07.01.2022 - 21:50
Martxelo, Vicent, lectores i lectors, molt bon any. Un any que aquí arriba marcat pel col·lapse de la sanitat pública gallega. Comencem el 2022 amb l’àrea sanitària de Vigo desbordada i amb catorze centres de salut tancats a la població, llevat de les urgències i els casos de covid-19. La de Pontevedra i O Salnés no va millor: la conselleria va reduir el nombre de facultatius a Vilagarcía –el novè municipi gallec en nombre de població– en un 72%, va suprimir el metge de cap de setmana a Sanxenxo, va deixar sense atenció el PAC de Marín i va tancar el servei de farmàcia a l’hospital de Salnés, privant de tractament els malalts que necessiten una medicació especial. Aquests són alguns exemples del que passa a les set àrees sanitàries en què es divideix Galícia, amb uns serveis reduïts a la mínima expressió i només mantinguts per l’esforç dels professionals.
La pandèmia ha deixat el model sanitari públic fet un sac d’ossos. Tot i que els sistemes de salut mai no estan preparats per fer front a situacions d’emergència com la viscuda amb la irrupció del coronavirus, el que ha passat del març del 2020 ençà posa en evidència el caràcter propagandístic del relat oficial, que volia vendre la sanitat de l’estat espanyol com la millor del continent europeu, i treu a la llum les debilitats d’un model sotmès a dècades de retallades amb l’objectiu de convertir la salut en un negoci, en coherència amb els plantejaments ideològics dominants.
Som davant un disseny planificat, que no és casual, i per al qual Galícia ja va actuar com a laboratori en l’època en què Romay Beccaría s’ocupava de la Conselleria de Sanitat de la Junta sota el mandat de Manuel Fraga, abans de fer el salt amb aquesta mateixa responsabilitat al primer govern d’Aznar. Precisament, el principal col·laborador de Romay aquells anys va ser Alberto Núñez Feijóo, nomenat aleshores director de l’Institut de Salut i que va establir les bases per a una ofensiva sobre el model sanitari públic que encara sofrim avui. Les dades de la seva gestió a Galícia hi són: va suprimir més de 600 llits hospitalaris en dotze anys, la inversió en sanitat queda als llocs de la cua en l’àmbit estatal i l’aportació pressupostària a l’Atenció Primària roman per sota del que reflecteixen els comptes gallecs del 2009.
