La revolta dels lectors contra la censura

L’anunci fet per un regidor de la ultradreta de Borriana de censurar tot de revistes en català i impedir que es puguen llegir a la biblioteca municipal ha tingut una ona expansiva segurament inesperada. Aquest regidor, Jesús Albiol, a qui l’imminent conseller de Cultura, el torero Vicent Barrera, va felicitar amb una piulada en castellà amb tot de faltes d’ortografia, és també diputat a les Corts Valencianes. Dijous passat, el diputat Joan Baldoví li va dur un exemplar de Camacuc tot dient-li que potser als seus vuit fills els podria agradar i divertir.

A banda les piulades, de les declaracions dels polítics en campanya electoral i de la manifestació d’ahir, la solidaritat amb aquestes capçaleres s’ha expressat en una allau de noves subscripcions i missatges i més gests de solidaritat. En la majoria dels casos, aquestes subscripcions són un respir que els permetrà de continuar treballant i oferint productes culturals de qualitat.

Mònica Estruch, directora de Cavall Fort, explica a VilaWeb que un mes de juliol normal la mitjana de noves altes és d’unes cinc diàries; en canvi, d’ençà de dimecres, quan va començar l’embranzida deguda a la censura, n’han registrades unes 350.

Al departament de subscriptors de la revista el Temps no dóna xifres, però sí que expliquen també que la reacció ciutadana ha estat impressionant i que reben un degoteig de noves altes. A les xarxes socials han agraït aquest moviment, i l’editor de la publicació, Eliseu Climent, va dir en una conferència de premsa que aquest intent de silenciar-los ha de servir per a agafar impuls i anar més enllà.

També Sàpiens i Enderrock han emprat les xarxes per a agrair les mostres de solidaritat rebudes.

Joan Escrivà, director de Camacuc, parla d’una solidaritat excepcional: “És increïble, supose que és per les eleccions o perquè és un afer lingüístic. Els mitjans de comunicació, les institucions, els organismes públics, les associacions i molts particulars s’han abocat amb nosaltres.” Escrivà, que feia vacances quan tot això va començar, calcula que fins ara han fet unes 250 noves subscripcions, entre les quals la que va anunciar l’Ajuntament de Barcelona, que comprarà la revista per a totes les biblioteques municipals.

La majoria de les noves altes arriben del Principat i del País Valencià, però els responsables de les dues publicacions infantils remarquen que han rebut peticions de països europeus, d’Amèrica i d’Àfrica. “Ara hem de mirar com els les fem arribar tan lluny, perquè potser les despeses de correus seran massa altes”, explica.

Indignació dels nous subscriptors

A banda aquest gest de demanar de rebre a casa les revistes afectades, els nous subscriptors expliquen obertament que ho fan com a gest de solidaritat i de repulsa a l’intent de censura. “Dimecres de la setmana passada, molta gent ens trucava per fer la subscripció i ens deien que estaven indignadíssims i que si ens volien silenciar ens farien d’altaveu. Si no volen brou, dues tasses. Estava molt enfadada, la gent”, diu Mònica Estruch.

Escrivà explica que a la butlleta per a subscriure-s’hi hi ha un requadre per a escriure comentaris o observacions i que molta gent l’aprofita per a fer-los arribar missatges de solidaritat.

Evitar que siga flor d’un dia

Joan Escrivà, que va participar activament en la manifestació d’ahir a Borriana, ha dit a VilaWeb que cal aprofitar aquesta onada de solidaritat, que ha qualificat de meravellosa, perquè perdure. Pensa que, amb l’impuls de l’APPEC, l’associació d’editors de revistes, s’han de fer actes conjunts per a promocionar la lectura d’aquestes publicacions. “Perquè tot això perdure. La feredat inicial s’ha transformat en joia i l’onada és positiva per al foment de la lectura”, diu.

La responsable de Camacuc també considera positiva la reacció a la provocació, però demana una conscienciació ciutadana. “Les revistes que funcionem per subscripció, perquè els quioscos van de mal borràs, si no tenim subscriptors no podrem sobreviure”, diu. Ha demanat que s’aprofite tot plegat per a donar visibilitat a la situació de les capçaleres i ha posat d’exemple la desaparició de l’Avenç. “La notícia es va difondre llum quan ja era massa tard, la gent no va poder reaccionar. Per a evitar casos com aquest caldria una conscienciació de la ciutadania. Demostrem que hi ha múscul i que si ens vol silenciar, no podran”, afirma.

Estruch reafirma l’agraïment de Cavall Fort a tot el moviment d’aquests dies. “Hem estat cinc les afectades per la cancel·lació de la subscripció i pot passar en més llocs, però demà pot ser qualsevol espectacle o qualsevol aspecte de la cultura en català. Per tant, ampliem la mirada i tinguem present que la cultura en català l’hem de defensar.”

Les revistes continuen a la biblioteca de Borriana

Cal aclarir que les revistes amb què ha parlat VilaWeb no han rebut cap notificació oficial de la cancel·lació. Les subscripcions duren un any. La de Camacuc, per exemple, es renova al gener i la de Cavall Fort es va renovar el mes de maig; per tant, com que han pagat tot aquest any, els exemplars continuaran arribant. En el cas de Cavall Fort, el titular de la subscripció és el Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Borriana, i l’adreça és la de l’ajuntament mateix.

Els responsables de Camacuc i de Cavall Fort coincideixen en el dubte que siga legal el fet que una corporació adquiresca un producte amb diners públics i després no el pose a l’abast de la població.

Ara com ara, segons que ha confirmat una treballadora del centre a VilaWeb, a la biblioteca pública de Borriana els exemplars de les revistes assenyalades continuen en els prestatges i els usuaris poden continuar-les llegint com és habitual.