La revolució VilaWeb pren el Palau Robert

L’exposició “Revolució VilaWeb” es va inaugurar ahir al Palau Robert de Barcelona per resumir els vint-i-cinc anys del diari. Fundat per Assumpció Maresma, Vicent Partal i Joan Subirats el 1995, els vint-i-cinc anys van complir-se el 2020, en plena pandèmia de la covid, i per això l’exposició no s’ha pogut inaugurar fins ara. Una exposició que no tan sols repassa la història del diari digital de referència dels Països Catalans, sinó que és el retrat d’un món, un univers, uns referents i una manera d’entendre el periodisme i el país.

Un univers que ahir es va reunir, en part, als jardins del Palau Robert de Barcelona per donar el tret de sortida d’una exposició que s’allargarà fins a la Mercè, el 25 de setembre. “Ens tornarem a veure el 2045 per celebrar els cinquanta anys d’aquesta nostra, ara sí, autèntica estructura d’estat”, deia Jofre Llombart, secretari de Difusió de la Generalitat, del faristol estant. “Necessitem mitjans que parlin de la nació sencera amb qualitat i en contra de les mentides”, afegia Oriol Duran, secretari de Comunicació del govern, que va parlar en lloc de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, baixa a darrera hora per raons personals. “Recordo l’any 1995, als premis Octubre de València, que Vicent Partal ja feia d’oracle d’internet”, deia la presidenta del parlament, Laura Borràs. “Del periodisme nord-americà hem après que s’ha de gratar, gratar i gratar. Del francès, que el periodisme és una forma de combat. I de l’italià, que el periodisme pot elevar el debat”, deia Partal des d’un faristol d’on va lamentar la baixa a darrera hora d’Assumpció Maresma, fundadora i editora del diari.

“Ho hem volgut molt gràfic, viu i amb humor, amb un discurs optimista i renovador, que això és VilaWeb”, va explicar Julià Guillamon, un dels dissenyadors de l’exposició al costat d’Albert Planas. Tots dos fa molts anys que treballen plegats (han fet l’exposició de Quim Monzó i els menús del Bar Velòdrom, entre més) i aquesta exposició és, certament, molt visual, poc lineal i amb tocs d’humor marca de la casa.

Com a exemple de solució gràfica, hi ha l’apartat dels referents, que apareixen en un gran mural com si fossin asseguts a la redacció del diari del carrer de Ferlandina. S’hi veu Ramon Barnils (“La Maresma i jo, tot el que sabem de periodisme ho vam aprendre d’ell”, deia Partal), Julian Assange, Edward Snowden, Albert Camus, Anna Politkóvskaia, Katherine Graham, Oriana Fallaci, i amb l’afegitó de tres capçaleres: el Temps, Libération i USA Today. Com a exemple d’humor, el fet de fer parlar Jordi Badia, cap d’estil del diari, amb Ramon Llull a l’apartat “Quina llengua fem servir”, on apareix el llibre d’estil fet per Jem Cabanes; o la impactant imatge de J.V. Foix amb una tauleta a la mà, en l’apartat del periodisme republicà que VilaWeb té com a guia, i amb aquesta frase de Foix com a far: “D’ací a cent anys, d’ací a dos-cents anys, serem jutjats pels nostres diaris!”

Un dels apartats que poden sorprendre més els lectors són les golfes tecnològiques, on es mostren tots els aparells que VilaWeb ha fet servir d’ençà de l’any 1995, quan la parella Partal Maresma, juntament amb Joan Subirats, va endegar el projecte. S’hi veu la primera eina per a connectar-se a internet, l’acoblador acústic, en forma de telèfon, que vist ara sembla paleolític. També hi ha el manual Compuserve, una BBS global prèvia a internet, que va permetre d’investigar i aprendre. Al començament, VilaWeb va instal·lar els servidors de Demon a Londres, amb el domini pma.co.uk, que es va transformar en VilaWeb.com i més tard, en VilaWeb.cat. “No hem tingut mai VilaWeb.es, nosaltres. I recordo que un dia els de Telefònica ens van cridar al seu edifici de l’avinguda Roma de Barcelona, encuriosits de com era possible que no féssim servir el punt es”, recorda Assumpció Maresma.

“Com una revolució tecnològica, desencadena una revolució cultural que té repercussions polítiques i en els mitjans” diu el subtítol de l’exposició, i això es veu clarament en l’apartat “La revolta digital”, que recorda els atemptats de l’11-M, i tot el que va canviar aquell dia. Com els mòbils van ser una eina crítica (amb els missatges SMS citant a manifestar-se contra la censura del govern Aznar), una eina que ara ja és la plataforma amb què llegim en el 80% dels casos, superant del tot els ordinadors. L’11-M també va ser el dia que la premsa de paper va fer aigua, i com a prova el titular d’El País, “Ha sido ETA”, malgrat que els autors van ser Al-Qaida. “Aquelles primeres hores, a VilaWeb vam rebre alguns correus de lectors nostres indignats perquè no atorgàvem l’autoria a ETA. Dies després vaig respondre, tranquil·lament, explicant una lliçó bàsica. És més important el rigor que ser els primers”, recorda Vicent Partal. L’11-M també és un diàleg entre la premsa de paper i la digital.

El mapa de la corrupció als Països Catalans, el mapa de les llums a la nit als Països Catalans, el mapa orogràfic dels Països Catalans, i així fins a una desena de Països Catalans, i tota la seva diversitat, volen incidir en la idea que per a VilaWeb la nació és sencera. Les imatges dels fotògrafs de la casa, Albert Salamé i Adiva Koenigsberg, un mapa explicatiu de com s’elabora una notícia, un editorial de Vicent Partal fet per a l’exposició, que per qüestions d’espai havia d’anar al costat de la mànega d’incendis i que el director ha titulat “el periodisme no ha de servir per a apagar focs” i la instal·lació conceptual de l’artista Gina Giménez completen una exposició que acaba amb un dels apartats que potser és dels més interessants. “Històries de VilaWeb”, un vídeo fet per Roger Cassany, recull històries personals amb VilaWeb de nexe. Dues mostres: Josep Gené i Maria Àngels Pujols, ara parella, que es van conèixer en un dels primers xats que organitzava VilaWeb. “Érem el Tinder d’abans, nosaltres”, diu Maresma. I Ignasi Miró, el pacient a la planta covid que només es delia per escoltar el “Closcadelletra”, la secció de Biel Mesquida, que li millorava l’ànim i la salut. “Era la meva closcateràpia”.

Per acabar, a la secció de l’aparador de planta baixa, es podrà veure la portada diària de VilaWeb, un mapa de quants lectors hi ha connectats al diari en temps real, una secció amb els opinadors (de Marta Rojals a Ot Bou, passant per Mercè Ibarz, Jordi Goula o Joan Ramon Resina, entre d’altres).

Un Paraulògic presencial

Els actes dels vint-i-cinc anys de VilaWeb no s’acaben amb aquesta exposició. Es preveu de fer una sessió de Paraulògic presencial, on desenes de persones jugaran a la vegada dins un mateix recinte. També una trobada de diaris digitals, amb un model de negoci basat en la subscripció i, per tant, independents del poder polític i allunyats de clickbaits, en què es preveu que hi participin VilaWeb, Mediapart (França), Fran Page (Itàlia) i The Correspondent (Països Baixos). Una altra trobada amb Martxelo Otamendi, Maria Obelleiro i Vicent Partal, els tres directors de la secció “Galeusca de directors”. A més d’un concert de Biel Mesquida de Closcadelletres i les visites guiades de l’exposició als subscriptors, dels 22.000 que té el diari, que s’hi vulguin apuntar, fetes per Vicent Partal. La primera ja es va fer ahir, amb èxit de públic, i va acabar amb aplaudiments després del crit “Visca la revolució” de Núria Carrera, ex-tinenta de batllia de l’Ajuntament de Barcelona, ex-directora de la Creu Roja, ex-presidenta del Col·legi d’Assistenta Socials, esposa de Ramon Barnils i amiga de la família Partal Maresma.