La sentència ja ha estat dictada

TEMA DEL DIA
Absolució. Si no hi ha cap canvi de darrera hora, dilluns, el Tribunal Suprem farà pública la sentència contra els dirigents independentistes per haver organitzat un referèndum. La sentència hauria de ser absolutòria, perquè convocar un referèndum a Espanya no és delicte, però ja sabem que no serà així. És molt probable que siguin condemnats a més anys de presó dels dos que ja han passat injustament. Els dirigents independentistes estan condemnats des del dia que van decidir de lliurar-se a la justícia espanyola. Tot el procés judicial ha estat una anomalia democràtica, construït sobre una realitat falsa d’una violència que no va existir mai i va culminar en un judici ple d’irregularitats, en què les autoritats de l’estat espanyol i els cossos de policia van mentir sense escrúpols.

La sentència és escrita des del primer dia, perquè Espanya els considera culpables de ser independentistes. La sentència no fixarà penes per delictes sinó que busca castigar idees. És veritat que no tots els independentistes són a la presó, com diuen els equidistants, entre més coses perquè no hi caben, no pas per falta de ganes d’alguns. Però sí que la instrucció, el judici i la sentència vol convertir-se en un escarment perquè l’independentisme no ho torni a intentar mai més. Des del punt de vista polític, és igual si finalment és rebel·lió, sedició o malversació. No és un problema de tipus penal, sinó de drets, de democràcia. Qualsevol condemna serà injusta, desproporcionada, dura, inacceptable, perquè la seva intenció no és fer justícia, sinó castigar una idea.

Aquests dos anys han servit per a demostrar que Espanya té un problema de democràcia. Ho han dit els organismes internacionals més prestigiosos, des de l’ONU fins a Amnistia Internacional, i si la Unió Europea ha callat és pel xantatge que li ha fet l’estat espanyol. La Unió Europea també calla sobre el genocidi kurd pel xantatge de Turquia. El mètode és el mateix. La raó d’estat per damunt de la democràcia i els drets humans. Des del 2017, no hi ha hagut per part dels diferents governs espanyols cap proposta política per a solucionar el conflicte, s’ha mantingut la judicialització i la repressió no s’ha aturat.

Aquestes darreres setmanes, a Catalunya hi ha hagut una nova ofensiva repressiva destinada a criminalitzar l’independentisme, vinculant-lo novament a una violència inexistent, amb l’objectiu de desactivar les protestes que provocarà la sentència. Les amenaces dels uniformats i una nova operació policíaca per a intimidar fan preveure la intenció de limitar el dret de manifestació propi de qualsevol democràcia. Cometen els mateixos errors del 2017, amb arguments similars, però alguns molt rovellats. Els mateixos que van promoure la fugida d’empreses a Madrid demanen ara que les protestes no perjudiquin l’economia catalana. Després de dècades d’espoliació fiscal, la petició és cinisme pur. Si res perjudica l’economia catalana és el drenatge fiscal crònic que comporta la seva pertinença a Espanya.

La setmana que ve és clau per al futur de Catalunya. El procés va començar amb una sentència, la de l’estatut, que va convertir el catalanisme majoritari en sobiranista i va enterrar l’autonomisme. Caldrà veure quins efectes polítics tindrà aquesta segona sentència. Però d’entrada, ja és clar que no servirà per a enterrar el conflicte, sinó per perpetuar-lo o augmentar-lo. Dependrà de la gent, com sempre, que és qui encapçalarà la resposta.

MÉS QÜESTIONS

El govern espanyol desbloca 1.423 milions d’euros per al País Valencià, les Illes i el Principat. El govern espanyol ha aprovat el lliurament de 1.423 milions d’euros del finançament per a les Illes, el País Valencià i el Principat corresponents a l’actualització de les bestretes d’impostos. Ho ha anunciat la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, una volta l’executiu ha obtingut l’aval de l’advocacia de l’estat i després de l’anunci del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, durant un acte electoral a València. Segons fonts del Ministeri d’Hisenda, al Principat li corresponen 875 milions, malgrat que la Generalitat reclama una xifra superior, 1.300 milions. D’altra banda, també han aprovat de lliurar 10.000 milions d’euros de la liquidació del finançament del 2018, la qual cosa eleva la xifra a 2.256 milions d’euros. El País Valencià rebrà un total de 460,43 milions en concepte de bestretes. Això permetrà de fer efectius els pagaments de factures de les àrees de sanitat, dependència, educació i polítiques d’igualtat, totes considerades pilars bàsics de l’estat del benestar, segons que ha avançat el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar ahir des de Brussel·les un calendari fix de les bestretes que deriva el govern espanyol perquè les aportacions no depenguin de l’executiu. Per la seva banda, les Illes rebran 101,6 milions.

Els afectats per la gota freda ja poden demanar els ajuts de la Generalitat per al lloguer d’habitatges. Ja es poden sol·licitar els ajuts urgents per al lloguer d’habitatges als municipis afectats per la gota freda de setembre al Baix Segura. El termini de presentació de sol·licituds serà de 15 dies hàbils comptats a partir del 10 d’octubre, segons un comunicat de la Generalitat. Els ajuts pel temporal de pluges que va afectar el sud del país entre l’11 i el 14 de setembre van ser decretats d’urgència en el ple del Consell del passat 4 d’octubre. L’import global màxim dels ajuts a concedir derivats del decret ascendeix a 500.000 euros amb fons propis de la Generalitat i només es podrà presentar una sol·licitud d’ajut per habitatge. La documentació s’haurà de presentar a les Oficines de Coordinació de la Postemergència habilitades per la Generalitat o, si escau, a les oficines habilitades per la Generalitat als ajuntaments, preferentment a la localitat on hi ha l’habitatge habitual, és a dir, el domicili de residència efectiva, continuada i permanent de la unitat familiar o de convivència. Aquestes subvencions es concedeixen de manera directa per raons d’interès econòmic, social i humanitari.

El govern espanyol destina 8 milions d’euros a les Illes per la crisi de Thomas Cook. El govern espanyol ha aprovat el pla de xoc anunciat la setmana passada per a fer front a la crisi oberta amb la fallida de Thomas Cook. Ho ha fet amb un reial decret llei que haurà de ser convalidat per la diputació permanent del congrés espanyol. La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, ha explicat que la resposta de l’administració és pensada per pal·liar els efectes en les empreses i els treballadors a tot l’estat espanyol, amb especial atenció als dos arxipèlags. En aquest sentit, ha anunciat una subvenció directa de 8 milions d’euros per a les Illes. Calvo ha confirmat també l’autorització d’una mesura amb què els hotelers de les Illes deixaran de pagar el 50% de la Seguretat Social dels fixos discontinus els mesos d’octubre i desembre. Només les d’aquest mes els representaran un estalvi de 4 milions d’euros. A més d’iniciatives de promoció i per a millorar la connectivitat, s’ha aprovat la línia de finançament de 200 milions d’euros a través de l’Institut de Crèdit Oficial, i es posaran a disposició de les empreses 500 milions d’euros més, amb càrrec al Fons Financer de l’estat espanyol.

Mallorca farà cinc concentracions simultànies quan surti la sentència. A Mallorca també es preparen mobilitzacions per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes. Ahir se’n va començar a fer difusió per les xarxes socials i WhatsApp. Es preveu que les concentracions es facin a les vuit del vespre del dia que es faci pública la sentència i s’han convocat a la plaça de Cort de Palma, davant l’Ajuntament d’Inca, a la plaça de la Bassa de Manacor, davant el teatre de Llubí i davant l’Ajuntament de Felanitx. No és la primera vegada que Mallorca s’organitza per respondre al retrocés de drets democràtics. Cal recordar que quan van detenir els polítics i dirigents de moviments socials, ja va mostrar el seu rebuig als fets.

LA XIFRA
Set funcionaris nous entraran a formar part del cos penitenciari andorrà enguany, segons que ha informat el director adjunt del centre, Ismael Alarcón, durant l’acte de celebració de la Mare de Déu del Remei. Amb aquestes noves incorporacions, que es preveu que acabin la formació el mes de novembre, el centre penitenciari de la Comella comptarà amb un total de 60 carcellers.

TAL DIA COM AVUI
L’11 d’octubre de 1982, es mor a València el pintor i cartellista Josep Renau, que durant la guerra del 36-39 va ser director general d’art de la II república espanyola i va salvar tota l’obra pictòrica del Museu del Prado transportant-la a València.