31.07.2019 - 20:51
El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha decidit rebaixar els tipus d’interès en un quart de punt percentual, fins a un rang objectiu d’entre el 2% i el 2,25%, complint així les expectatives del mercat.
Es tracta de la primera baixada del preu dels diners d’ençà de finals del 2008, quan el llavors president de la Fed, Ben Bernanke, va baixar de forma efectiva els tipus fins al 0%.
La Fed ha justificat la seva decisió en les ‘implicacions’ dels desenvolupaments globals per als pronòstics econòmics, així com en les ‘febles’ pressions inflacionistes, que han allunyat l’augment dels preus de l’objectiu del 2%.
La rebaixa de tipus ‘dóna suport a la visió del FOMC que l’expansió sostinguda de l’activitat econòmica, unes fortes condicions del mercat laboral i la inflació propera al 2% són els resultats més possibles, però que les incerteses sobre aquest pronòstic romanen’, ha subratllat l’institut emissor.
De cara al futur, l’organisme ha insistit que prendrà les seves decisions basant-se en les noves dades econòmiques que rebi amb l’objectiu de ‘sostenir l’expansió’, pel que no ha prefixat un camí a seguir ni ha anticipat una nova retallada abans que acabi l’any.
La decisió de rebaixar els tipus ha estat aprovada per vuit vots a favor, incloent-hi al president de la Fed, Jerome Powell, i tot i els vots en contra de la presidenta del Banc de la Fed de Kansas, Esther George, i el president del Banc de la Fed de Boston, Eric Rosengren, que han votat a favor de mantenir sense canvis els tipus d’interès.
Cap banquer central ha votat a favor d’una rebaixa de cinquanta punts bàsics. En conjunt amb la decisió de rebaixar els tipus d’interès, l’autoritat monetària també ha assegurat que deixarà de reduir el seu balanç, que va engrandir després d’anys comprant actius per expandir l’economia, al mes d’agost, dos mesos abans del que havia anunciat prèviament.
El mercat de treball nord-americà va generar 224.000 llocs de treball no agrícola durant el mes de juny, alhora que la taxa d’atur es va elevar en una dècima, fins al 3,7% (5,98 milions de persones). D’aquesta manera, la desocupació es troba a prop del seu nivell més baix d’ençà del desembre de 1969, d’acord amb els registres del Departament de Treball nord-americà.
L’economia va experimentar un creixement del 2,1% en el segon trimestre de l’any, cosa que representa una caiguda d’un punt percentual respecte al trimestre immediatament precedent, segons la primera estimació de la dada publicada per l’Oficina d’Anàlisi Econòmica del Govern dels EUA.
Per la seva banda, l’índex de preus de despesa de consum personal, la variable estadística escollida per la Fed per monitorar la inflació dels EUA, va créixer un 1,4% al juny en comparació amb el mateix mes de l’any passat. La taxa mensual es va situar en el sisè mes de l’any en el 0,1%. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els preus de l’energia i dels aliments per la seva major volatilitat, es va situar en el 0,2%, mentre que en taxa anual va avançar un 1,6%.
