La Safranòria impulsa la recuperació de varietats antigues de raïm de taula al Priorat

Recuperar llavors antigues d’horta i fer esqueixos d’arbres fruiters antics, varietats que no es comercialitzen, que són en perill de desaparèixer, que solament custodien unes quantes famílies, però que són una mostra de la riquesa vegetal alimentària d’un territori –en aquest cas, la comarca del Priorat. Aquest és l’objectiu de l’associació la Safranòria, una entitat sense ànim de lucre que és sostinguda per un grup de pagesos voluntaris i de gent que estima la terra prioratina.

Hem parlat amb Mireia Vilamala, membre activa de l’entitat, per saber la tasca que fan i el patrimoni alimentari que recuperen per evitar que la varietat de plantes que mengem no es redueixi en diversitat i, per tant, no s’empobreixi. Hi parlem quan fa poques setmanes que la Safranòria ha fet una crida a pagesos i viticultors del Priorat de cara a localitzar varietats antigues de raïm de taula, que no han estat gaire ateses fins ara i moltes de les quals són a punt de desaparèixer. La sorpresa ha estat que la crida ha donat fruits i sembla que han començat a aparèixer varietats de raïm de taula pre-fil·loxèriques.

—Heu engegat una campanya aquest agost per recuperar varietats antigues de raïm de taula.
—Ho fem ara perquè la gent que té ceps antics i parres velles ara veurà el raïm i serà la manera que la informació ens arribi més fàcilment, perquè és el moment en què tenim el raïm a l’abast.

—En què consisteix, aquest projecte?
—La Safranòria ens hem integrat en un projecte més gran que s’impulsa a partir de la recuperació d’una finca que és pública, de la Generalitat de Catalunya, que es diu Mas del Roger, un mas modernista situat al municipi de Cabassers (Priorat), i que l’ajuntament s’ha fet càrrec de restaurar. I ara un seguit d’entitats ens hi hem vinculat per donar-li vida i una utilitat. VITEC [centre tecnològic del vi amb seu a Falset, per a la recerca, desenvolupament i innovació al sector vitivinícola] ha agafat unes cinc hectàrees de vinya, on es faran assajos d’agroecologia i agricultura regenerativa (de cobertes vegetals, menes de tractaments, etc.), que serà pioner a Europa. I dins aquestes hectàrees custodiades per VITEC, en disposarem d’una petita part per anar plantant les varietats de raïm de taula que considerem que cal recuperar, raïm que hem oblidat, però que creiem que és significatiu i forma part del projecte de recuperació de varietats tradicionals. També plantarem fruiters antics.

—Quin serà el procediment per a recuperar i conservar aquestes varietats?
—D’entrada el nostre objectiu enguany és geolocalitzar els ceps que trobem. D’això ens n’encarreguem a la Safranòria. En una primera fase es geolocalitzaran les plantes; en una segona fase s’anirà a la vinya i s’agafaran esqueixos, també mirant que es garanteixi la sanitat vegetal; i després, amb el VITEC, farem aquesta plantació i ells la mantindran.

—En aquestes setmanes de donar veus entorn de la recuperació de varietats antigues de raïms de taula, com ha anat el retorn?
—Ens han respost una vintena de persones, però la crida encara és oberta. Hi ha hagut acollida, tal com sempre passa al Priorat. I, ara, de tot el material que tenen els qui han respost, hem de veure què seleccionem. Però sí que sabem que hi ha varietats pre-fil·loxèriques, també diferents varietats de moscatell, un que l’han batejat com a moscatell romà; raïm de penjar; raïm de guardar; un raïm allargat que en diuen colló de gat; un primerenc que en diuen Sant Jaume o raïm d’estiu; alguns de color rosa, un que en diuen rosaci, també hi ha les garnatxes roges…

—I la idea és que les varietats més interessants, més antigues i en perill de desaparició es reprodueixin a les terres del Mas del Roger?
—Sí, la intenció és fer una plantació de raïm de taula dins les hectàrees custodiades pel VITEC. I deixa’m dir-te que al costat de la recuperació del raïm de taula, en aquestes terres també farem una plantació d’arbres fruiters. Tenim inventariats, geolocalitzats, fruiters oblidats que són en custòdia d’una família, perquè ja no es troben a les botigues. Plantarem pruners, perers, pomers, cirerers… que ja hem localitzat al Priorat i que són espectaculars.

—Aquest projecte de recuperació de raïms tradicionals de menjar i de fruiters a punt de desaparèixer és en l’esperit de la Safranòria. Parleu-nos de l’associació, de les vostres intencions.
—Safranòria ens vam constituir el 2019. Veníem de dos anys de feina des del Parc Natural del Montsant, que va fer una prospecció per si quedava alguna varietat antiga. Vam voler anar a parlar amb la gent gran que hi havia als pobles i la prospecció es va fer professionalment, amb la contractació de Ferran Mestres. Pensàvem que no trobaríem res o poca cosa i vam començar a trobar tot de tresors. Tot en l’àmbit hortícola. Vam trobar hortalisses de gent gran que encara feia l’hort, la llavor, el planter… feien tot el cicle d’algunes varietats que ells trobaven excepcionals i no es trobaven en els vivers. Dels fruiters, en vam geolocalitzar, però després no se’n va fer res més.

—I amb les verdures?
—Quan vam recollir aquest material hortícola vam contactar amb la Fundació Miquel Agustí per multiplicar-lo; multiplicar les llavors per no perdre-les. Quan el Parc Natural del Montsant va deixar de finançar el projecte, vam prendre el relleu la societat civil. Jo havia estat involucrada en el projecte des del principi, com a tècnica del parc, i després a títol individual tot un seguit de gent vam muntar la Safranòria. La creació de l’associació va donar peu a poder fer una xarxa de gent interessada del territori, del Priorat, en aquests temes, que van aportar llavors, però també en van recuperar unes altres, custodiant-les i multiplicant-les. Així va néixer la Safranòria.

—Com us ha anat, en aquests anys?
—Continuem anant tots sols, tot i que esporàdicament tenim el suport del Parc Natural del Montsant i també del consell comarcal en alguns projectes. I també anem sumant sinergies amb altres entitats del Priorat. Ara, aquest pas de vincular-nos al projecte del Mas del Roger encara ens dóna més suport, perquè hi ha implicat el VITEC, l’Ajuntament de Cabassers, les dues denominacions d’origen… Amb ells farem el projecte de recuperació dels raïms i uns altres arbres fruiters. Per una altra banda, amb totes les llavors hortícoles, la Safranòria va constituir un banc de llavors, situat a la seu del Parc, on ara mateix tenim una setantena de varietats diferents.

—I com manteniu el banc de llavors?
—Hi ha tot un rigor tècnic d’anar renovant aquest material, però la clau sempre ha estat que tot això ha d’estar a l’abast de la ciutadania. La nostra entitat és constituïda per voluntaris i és una xarxa de tot el Priorat. Posem tot aquest material a l’abast dels amics de la Safranòria. Tothom hi té accés. Però a fi que no se’ns esgoti, cada any fem planter i el repartim. Hi ha gent que ens retorna llavor i una altra gent que el gaudeix. El que és important és que totes aquestes varietats antigues tornin a les cases. Aquest és un dels objectius, de conservació i divulgació. Sempre posar a l’abast aquest material, que és de tots.

—Tan sols es pot accedir a aquestes varietats tradicionals d’aquesta manera?
—Aquestes varietats locals i tradicionals són fora de qualsevol patent i tampoc no volem ni podem comercialitzar-les. Les considerem un patrimoni de la pagesia. L’altra cosa és que fomentem l’horta, la fruita i recuperem la terra i el contacte amb la terra. Antigament, totes les cases el tenien, era un bé cultural, però també era una necessitat per a la subsistència: tothom tenia el seu hortet, els seus fruiters, tenia uns aliments d’autoconsum. I també ho recuperem. El fet de viure al món rural i poder fer paisatge amb els horts, i fer salut i menjar coses que no es troben a les botigues, però que són úniques i pròpies.

—També heu arribat a les escoles.
—L’any passat, amb el suport d’uns diners del consell comarcal, es va començar una campanya per a arribar a les escoles. Fins aleshores només havíem treballat amb adults, però pensàvem que això havia d’arribar als nens, que també era el seu patrimoni, l’havien de conèixer i havien de formar part d’aquesta xarxa. Vam engegar una campanya a les escoles amb la Fundació Miquel Agustí i el consell comarcal proposant als nens que parlessin amb els seus avis per descobrir si sabien coses d’aquestes varietats antigues. Amb aquesta campanya van tornar a sortir llavors noves. I a partir d’aquí, cada any tornem a les escoles, fins ara amb el suport de la Diputació de Tarragona. A més, cada escola té el seu hortet. Hi continuarem col·laborant, aportant llavors i mantenint aquesta relació i intercanvi d’informació intergeneracional amb la gent dels pobles. Gràcies a això, la gent cada vegada ens coneix més i la constància fa que ens facin confiança.

—Alguna sorpresa que hàgiu tingut darrerament respecte de les llavors?
—L’any passat vam ser a la fira del tomàquet i se’ns va acostar gent a portar-nos les seves llavors. No ens havia passat mai. Gent que encara no havia explicat que tenia llavors antigues. I són espectaculars: ens van portar una síndria de confitar, amb la confitura, una varietat molt exclusiva que s’ha perdut moltíssim i que només conserva una senyora de Falset-Marçà. Un altre cas: un senyor que va trobar a les golfes un munt de llavors que el seu pare guardava de quan antigament feia l’hort. Doncs ara tenim material nou que ha de seguir tot el procés: veure què és, caracteritzar-lo bé, saber quines particularitats té, fer-ne la història i incorporar-lo al banc de llavors.

—Tot i que la Safranòria és una associació que funciona pel voluntariat, sembla que teniu tots els processos ben definits i estipulats. Això us deu donar confiança i estabilitat.
—Ens dóna estabilitat saber que tot el que fem ho fem bé. Però també n’anem aprenent. Perquè cada any enregistrem dues varietats d’horta noves al catàleg de varietats de la comarca. Ara ja en tenim quatre d’oficials del Priorat. Tot això és un procediment tècnic i per fer-lo necessitem subvencions. Ara, en la branca de fruiters i tota la finca del Mas del Roger, se’ns obre un altre flanc. Però som poquets dins una associació sense ànim de lucre i és això el que hem d’acabar d’ajustar. Perquè ens falten hores i mans. Una opció és professionalitzar alguna part del procés. Som en aquest punt i cal que ho valorem per avançar en una direcció o una altra.

[Us seguirem i seguirem l’evolució d’aquest patrimoni alimentari que no deixeu morir, que és dels pagesos i de tot el Priorat. Enhorabona.]