La revolta dels estudiants: un tsunami democràtic per a parlar de vida

Quatre dies abans del referèndum, el jove veterà Francesc Ribera ‘Titot’ canta amb la seva banda de tota la vida, els Brams, a la plaça de la Universitat de Barcelona. Escalfa l’ambient per a l’acte de campanya d’Universitats per la República. Titot recorda els vint-i-set anys dalt els escenaris. És una bona manera de no oblidar que la lluita per la llibertat ja fa anys que va començar al nostre país. I que ara tots plegats collim els fruits de tantes llavors plantades durant els anys. Els joves faran ara la seva revolució i en seran protagonistes.

Entre el públic, joves, adolescents, algun maduret entre quaranta anys i cinquanta, i algunes àvies que alcen la mà tot cantant a plens pulmons el ‘vull per demà la meva terra lliure!’. Unes noies amb màscara de Piuet, unes iaies superman independentista, una bandera de Castella en lluita, més llaunes de cervesa que a qualsevol míting habitual, els venedors ambulants que fan l’agost a final de setembre… Una senyora que m’explica que volia baixar a Barcelona amb el seu marit dimecres passat després de les detencions, però que van girar cua quan van topar amb desenes furgonetes de la policia espanyola per la carretera. Però que avui hi és perquè ha après que aquella és la seva manera de fer por. ‘Perquè no ens poden fer res si estem junts.’

Comencen a arribar els polítics, líders i representants d’entitats que hauran de parlar. Algunes televisions i ràdios aprofiten l’ocasió per plantar-los el micròfon als morros. Ja fa dies que no passa una hora sense cap novetat de pes que necessiti ser comentada. Comença l’acte. Pels altaveus sona una versió de ‘L’estaca’ interpretada amb piano. La gentada que ocupa la plaça s’hi afegeix.

Amb crits de ‘votarem, votarem…’, Lluís Llach és el primer de prendre la paraula. El diputat accidental i transitori, com ell sempre recorda, dóna les gràcies als joves universitaris perquè ser on són. ‘Alguns es pensaven que no hi seríeu’, els diu. ‘Hem inventat noves formes democràtiques per suplir la paràlisi política que fa anys que viu l’estat espanyol. I les taules que heu organitzat a les universitats per informar la gent que volia saber on podia votar són poesia democràtica. Heu trencat les barreres i heu exercit el bé més preuat que existeix: la dignitat humana.’

Llach diu que li han encarregat que parlés de les lluites antifranquistes. Però diu que vol parlar del futur: ‘A fer punyetes el franquisme! Que se’n vagi a parir panteres! Sóc vell però tinc ganes de parlar de futur. I allò que ens convoca és que hem creat un projecte de futur que ens fascina i ens commou: la república catalana.’

Els crits dels joves diuen ara que els carrers seran sempre nostres. Puja a l’escenari Eulàlia Subirà, professora de la UAB i membre del secretariat de l’ANC. Dóna les gràcies als estudiants perquè cada dia són al carrer i tapen les boques d’aquells que demanaven on s’havia ficat el jovent. A continuació, una novetat d’última hora que no era al programa: el tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello: ‘És emocionant poder ser aquí com a ciutadà, tinent batlle i professor de la universitat que em va acollir quan vaig arribar, fa uns quants anys.’

Pisarello diu que una societat no és lliure si depèn del permís dels poderosos per a poder-se autodeterminar. Els joves criden ‘obriu els col·legis electorals’, però Pisarello continua: ‘Som aquí els qui volem votar aquest diumenge i els qui dubten, però no accepten l’ús de la força contra els drets democràtics. Davant un estat que converteix una pregunta legítima en un acte il·legal, ens hem de mobilitzar.’ Una senyora que tinc darrere pregunta: ‘Què hi fa aquest, aquí?’ Diu: ‘S’hi apunten a última hora i ens volen donar lliçons.’ Pisarello continua: ‘Diumenge ens hem de mobilitzar amb urnes, pancartes i cassoles.’ I acaba: ‘Guanyarem plegats un futur aquest 1 d’octubre.’

Ara és el torn de Mireia Boya, la diputada de la CUP i professora de la Pompeu Fabra. Comença saludant els ‘piolins’ infiltrats a la plaça. ‘No tenen res a fer diumenge perquè votarem!’ Diu que si la sedició és lluitar contra el feixisme i voler votar en un referèndum d’autodeterminació, ella està orgullosa de ser sediciosa. I la plaça crida ‘Jo sóc sediciós, sediciós, sediciós.’ Recorda que diumenge no es fa una mobilització, ni un procés participatiu, ni un repic d’atuells, després de sentir com Pisarello barrejava urnes, pancartes i cassoles uns minuts abans. I afegeix: ‘És un referèndum d’autodeterminació i, si guanya el sí, proclamarem la república.’

Boya acaba el seu discurs amb un missatge per als agents dels Mossos d’Esquadra: ‘Sou treballadors públics. I us deveu només al poble de Catalunya i a les seves institucions. Recordeu-ho diumenge quan rebeu ordres de l’estat espanyol. Tantes ordres… Sou servidors públics. A mi només em dóna ordres la meva mare!’ Entre els aplaudiments, la següent de pujar a l’escenari és Dolors Sabater, batllessa de Badalona, que parla sobretot de la necessitat de defensar els drets socials i polítics. També des dels ajuntaments. ‘Som al 2017 i sembla que hàgim retrocedit quaranta anys. Franco ja va dir que ho deixaria tot lligat i ben lligat. Però també hem recuperat la vitalitat que cal per a vèncer ara la dictadura.’

Jordi Turull, el conseller de la Presidència, les engalta sense manies. ‘Avui fa dos anys que ens van escollir amb majoria absoluta per fer la independència. I això és el què farem. Avui també fa quaranta-dos anys de les últimes execucions del règim franquista. Aleshores no hi havia llibertat d’expressió, no hi havia dret de reunió, ni tampoc secret postal, i es cantava “L’estaca”. Us sona tot això?’ I afegeix: ‘L’estat espanyol ha recuperat el discurs de la por. Però l’ha recuperat perquè són ells que tenen por. Saben que votarem i que marxarem! Actuen com al segle passat i fan una batalla contra gent lliure del segle XXI. Tenen fiscals, Tribunal Constitucional, el “chiquipark” aquest que han posat al port. Però no tenen la gent. Que diumenge hi hagi un tsunami democràtic que s’emporti tota aquesta maquinària de repressió!’

Ara és el torn d’Oriol Junqueras, que és presentat a petició pròpia com a professor universitari. ‘Bona tarda, universitaris demòcrates i universitaris antifeixistes! Aquesta lluita nostra és ja una lluita pels drets democràtics. No ens podem deixar prendre la democràcia i la llibertat, que seran els fonaments per a construir una nova república catalana. Vosaltres sou imprescindibles per a l’1 d’octubre i sou imprescindibles també perquè el resultat es pugui aplicar. El país se sent orgullós de vosaltres i vosaltres us heu de sentir orgullosos del vostre país.’

Junqueras arenga els assistents: ‘Fem coses increïbles. Ara la més important és votar diumenge. És imprescindible que estiguem junts. El país sencer és a les vostres mans, us necessita i segur que no fallareu. Siguem dignes de la universitat, del nostre país i del futur que construïm!’ Després de Junqueras, és el torn de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, últim de prendre la paraula abans de dos representants dels estudiants. Cuixart puja a l’escenari amb crits de ‘no estàs sol’. I comença: ‘Qui ho deia, que els joves estaven adormits? Jo no en veig cap, d’universitari adormit. La lluita de Catalunya és la lluita per la democràcia. I si ens toquen a un, ens toquen a tots! Catalans i catalanes: mobilització permanent! Si ens busquen, ens trobaran molt aviat perquè no ens hem amagat mai i no ens amagarem ara.’

Cuixart continua la seva proclama: ‘Són quatre dies en què ens ho juguem tot. Fem-ho pels que ja no hi són, pels que vénen i pels que han de venir.’ El president d’Òmnium anuncia que cinc hores després d’haver obert els formularis d’Escoles Obertes, ja són vint-i-cinc mil que s’han apuntat a obrir els col·legis electorals diumenge. I demana que ningú no es deixi despistar. ‘Si ens detenen a en Jordi Sànchez o a mi, no perdem el focus, que és votar diumenge. Ens volen despistar. I no podem perdre mai de vista que l’objectiu principal és votar aquest diumenge. Tenim l’oportunitat de ser ciutadans fundacionals d’una nova república!’

Després de la intervenció dels dos representants dels estudiants, que fan una crida a continuar mobilitzats fins diumenge, és el torn del concert de Cesk Freixas. Els joves, grans i vells que ocupen la plaça poden escoltar aquell ‘ho tindrem tot i es parlarà de vida’, que convida a poder-ho aconseguir tot i a no defallir per un objectiu més gran que totes les pors i les humiliacions juntes. I es parlarà de vida.