La salut infantil és cosa de dos

Fa uns dies alguns mitjans de comunicació es feien ressò d’un estudi que concloïa que els quilos de més del pare passen als fills. Es tractava d’una investigació, recollida per la revista Cell Metabolism, realitzada per varies institucions dels països nòrdics i liderada per la Universitat de Copenhaguen i l’Institut Karolinska d’Estocolm. Els científics havien estudiat l’esperma d’homes grassos i prims, i havien descobert que els espermatozoides d’ambdós contenien informació en el seu ADN que delatava la conducta alimentaria del pare. I, el més important, que aquesta informació l’”heretaven” els fills. Llavors, d’un pare gras, un fill gras?

Les marques en el genoma que deixa el sobrepès les quals es referia l’estudi són epigenètica, és a dir, no modifiquen els gens, sinó que modulen la seva expressió. Per explicar aquest concepte, l’investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona, Manel Esteller, un dels pioners i avui en dia un dels líders mundials en aquest àmbit de la ciència, explica que la genètica és com l’abecedari, mentre que l’epigenètica és la accentuació i la puntuació, capaces de modificar el sentit de paraules i frases.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.