La Revolució dels Colors aconsegueix de frenar les eleccions a Macedònia

El govern de Macedònia s’ha escarrassat –especialment aquests darrers mesos– a fer que el país sigui vist des de l’exterior com el dic de contenció de la Unió Europea contra els refugiats. ‘Macedònia defensa Europa de si mateixa’, en paraules de Gjorge Ívanov, president de la república. D’aquesta manera vol eludir la crisi política que ofega el país des de fa més d’un any. Recentment, el boicot de l’oposició i la pressió popular –autoanomenada Revolució dels Colors– han obligat el Tribunal Constitucional a ajornar, per segona vegada en pocs mesos, les eleccions generals que s’havien de fer el 5 juny. El partit socialdemòcrata, SDSM, el primer de l’oposició, ha dit:  ‘A Macedònia hi haurà eleccions només quan es donin totes les condicions perquè siguin lliures, justes i democràtiques.’

La crisi política va esclatar el maig de l’any passat. Zoran Zaev, líder de l’SDSM, va destapar que el primer ministre, Nikola Gruevski, havia ordenat de fer escoltes telefòniques a més de 20.000 funcionaris i figures públiques. Les intervencions tenien el beneplàcit del cap de contraintel·ligència, Saixo Mijalkovic (cosí de Gruevski). Però les escoltes només són una petita part d’una trama de corrupció i manipulació política que la coalició nacionalista i conservadora, VMRO-DPMNE, ha anat teixint en deu anys de govern. El clientelisme ha esquitxat la policia, el poder judicial i els mitjans de comunicació. D’una altra banda, a principi del 2015 el govern havia acusat Zaev de voler organitzar un cop d’estat amb l’ajuda ‘d’agents exteriors’. El líder de l’oposició s’havia negat a acatar el resultat de les eleccions del 2014 i havia denunciat ‘abús de poder’ per part de VMRO-DPMNE.

La primera protesta contra el govern fou el 5 de maig del 2015. L’afluència de manifestants als carrers de la capital, Skopje, va anar creixent de dia en dia. El 9 de maig, una escaramussa amb uns quants morts entre milicians albanesos i la policia a Kumanovo –al nord del país– va afegir encara més tensió. Exaltà, sobretot, la minoria albanesa discriminada: un 25% de la població. A mitjan mes, els carrers de Skopje ja acollien desenes de milers de persones que reclamaven la dimissió del primer ministre. No obstant això, Gruevski es va estimar més desafiar la massa: ‘Seria un covard si dimitís, plantaré cara a tots els atacs.’ Els manifestants no van aconseguir el cap del primer ministre, però sí la renuncia d’uns quants ministres i el cap de contraintel·ligència.

La situació es va pacificar amb l’acord  de Przino, negociat pels principals partits de Macedònia amb la mediació de la Unió Europea. Les línies mestres del pacte eren l’entrada de l’SDSM al govern, la dimissió de Gruevski a començament d’enguany, eleccions avançades i la creació d’una fiscalia especial per a investigar l’escàndol de les escoltes i els delictes relacionats. La treva, tanmateix, va ser efímera. El partit que encapçala Zaev va acusar la VMRO-DPMNE d’entrebancar la feina de la fiscal especial, Kàtica Jàneva.

El 14 de gener, tal com marcava Przino, Nikola Gruevski va dimitir de primer ministre. Va dir que ho feia ‘obligat’ i va definir el moment polític de ‘situació de segrest’. Les eleccions anticipades foren convocades el 24 d’abril. No obstant això, l’ambient es va continuar enrarint, fet que va obligar el parlament a ajornar les eleccions fins al 5 de juny.  L’oposició, que assegurava que no es complia l’acord de Przino, va anunciar que hi faria boicot.

Les protestes –organitzades pel col·lectiu Protestiram, ‘Jo protesto’– van tornar a omplir els carrers el 12 d’abril. Aquell dia, el president del país, Gjorge Ívanov (més tard implicat en els ‘papers de Panamà’), va anunciar públicament que havia ordenat de perdonar tots els polítics i col·laboradors investigats per l’afer de les escoltes telefòniques. ‘He decidit de fer ús del meu dret constitucional per a ajudar a superar aquesta crisi política imposada des de l’exterior’, va dir. I va aclarir, també, que actuava per ‘l’interès del país’. Zaev va titllar el perdó presidencial de ‘cop d’estat’. El comissari europeu per a l’ampliació de la UE, Johannes Hahn, també fou crític amb la decisió, perquè, segons ell, anava contra la llei i posava en dubte les futures eleccions, a més de les aspiracions europees de Macedònia.

"#Skopje: Today's actions of President #Ivanov are not in line with my understanding of #rule of law. 1/4

— Johannes Hahn (@JHahnEU) April 12, 2016

In light of these developments, I have serious doubts if credible elections are still possible 2/4

— Johannes Hahn (@JHahnEU) April 12, 2016

"Political leaders must know that the actions we have seen recently put the #EuroAtlantic future of their country seriously at risk" 3/4

— Johannes Hahn (@JHahnEU) April 12, 2016

"#Democracy means compromise + serving the citizens. I call upon all political parties to get back to the negot. table +work for reforms"4/4

— Johannes Hahn (@JHahnEU) April 12, 2016

Aquella mateixa nit hi hagué enfrontaments entre els manifestants i els antiavalots que acordonaven edificis governamentals. ‘Sense justícia, sense pau’, era el clam dels manifestants. Amb el pas dels dies, les protestes es van estendre per tot el país. A Skopje, les manifestacions tenien un objectiu molt clar: atacar tota cosa governamental. Les façanes dels edificis oficials i la seu de VMRO-DPMNE es van omplir de taques de pintura i pintades. En aquell moment, els manifestants van adoptar el nom de la Revolució dels Colors. Una revolució, segons els simpatitzants del VMRO-DPMNE, que té la voluntat de convertir el país en una nova Ucraïna. A les protestes contra el govern, hi conviuen les banderes macedònies amb les albaneses, cossa que irrita sobre manera els nacionalistes.

Una de les dianes preferides dels manifestants són els monuments i els remodelatges arquitectònics que formen part del projecte urbanístic ‘Skopje 2014’. El pla, idea personal de Gruevski, pretén donar a la ciutat un aspecte falsament històric amb façanes i monuments d’un estil neoclàssic que voreja el kitsch. A més, moltes escultures, com ara les de Felip II i Alexandre Magne, tenen el propòsit d’enardir el sentiment nacionalista dels ciutadans. ‘Skopje 2014’ ha esdevingut el símbol de la corrupció i l’opacitat del govern macedoni. Gruevski no ha declarat mai quant costava el pla, però ara com ara hom calcula que supera els cinc-cents milions d’euros. Una xifra desorbitada, per no dir espantosa. Macedònia només té dos milions d’habitants i la desocupació hi ateny el 27%. Als peus de l’escultura d’Alexandre Magne, uns manifestants hi van escriure: ‘Jo no pago imposts per a això.’ El govern ha respost a la Revolució dels Colors organitzant contraprotestes, detenint simpatitzants de l’oposició i enarborant els símbols nacionals en tots els actes polítics.

Arresting Branimir Jovanovic, 1 of the most brilliant young intellectuals, monetary economist.#protest#Macedonia pic.twitter.com/2IzZI70hVa

— Vladimir Petreski (@VPetreski) April 14, 2016

De totes maneres, la pressió internacional ha forçat Ívanov a fer-se enrere pel que fa al perdó als implicats en les escoltes telefòniques. La mesura afecta aquells que tenen càrrec polític, vint-i-dos dels cinquanta-sis encausats. Els ànims no s’han calmat malgrat la retirada parcial del perdó i l’anul·lació de les eleccions. Per a Federica Mogherini, alta representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, l’única solució de la crisi política és que ‘totes les parts preservin i respectin l’acord de Przino’. I afegeix: ‘La feina per a preparar unes eleccions creïbles ha de continuar i cal prioritzar les reformes urgents per mitjà d’un procés inclusiu.’ Aquests darrers dies, l’oposició ha presentat una moció de censura contra el president, i els manifestants de la Revolució dels Colors han continuat tallant els principals carrers de Skopje.