11.09.2017 - 12:56
Aposta per dotar a Catalunya de majors recursos fiscals i de realitzar una reforma del marc de finançament regional
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
La independència catalana tindria implicacions negatives per al perfil de crèdit d’Espanya a causa de la grandària de la regió, de manera que la seva secessió afebliria la fortalesa econòmica del país, segons l’agència crediticia Moody’s, que preveu no obstant això que Catalunya seguirà formant part d’Espanya, ja que existeixen molts obstacles per es pugui fer efectiva la seva sortida.
“La regió de Catalunya aporta aproximadament el 19% del PIB espanyol i representa el 16% de la població total del país, sent a més el seu PIB per càpita superior a la mitjana nacional, de manera que la seva sortida afebliria la fortalesa econòmica d’Espanya i, per tant, tindria implicacions negatives sobre el perfil de crèdit”, segons apunten la vicepresidenta ‘sènior’ de Moody’s Sarah Carlson i l’analista Marisol Blázquez, ambdues coautores de l’informe.
No obstant això, assenyalen que, segons els seus pronòstics, “Catalunya seguirà formant part d’Espanya”, ja que existeixen molts obstacles perquè la independència pugui assolir-se.
Entre les dificultats que l’agència de qualificació veu figuren “l’oposició ferma i contínua” del Govern central, l’existència d’una sèrie d’eines de les quals l’Estat disposa per afrontar el procés i les enquestes, que mostren que “el suport popular és inferior a la majoria”.
D’igual forma, assegura que en el cas que el referèndum de l’1 d’octubre finalment es dugui a terme i donés com resultat un suport a la independència, la inexistència d’una base legal i l’absència d’un llindar mínim de participació “probablement minarien la seva legitimitat”.
CEDIR UNA MAJOR DESCENTRALITZACIÓ
La relació política entre el Govern central i les autoritats catalanes “es mantindrà molt tibant”, vaticina Moody’s en el seu informe publicat aquest dilluns, la qual cosa considera que podria complicar els esforços per arribar a un compromís que respongui el desig de Catalunya d’una major autonomia.
“Una major descentralització de Catalunya respecte a Espanya és probable donada les pressionis independentistes”, asseguren Carlson i Blázquez en l’estudi.
En aquest sentit, creuen que la millor solució seria satisfer algunes de les principals demandes de Catalunya, com les relacionades amb majors recursos fiscals i la reforma del marc de finançament regional, però sempre respectant la legalitat de la Constitució espanyola.
Espanya és un dels països més descentralitzats de la Unió Europea en termes de despeses del sector públic, encara que és un dels quals més poder ostenta pel que fa a la fiscalitat.
El control sobre les finances dels governs regionals ha estat una feblesa notable en l’estratègia de reducció del dèficit del Govern d’Espanya en els últims anys, a pesar que l’Estat té major capacitat per compel·lir legalment la consolidació fiscal a nivell regional després de l’aprovació en 2012 de la Llei d’Estabilitat Pressupostària.
PÈRDUA DEL SUPORT FINANCER
D’altra banda, Moody’s adverteix que les contínues tensions també presenten implicacions potencialment negatives pel Govern de Catalunya, la nota del qual de solvència actual és ‘Ba3’ amb perspectiva ‘negativa’, la qual cosa implica un grau de solvència de qualitat qüestionable i amb opció d’empitjorament de la qualificació.
En aquest sentit, encara que fins al moment el debat polític sobre la independència no ha afectat al suport de liquiditat del Govern central al regional mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), la qualitat crediticia de Catalunya “podria veure’s afectada negativament si les tensions polítiques s’intensifiquen encara més, provocant dubtes sobre la voluntat de l’Executiu central de continuar proporcionant suport financer”.
La passada setmana, el Parlament va aprovar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República que contempla la celebració del referèndum d’independència d’Espanya el proper 1 d’octubre.
Segons els termes de la llei, l’assemblea declararia la independència a un nou Estat 48 hores posteriors al plebiscit.
Encara que aquesta llei ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional d’Espanya, l’evolució d’aquest escenari “marca una nova escalada en les tensions entre tots dos governs”.
