26.04.2018 - 02:00
El 13 d’octubre de 1909, en un pati del Castell de Montjuïc, el pedagogFrancesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat sota l’acusació d’haver dirigit la insurrecció de la Setmana Tràgica. Va ser una execució exprés basada en un judici militar ple d’irregularitats. Sense permetre escoltar els testimonis de la defensa, només va poder fer una breu declaració, on va deixar clar que el seu únic delicte era crear escoles per elevar el nivell cultural del poble treballador.
El Castell de Montjuïc dedica ara i fins al 2 de setembre una exposició a la figura de Ferrer i Guàrdia (1859, Alella – 1909, Barcelona), però precisament el final dels seus dies és el que menys es vol destacar: “Volem enfocar-nos en la seva obra més que en la seva mort”, explica Susanna Bernardí, de MagmaCultura, empresa que s’ha encarregat de la documentació, la producció i el muntatge de la mostra, dirigida sota les ordres del comissari Pere Solà. Sabem que l’alellenc va ser acusat de sediciós al castell, però què va fer durant la seva vida?
Sota el nom de La Revolució Pedagògica de Ferrer i Guàrdia, l’exposició explica com era l’educació a principis del segle XX a Catalunya i com Ferrer i Guàrdia va introduir l’Escola Nova al nostre país. La situació educativa es definia per la falta de centres escolars, la poca formació dels metres, uns índexs d’escolarització molt baixos i l’analfabetisme. A nivell internacional, especialistes com el nord-americà John Dewey, la italiana Maria Montessori o el belga Ovide Decroly començaven a teoritzar un tipus d’escoles centrades en l’infant: seria l’inici de les tendències que s’acabarien aixoplugant sota el concepte Escola Nova.
Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.
