va dir amb tota la dignitat del món que, per més que l’amenacen, dirà allò que li semble: “M’he passat mitja vida ensenyant coneixements i valors: creieu que mai diria una mala paraula?” I denuncià que amb aquesta desmesura s’intentava de fer por i fer callar tothom. En el text en què és acusada d’incitació a l’odi, injúries i amenaces, la senyora Reig tan sols deia que caldria “tornar el favor” al guàrdia civil. Un comentari més que suau i moderat en vista de la violència enorme, brutal, que la Guàrdia Civil va desplegar a les Terres de l’Ebre. Les imatges, en aquest cas dels companys del Canal Terres de l’Ebre parlen totes soles.
Però un jutge de Tortosa ha decidit que, en compte d’investigar les agressions dels uniformats, havia de gastar-se un dineral en una causa que ha mantingut secreta durant dos anys i que acumula més de mil fulls, en què no solament incorpora investigacions d’IP i titularitats de comptes a les xarxes sinó que inclou fins i tot enviaments de comissions rogatòries a l’estranger. No per a investigar la violència dels uniformats i les seues conseqüències sinó per a investigar una dona, entre més acusats, que va ser capaç de contenir-se fins a l’extrem de no insultar els causants d’aquella violència i que va trobar la manera més elegant de dir allò que segurament tots nosaltres hauríem dit molt més directament i forta.
El cas és un més de la repressió que ni s’atura ni s’aturarà. Però aquest en concret té una lectura possible que trobe especialment suggeridora. Que és el contrast entre les dues menes d’éssers humans que, com en una gran novel·la clàssica, les circumstàncies han posat cara a cara. Per un costat tenim, a la banda dels qui vam rebre els colps, una dona que ha servit com a mestra més de quaranta anys, estimada socialment, valenta i capaç de sobreposar-se a les dificultats de l’edat, incloent-hi la mobilitat reduïda, per a donar-nos a tots una lliçó quan afirma que a ella, mitja vida ensenyant coneixements i valors, no la faran callar per més que l’amenacen desmesuradament. I per l’altre costat, de la banda dels qui pegaven colps, tenim un senyor sense nom, amagat rere la burocràcia i la paperassa del règim, que és evident que no va saber fer bé la seua faena aquell dia, però que en canvi aprofita la circumstància i l’esprem per a deixar de treballar i continuar cobrant gràcies a una afirmació –que més aviat sembla vaga– sobre les conseqüències que el seu error –deixar-se identificar– va originar. I, per cert, no deixa de ser irònic que el personatge en qüestió siga membre d’un cos armat que va encarar el referèndum d’autodeterminació publicant al compte oficial de Twitter que ells eren els “guerrers” i “eren la tronada”. Ja ho veieu…
El destino susurró al guerrero:
"Tú no puedes soportar la tormenta"
Y el guerrero devolvió el susurro:
"Yo soy la tormenta" pic.twitter.com/5sWU3ZEGiz
— Guardia Civil 🇪🇸 (@guardiacivil) September 23, 2017
Preneu avui la senyora Mariona i el guerrer sense nom, el senyor guàrdia de Tortosa, com a exemples concrets de qui s’enfronta a qui en aquest combat per la dignitat que la societat catalana duu a terme i que continuarà. Com a exemple evidentment parcial, però també il·luminador que serveix per a retratar de quina mena d’éssers humans parlem a l’una banda i a l’altra. I que això us reforce la voluntat de persistir i guanyar. Que siga una raó més per a continuar.
Per cert: als vostres peus, senyora.
PS. Considere que Carme Junyent és una de les intel·lectuals més sòlides i insubornables d’aquest país. I és per això que us recomane vivament que llegiu l’article que publiquem avui a VilaWeb, en què es defensa dels insults i les greus acusacions que ha rebut per haver dit allò que pensa i per haver demostrat científicament que té raó. El creixement de l’estalinisme banal és cada dia més preocupant al nostre país.
