La resolució del TSJ contra el Decret de Plurilingüisme, desmuntada en 18 piulades

‘El TSJ ha descobert, juntament amb la jutge d’Alacant dels carrers franquistes, una nova forma d’activisme politicojudicial: la cautelar’. Amb aquesta piulada, Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València,  encetava, el 24 de maig, un interessant fil a Twitter on analitzava la resolució del Tribunal Superior de Justícia valencià que suspenia cautelarment el Decret de Plurilingüisme.

Tal com ha relatat Boix a Vilaweb, ‘Va ser una reacció ràpida: Després, probablement, ja ho elaboraré com pertoca, però és que és molt salvatge, això que han fet. Ho lliges i et preguntes: però com és possible?’. Per resumir-ho, ens explica que les dues coses ‘més exagerades i evidents’ de la resolució són que no hi ha argumentació i la ‘manifesta falta de competència per part de les Diputacions’ en aquest tema –recordem que la suspensió s’ha donat en acceptar un recurs fet per la Diputació d’Alacant, en mans del PP–.

‘La llei diu que, per a poder suspendre, s’ha de fer una anàlisi dels perjudicis irreversibles. I en aquest cas, no n’hi ha’, relata el jurista: ‘De fet, el paràgraf de l’argument no s’entén: com que no tenen arguments, hi fan un embolic’.

‘És molt flagrant’, recalca Andrés Boix:  ‘D’ideologia, tots en tenim, però quan ets jutge has de fer un esforç argumentatiu, sobre la base del dret, per fonamentar les teues decisions’.

Aquest és el seguit de piulades de Boix sobre l’acte del TSJ valencià:

El TSJCV ha descubierto, junto con la juez de Alicante de las calles franquistas, una nueva forma de activismo político-judicial:la cautelar

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Aquí tenéis enlace al auto por el que se acepta la suspender cautelosamente el decreto de plurilingüismo GVA https://t.co/AJgKBZxjd6

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

El auto es jurídicamente bastante impresentable (o muy, muy impresentable) por varias razones. Vayamos por partes:

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

(1) En primer lugar, la fundamentación del “perjuicio de difícil o imposible reparación” es directamente psicodélica. Aquí la tenéis. pic.twitter.com/Lb67gJ5FE5

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Como podéis ver, según los jueces,que los niños que ahora no acreditan conocimientos de idioma pasen a acreditarlos supone graves perjuicios

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

y, en consecuencia, lo que hay que hacer para evitar estos terribles perjuicios… ¡es que a ningún niño se le puedan acreditar! De locos.

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

(2) El segundo elemento exigido por la jurisprudencia, el “fumus boni iuirs”…¡ni siquiera es analizado por el auto! (¿por qué? pues por eso)

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

(3) Como elemento sandunguero adicional, el auto acepta la legitimación de la Diputación de Alicante, lo que es muy cuestionable, así: pic.twitter.com/HBC6Njl8G2

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

El tema es muy cachondo porque las Diputaciones NO TIENEN competencia en estas materias, ni competencia general de control de legalidad.

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Pero no sólo por ello, es que además:
– la Diputación de Alicante no representa intereses de los ciudadanos… ¡¡sino de los municipios!!

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

– incluso si se aceptara que puede impugnar, ¿puede anular también para Valencia y Alicante? ¿Reprsenta intereses de los ciudadanos todos?

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

-¿se ha consultado a las Diputaciones de Valencia o Castellón?
Pues no, alegremente, zas, legitimación activa aceptada sin miramientos

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Y no sólo eso, ¡el AUTO se inventa una ponderación y como impugna una Diputación, OJOCUIDAO que eso hace que haya que hacer más casito! 😱

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

(4) Para rematar la faena, aunque el auto dice que se ha dado traslado a la Abogacía GVA, que se ha opuesto, pero da la sensación de pasar

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

bastante de lo que dice la GVA, que a saber qué tiempo le han dado para alegar, porque no se menciona ni una vez lo que hayan argumentado

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Y hay una referencia en el Auto a la posibilidad de dictar estas medidas inaudita parte en casos de extrema urgencia, que da qué pensar

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Si ha sido así, y aunque debiera holgar señalar cosas obvias, como que estamos en mayo y el curso empieza en septiembre, pues a recordarlo.

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

(5) En definitiva, justicia cautelar sin control como mecanismo para, de forma nada razonable, hacer política de forma bastante descarada.

— Andrés Boix Palop (@Andres_Boix) 24 de maig de 2017

Vegeu tota la transcripció ací:

• El TSJ ha descobert, juntament amb la jutge d’Alacant dels carrers franquistes, una nova forma d’activisme politicojudicial: la cautelar
• Aquí teniu l’enllaç a l’acte pel qual s’accepta suspendre cautelarment el decret de plurilingüisme GVA http://www.poderjudicial.es
• L’acte és jurídicament bastant impresentable (o molt, molt impresentable) per diverses raons. Anem a pams:
• (1) En primer lloc, la fonamentació del “perjudici de difícil o impossible reparació” és directament psicodèlica.
• Tal com podeu veure, segons els jutges, que els xiquets que ara no acrediten coneixements d’idioma passen a acreditar-ne comporta greus perjudicis
• i, en conseqüència, els que cal fer per a evitar aquests terribles perjudicis… és que a cap xiquet no li li puguen acreditar! De bojos.
• (2) El segon element exigit per la jurisprudència, el ‘fumus boni iuirs’…ni tan sols no és analitzat per l’acte! (per què? Doncs per això)
• (3) Com a element ‘sandunguero’ adicional, el acte accepta la legitimació de la Diputació d’Alacant, fet que és molt qüestionable
• El tema és molt divertit perquè les diputacions NO TENEN competència en aquestes matèries, ni competència general de control de legalitat.
• Però no tan sols per això, és que, a més, – la Diputació d’Alacant no representa interessos dels ciutadans… sinó dels municipis!!
• – fins i tot si s’acceptara que pot impugnar, pot anul·lar també per a València i Alacant [Castelló]? Representa interessos dels ciutadans tots?
• – s’ha consultat les diputacions de València o Castelló? Doncs no, alegrement, pam, legitimació activa acceptada sense miraments
• I no només això: l’ACTE s’inventa una ponderació i com que impugna una Diputació, ATENCIÓ que això fa que se li haja de fer més cas!
• (4) Per a rematar la faena, encara que l’acte diu que s’ha donat trasllat a l’Advocacia GVA, que s’hi ha oposat, però fa la sensació de passar
• bastant del que diu la GVA, que qui sap quant de temps li han donat per a al·legar, perquè no se cita ni una volta què hagen pogut argumentar
• I hi ha una referència a l’Acte a la possibilitat de dictar aquestes mesures inaudita en casos d’extrema urgència, que fa pensar
• Si ha estat així, i encara que no caldria assenyalar coses òbvies, com que estem en maig i el curs comença en setembre, doncs ho recordem.
• (5) En definitiva, justícia cautelar sense control com a mecanisme per a, de forma gens raonable, fer política de forma bastant descarada.