09.02.2023 - 21:40
Els veïns de les poblacions de la Plana Alta afectades per la instal·lació de la macroplanta fotovoltaica Magda s’organitzen per a continuar les mobilitzacions contra aquest negoci. Fa tres dies que van veure publicat al Butlletí Oficial de l’Estat que el Ministeri de Transició Ecològica espanyol atorgava la llicència d’impacte ambiental al projecte. A la comarca es multipliquen, al mateix ritme, la indignació i els interrogants sobre com aturar-ho i sobre com els pot afectar.
Avui mateix hi ha una assemblea a les Coves de Vinromà per a decidir què fer. No descarten de convocar manifestacions o més accions per cridar l’atenció i denunciar la situació.
“Si arrabassar 60.000 arbres és energia verda, que vinga Déu i ho veja”, diu a VilaWeb Miquel Àngel Rodrigo, president de l’Associació Nostra Terra, que fa més d’un any que denuncia les intencions de les dues empreses promotores, la francesa Akuo i la xinesa Premier.
El ministeri espanyol ha concedit la declaració d’impacte ambiental (DIA) al projecte malgrat l’oposició raonada del Consell, que va enviar un informe justificant per què no es podia fer aquesta instal·lació tan gran en aquests municipis. Tampoc no hi estan d’acord la Diputació de Castelló ni els grups de l’oposició a les Corts Valencianes. Més del 80% dels propietaris de la terra fèrtil sobre la qual els promotors volen instal·lar la planta també es neguen a cedir-la.
Una volta publicada la concessió de la DIA favorable, la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat ha enviat una carta al ministeri amb tot de retrets perquè no s’ha tingut en compte l’informe previ que van enviar. Recorden al departament de Teresa Ribera que bona part dels terrenys on es preveu d’instal·lar la planta són inclosos dins la Xarxa Natura 2000.
La concessió de la DIA no es pot impugnar, però és només la primera passa, la que obri camí a totes les altres. Per tant, els integrats de l’oposició a la macroplanta encara tenen un marge per a poder-la frenar.
260.000 plaques sobre 500 hectàrees
Magda és un projecte per a instal·lar 260.000 plaques fotovoltaiques sobre 500 hectàrees de terreny. Els promotors asseguren que generaran 1500 megawatts, que seran evacuats fins a l’estació de la Plana, a Almassora, mitjançant una línia d’alta tensió de 53 quilòmetres. Passarà per deu municipis i, si es tenen en compte les extensions, la línia farà 73 quilòmetres, cosa que és considerada una nova ferida sobre el territori.
Els dos municipis més afectats per la instal·lació són les Coves de Vinromà, amb més de 300 hectàrees, i Benlloc. Segons el dibuix presentat pels promotors, és un sol projecte de generació, però no hi ha una mar continua de plaques, sinó que van clapant el territori, i en alguns casos amb vint quilòmetres de distància.
“Ens destrueixen la il·lusió”
Joan Bernat té una finca de 92 hectàrees a les Coves de Vinromà, de les quals 70 són productives. Hi té ametllers i oliveres i practica l’agricultura ecològica. De les 70 hectàrees productives, la Magda pretén ocupar-ne 50. “Són les terres més productives, les més bones, les planes, on és més fàcil de treballar.” Bernat diu que si les arrabassen, haurà de tancar la petita empresa. Són dos treballadors i, en els moments de la campanya, fa dues o tres contractacions més.
“No té sentit que cinquanta hectàrees d’agricultura ecològica desapareguen de cop per a posar-hi plaques solars. No poden posar-les en terrenys on no hi haja res?” Té cinquanta anys i li agrada molt la seua faena. Tenia plans per a continuar invertint en la terra, plantar més arbres, comprar màquines, però fa molts mesos que ho té tot paralitzat. “Em destrueixen la il·lusió.”
Contractes poc clars i confidencials
Ell fa part del 83% dels propietaris que no ha signat. Ha tingut a les mans el contracte de lloguer que li oferia la multinacional. La primera cosa que diu és que té una clàusula de confidencialitat que impedeix els signants a divulgar-ne les condicions. “No entenc com és que el ministeri atorga la DIA a un projecte que es presenta amb unes finques que no han signat la cessió.” Bernat explica que quan parlen amb els propietaris, els asseguren que no els expropiaran les terres, que només les volen llogar per un període de trenta anys. Però ni ell ni la majoria dels posseïdors de les terres no se’n refien. “Passa que aquestes empreses després venen els projectes a unes altres. Són multinacionals, fons, que busquen fer negoci. I si diuen que és per a un bé comú ho expropiaran, com fan amb les autopistes. Estem un poc perduts, perquè no sabem com funcionarà tot això.”
El contracte diu que els llogaters tenen el poder de traspassar-lo a qualsevol persona física o jurídica sempre que es demostre que és viable econòmicament. “O siga, jo signe ara amb aquesta empresa, i l’empresa ho pot passar a un altre, però la decisió no la prens mai tu. Ells tenen tot el poder. Aquest és un dels molts motius pels quals no vaig signar”, diu Bernat.
El preu que ofereixen de pagar oscil·la entre mil i mil set-cents euros per hectàrea i any. Segons Bernat, és un preu sucós, perquè a vegades la terra no dóna tant. Però ell ho veu una proposta molt insegura i es pregunta què passarà amb la instal·lació, per exemple, si d’ací a vint anys la tecnologia canvia, o ja no els ix rendible pagar aquest lloguer. “Una vegada llogues, ja no tens cap poder sobre la terra. Això ho tinc claríssim.”
Renovables, sí, però així, no
Pràcticament, tots els ajuntaments que es trobarien afectats pel canvi de fesomia i d’activitat s’han pronunciat en contra del projecte. Però, segons que ha dit a VilaWeb Miquel Àngel Rodrigo, president de l’Associació Nostra Terra, el de les Coves hi està a favor. “No sé per què, esperem que es pronuncien públicament”, diu.
Rodrigo explica que de cap manera no és contrari a la implantació de les energies renovables, sinó a projectes tan grans que afecten el paisatge i la manera de viure de tanta gent. “És la millor terra, afecta masos habitats i es fa sense tenir en compte la voluntat dels propietaris”, diu. Rodrigo, que també ha rebut una oferta per unes quantes hectàrees del mas de la seua dona, no es refia gens de les empreses promotores perquè ja ha detectat irregularitats comeses contra alguns propietaris que sí que han signat la cessió dels terrenys. N’és un exemple una gran explotació que ha cedit cent hectàrees i encara no ha cobrat el senyal compromès, o bé un propietari que havia optat per vendre perquè no té descendència, que no ha rebut el pagament i ha hagut de dissoldre el contracte.
El president de l’associació atribueix aquest comportament al fet que són empreses que depenen de la concessió de subvenció a compte dels fons europeus. “El govern espanyol signa el que Europa li demana, sense mirar res. No sé què vol Europa que siguem, ara som productors alimentaris, però si ens descuidem, serem una mar d’espills solars”, afirma.
Colonialisme intern
El professor Jordi Marín, coordinador del Fòrum de la Nova Ruralitat, també parla d’aquests diners que vénen d’Europa destinats a la implantació de les energies renovables i a la transició energètica. Són fons, diu, que no es dediquen a instal·lacions més o menys petites, que es decideixen en el territori, sinó que són les grans companyies, els oligopolis elèctrics, que se n’aprofiten. “Han aconseguit una legislació molt favorable i són ells que marquen el ritme. Després veurem què passa amb les portes giratòries. És una situació absoluta de colonialisme intern. La legislació es fa on es fa, i disposen del territori sobre el qual legislen, com volen. Són els amos i senyors. Però el fet més greu és que qui ho decideix ja no és ni el govern espanyol. Ells executen les ordres que reben dels oligopolis.”
A parer de Jordi Marín, partidari del decreixement i autor de llibre Educar per al col·lapse, es fa servir l’etiqueta de bé comunitari i d’emergència climàtica per a afavorir els interessos de les empreses. Si això no ho gestiona una empresa pública, el territori viu en una situació de xantatge constant.”
Segons Marín, el fet que el projecte Magda vulga instal·lar-se sobre terreny agrícola productiu és una animalada. En relació amb això, compara la situació de la Plana Alta amb allò que ja passa al Camp de Morvedre amb les expropiacions forçoses dels camps de tarongers per a instal·lar-hi la fàbrica de bateries de Volkswagen i la planta solar que l’ha d’alimentar.
L’autocrítica del batlle de Benlloc
Si l’Ajuntament de les Coves de Vinromà va a favor del projecte, o no s’hi pronuncia en contra, tot l’Ajuntament de Benlloc hi va en contra. Àngel Ribés, el batlle, matisa que ideològicament és favorable a les energies renovables, però que no vol aquesta macroplanta. “No vam posar cap problema a uns projectes de deu o quinze hectàrees al voltant de l’aeroport, per exemple, que és una zona on ja hi ha moltes infrastructures, amb molt de territori consumit, i no molestaven ningú.”
El seu municipi eixiria afectat per un centenar de les cinc-centes hectàrees del projecte Magda. “No volem això, perquè a més li caldrà una altra MAT per a evacuar l’energia que anirà pràcticament paral·lela a l’altra MAT. Seria posar una nova taca al nostre territori per la banda oest, on ara no hi ha res.”
Ribés recorda que, a banda l’aeroport, a Benlloc hi ha dos gasoductes, quatre línies d’alta tensió, la CV-10 i tota mena d’infrastructures. És partidari de protegir el paisatge perquè el poble té uns atractius turístics que representen una font important d’ingressos. “No arribem a entendre aquesta manera de fer les coses. Com els altres municipis hem presentat al·legacions. Tothom hi està en contra i això no té cap sentit.”
Ribés, del PSPV, és a l’ajuntament d’ençà del 2003, els primers vuit anys com a tinent de batlle i després com a primera autoritat. Aquest episodi de les macroplantes solars li recorda la febre pels PAI que va haver-hi a principi de segle. “Cada poble havia de tenir un PAI i si no el feies et deien beneit. Ací també van venir amb projectes, que si 2.000 casetes, que si no sé què, i dèiem que no. El temps ens ha donat la raó”, diu. Una de les coses que el fan eixir de polleguera del comportament dels promotors és el discurs paternalista amb què fan la proposta, sempre venent millores per al poble o centenars de llocs de feina.
Amb tot, Ribés demana de fer autocrítica sobre els motius pels quals el Ministeri de Transició Ecològica espanyol ha donat el vist-i-plau a la declaració d’impacte ambiental. Assenyala les conselleries que han enviat els documents al ministeri. “Si el ministeri ho ha fet és perquè ha trobat una escletxa que li ho permet, potser no hem fet bé les al·legacions i els informes que hi hem enviat”, afirma.
