14.09.2016 - 22:02
|
Actualització: 15.09.2016 - 02:10
‘La millor batllessa de la història de València’, ‘la dona més fidel i disciplinada del Partit Popular’, ‘l’emblema de la valenciania’, ‘l’espanyola orgullosa de ser-ho’, ‘la dirigent que només pensa en la ciutat’, la líder de la dreta que atacava des de la seua torre d’ivori les immoralitats dels altres, la beata catòlica que besava amb emoció la mà del papa…
Cap personatge de la història valenciana recent no ha tingut tantes cares, ni s’ha inventat tants conceptes sobre ell mateix, ni ha conreat tant la imatge pròpia com Rita Barberà. Fins al punt que va arribar a ser Rita i prou. No calia ni dir-ne el cognom per a saber de qui parlàvem. Més que no amb cap president de la Generalitat, els anys de festa, balafiament i luxe del PP valencià romandran sempre més relacionats amb ella i personificats en ella.
Rita era el cartell electoral de totes les eleccions. Si venia Rajoy, ella tenia més protagonisme i tot que el president espanyol. D’ençà de la desaparició d’Eduardo Zaplana, no hi havia rivals en tot València. A Camps o a Fabra, se’ls menjava com si res, en un girar d’ulls. Barberà, a València, va arribar a fer-se tan omnipresent que el PP, de fet, era Rita. Fins ahir, però, que en aquesta vida tot té un final.
Fins ahir, quan el PP mateix va haver de demanar-li que dimitís, encausada i acorralada per la corrupció que tot ho tacava al seu voltant. I Rita, tot d’una, després de tants anys d’anar dient que faria qualsevol cosa pel partit, per València i per Espanya, resulta que ara s’atrinxera en el seu escó del senat –escó que és, de fet, un escó de les Corts Valencianes. I esdevé així una trànsfuga patètica, una líder caiguda del pedestal fins i tot pels més incondicionals, per tots aquells que no ens volien escoltar els qui ja fa anys que denunciàvem què era Rita i què significava.
Però, no us enganyeu, la Rita Barberà autèntica és aquesta i no aquella. És aquesta pobra dona, aquesta indigent intel·lectual, aquesta covarda patològica que ara tothom veu despullada a plena llum del dia, perdut tot el poder i acorralada per la justícia. Fa gairebé pena però és així. Per a vergonya de tots nosaltres.
