La revolució cultural contra la banalització de la cultura

Joan M. Minguet Batllori, l’ideòleg del concepte ‘banalització de la cultura’, situació que viu bona part de la cultura actual al país, ens proposa una exposició sobre la idea de revolució i la seva banalització al llarg de la segona meitat del segle XX. Alhora, ens ofereix una mirada revolucionària a partir del treball d’una llarga llista d’artistes visuals, alguns dels quals són noms consagrats i uns altres són artistes poc coneguts. I, tanmateix, no se sap qui és qui, perquè una de les condicions del projecte és que s’amagui l’autoria, tensió revolucionària, posant al mateix pla tots els artistes participants.

L’exposició La revolució és una ficció. La ficció és una revolució, es pot veure a l’espai Barra de Ferro de l’escola Eina fins dissabte vinent, dia 25 de novembre. Com ens explica el comissari de la mostra, Joan M. Minguet Batllori, la idea va néixer a partir de la seva col·lecció de cartells, que tenen en comú la paraula ‘revolució’, que hi apareix d’una manera explícita. Posats un al costat de l’altre, s’evidencia com la paraula ‘revolució’ ha perdut el seu sentit primigeni. Ho explica el mateix comissari: ‘Tot va començar amb el cartell de la pel·lícula La revolución de las ratas, de l’any 1980, que contenia el destacat «Esta es la película que ninguna mujer deberá ver sola». És obvi que aquest cartell demostra que el concepte de revolució com a element insurreccional ha quedat completament diluït. I d’aquí va sortir la idea de la ficció. Demostrarem que la “revolució és una ficció”, una manera lúdica de dir que ens han robat la paraula “revolució” i l’han desposseïda del caràcter rebel i insurreccional que té o havia tingut. Els materials que ensenyem provenen tant del món estrictament revolucionari com del món de la indústria cultural.’

‘Això no està deslligat de la idea que mantinc que les indústries culturals i l’entreteniment fan mal a la cultura, que entenc que ha de ser incòmode, que ha de molestar, la cultura entesa com a revolució. I aquesta reflexió la vaig compartir i traslladar a un bon nombre d’artistes, amb la idea de fer una exposició. Però els posava unes condicions que s’havien de complir: l’exposició no es faria en un lloc institucional d’art; havien de proposar una imatge que es pogués imprimir, que d’entrada no havia de ser un original perquè no aniria emmarcada; que les peces no anirien signades; que totes les propostes serien anònimes i que, per tant, no portarien cartel·la. Perquè la idea era trencar les convencions dels museus, per situar-nos fora de la institució. Trencar, doncs, les formes dels museus, per mantenir les formes insurreccionals. La creació insurrecta com a contrapès a la lleugeresa o frivolitat dels nostres temps.’

La proposta, estructurada en aquestes dues parts, s’arrodoneix amb unes frases a la paret i un àudio que barreja un discurs de Fidel Castro amb la pel·lícula Los profesionales, que acaba amb un poema de Juan Gelman. ‘Una idea que conté aquesta proposta és que les exposicions poden ser diferents, que la cultura pot ser diferent dins les contradiccions. A mi em serveix per a aturar-me i reflexionar’, comenta Minguet Batllori.

Entre els ‘artistes, crítics, escriptors, estudiants, mestres, gent interessada per la cultura… artistes tots, doncs’, diu Minguet, hi trobem: Vicenç Altaió, Nora Ancarola, Hèctor Aspano, Montse Badia, Xavier Bassas, Vicky Benítez, Laura Benítez, Harold Berg, Quelic Berga, Rafel G. Bianchi, Yaiza Ágata Bocos, Jordi Boldú, Roberta Bosco, Goretti Cajide, Àlvar Calvet, David Caño, Alán Carrasco, Josep M. Català, Antònia Del Río, Gonzalo Elvira, Hamed Enoichi, Joan Fontcuberta, Marina Garcés, Alexandra García, Maria Garganté, Daniel Gasol, Lídia Gilabert, Ainize González García, Eulàlia Grau ,Òscar Guayabero, Núria Güell, Manuel Guerrero, Jessica Jaques, Clara Laguillo, Abdó Martí, Núria Martín Esteban, Cesc Martínez, Enric Mauri, Antoni Mercader, Pau Minguet, Joan M. Minguet, Helena Minguet, Montserrat Moliner, Frederic Montornés, Anais Muñoz, Antonio Ontañón, Levi Orta, Antonio Ortega, Jordi Pagès, Aimar Pérez Galí, Oriol Pibernat, Arnau Puig, Esther Pujol, Diego Rey, Ricard Ripoll, Jordi Rocosa, Valentín Roma, Txema Romero, Joana Romero, Aureli Ruiz, Montserrat Sánchez Trullols, Ramon Sicart, Francesc Torres, David G. Torres, Pere Vicenç, Mercè Vila i Ester Xargay.