09.09.2016 - 22:00
Demà es compleixen cinc anys des de la primera gran manifestació de la Diada. Un lustre, que es diu aviat. Unes eleccions anticipades, la declaració de sobirania del 2013, el Pacte Nacional pel Dret de Decidir, la Via Catalana, el 9-N, el 27-S o el ‘pas al costat’ són només alguns dels molts capítols que han fet madurar el procés d’independència. Tot plegat va començar al carrer, gràcies a la insistència de la gent, que van trobar en els polítics l’aliança necessària per a tirar-lo endavant i portar-lo al Parlament. Cinc anys després, els independentistes s’han cansat de mobilitzar-se?
Aquesta pregunta la vàrem fer a tots els entrevistats de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’. Hem analitzat la resposta de tots ells per a extreure la conclusió que el cansament és mínim. Això sí, amb algun matís. Hi ha impaciència, desorientació, desconcert o angoixa. Així ens ho expliquen els tretze entrevistats, que van respondre així a la pregunta.
Salvador Cardús
—No, la gent no està cansada, la gent està impacient. Ningú no ha de confondre la impaciència amb el cansament. Quan s’acosta la festa dels Reis, la canalla està impacient. A ningú no se li acudiria dir que estan cansats, passa exactament això. Parlar de cansament em sembla una molt mala diagnosi, estem impacients. Potser el cansament pot servir per a definir l’estat d’ànim d’alguns dirigents però no de la ciutadania.
Isona Passola
—Això és absurd i ridícul, i no ho diuen sinó els qui volen enfonsar el procés més democràtic, més festiu i més generós que hi ha hagut a Europa des de fa cinquanta anys. Les majories de la població que pensen i actuen, i com que pensen i actuen són la població que compta, han anat fent com havien de fer en cada moment. Han votat quan calia i s’han manifestat quan creien que ho havien de fer.
Foto: Gemma Ventura
Quim Morales
—Hi ha un desgast evident i, en part, originat per les forces contràries d’aquest procés, però també per les favorables. Aquestes últimes ho converteixen en una cosa feixuga de suportar per disputes internes, ganes de protagonisme i un missatge que de vegades es desdibuixa. Tot plegat és la causa d’aquest cansament general del procés.
Núria Bosch
—Cansada no, però com dic, es diu que se seguirà un camí i després canviem la ruta. Per això cal unitat per donar confiança i que la gent no es desorienti.
Ferran Requejo
—La gent no està cansada. Està disposada a mobilitzar-se, però està desconcertada per la confusió del lideratge polític que ha de tenir aquest moviment. Era més clar fa un any o any i mig, que ara.
Natàlia Esteve
—Crec i espero que no. Entenc que quan una cosa es repeteix successivament any rere any ja no hi ha l’emoció de la novetat; aquell descobriment que vàrem fer molts independentistes quan vàrem sortir un dia al carrer pensant-nos que continuàvem sent una minoria i ja no ho érem. Aquesta emotivitat no es repetirà.
Roc Casagran
—Sí, tots tenim ganes que sigui ràpid. Però costa, l’objectiu no és menor, i cal perseverar, que diria en Guadiola.
Bel Olid
—Crec que la gent està cansada que no ens escoltin, però de mobilitzar-nos no. Podem estar cansats que no ens facin cas, però de mobilitzar-nos no. De fet, com més ho fan, més ganes tenim de mobilitzar-nos.
Imma Tobella
—Més aviat està cansada d’esperar. Però confio que sempre respon i aquesta vegada no serà diferent.
Montserrat Carulla
—Cansada diria que no. Més aviat diria que està angoixada perquè veu que no ens n’acabem de sortir.
Eduard Voltas
—No. Crec que la gent té moltes ganes de veure els polítics dirigint més. La capacitat de mobilització i la disposició de mobilitzar-se és exactament la mateixa de sempre, però hi ha un sentiment entre la gent: ‘Ara us toca a vosaltres.’
Albert Pont
—No, i ho farà cada vegada que es requereixi. La gent té ganes de participar, de viure i reviure els moments històrics. D’això no ens en cansem. Sí que ens cansem del politiqueig i d’aquesta pugna entre interessos partidistes. No impedeixen que el procés avanci, però canvien el full de ruta quan els convé. Això sí que cansa, i no un acte festiu.
Marc Crosas
—Si no hi hagués resposta per part dels polítics, sí, la gent plegaria veles. Però responen, si més no ho intenten. Puigdemont, Junqueras, Romeva, Forcadell i molts més que no esmento, tenen el mateix objectiu dels qui som al carrer.
Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)‘: Eduard Voltas,Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola, Roc Casagran, Bel Olid,Imma Tubella, Pau Alabajos, Núria Bosch, Quim Morales, Albert Pont, Marc Crosas i Ferran Requejo.
