13.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 15.04.2017 - 13:24
La monarquia ha estat durant dècades una institució intocable, considerada en la constitució espanyola com a garant de l’ordre i símbol de la unitat d’Espanya arreu. Però en els darrers temps ha trontollat l’assentiment automàtic de la població, que segons les enquestes suspèn en popularitat als Països Catalans
La monarquia, una imposició del franquisme
Fa uns mesos sortia a la llum una part inèdita d’una entrevista d’Adolfo Suárez de 1995, on l’ex-president del govern espanyol assegurava que no s’havia convocat un referèndum sobre monarquia o república perquè les seves enquestes mostraven que la monarquia perdria.
Aquestes declaracions coincideixen amb les dades d’una enquesta de 1970, censurada a l’estat espanyol, que deixava clar que un 49% dels ciutadans de l’estat preferia una república, mentre que la resta es dividia entre els partidaris d’una monarquia o mantenir el règim franquista com estava. La fórmula per a evitar el qüestionament de la monarquia va ser incloure directament la monarquia en l’articulat de la constitució, obligant a triar entre una monarquia constitucional imposada o la continuació de la dictadura. També es van prohibir els partits polítics republicans, per evitar que es pogués produir un debat a les corts constituents. Així, a les primeres eleccions es van poder presentar els partits comunistes però no Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), per exemple.
Exceptuant ERC, la resta de partits que es definien com a republicans no van tenir gaire incidència en la vida política. Sempre quedarà, però, l’interrogant de si l’impediment de participar en les primeres eleccions després del final de la dictadura va ser una de les causes.
Un altre factor de pressió en favor de la monarquia va ser argumentar que l’exèrcit seria fidel a Juan Carlos I però que no es podia assegurar que ho fos en altres circumstàncies. En aquest sentit, el debat republicà va ser segrestat pels ‘sorolls de sabres’. El mateix PCE ha assegurat que va haver d’acceptar la monarquia per pressions de militars.
Malgrat tot això, el suport a la monarquia era molt fràgil i no tenia en cap cas una victòria segura si s’hagués consultat a la ciutadania. Una altra enquesta, de 1976, mostrava que un 40% dels ciutadans acceptava la monarquia com un fet ja inevitable però que encara un 38% demanava un referèndum, mentre que un 22% es mostrava indecís.
El 23-F consolida la monarquia
Després de l’aprovació de la constitució, la figura del monarca es va consolidar especialment després del 23-F. Malgrat els dubtes sobre l’actitud del monarca, l’adhesió a Juan Carlos va saltar del 56% al 80%. El rei aconseguia lligar així el seu càrrec a l’estabilitat de l’estat.
Fins i tot vint anys després de l’aprovació de la constitució (1998), el CIS recollia que un 75% de la població encara considerava la figura del rei com una garantia d’ordre i estabilitat, mentre que un 69% considerava que sense la presencia i actuació del rei, la transició a la democràcia no hauria estat possible.
La campanya per a vincular rei i estabilitat va funcionar durant dècades i no ha començat a canviar fins que els escàndols com la caça d’elefants a Botswana, els casos de corrupció que han esquitxat la família reial o els afers amorosos vinculats al monarca la van deixar sense efecte.
Tornen els partidaris de la república
Aquests canvis han fet que prop d’un 40% dels ciutadans sigui novament partidari de la república. El punt àlgid de les demandes d’un referèndum sobre república o monarquia va ser el juny del 2014, quan Felipe VI va assumir la presidència de l’estat després de l’abdicació de Juan Carlos I i es van fer manifestacions en més de quaranta ciutats de l’estat.
En aquell moment, segons una enquesta de El País, un 62% dels ciutadans volia un referèndum per a decidir entre els dos models d’estat, encara que segons la mateix enquesta la majoria volia la monarquia. També es van recollir més de cent mil signatures mitjançant plataformes d’internet. Tot i això, el PP, PSOE i C’s (que aleshores representaven el 72% del congrés) no ho van tenir ni en consideració.
El Parlament de Catalunya, mentrestant, ha estat l’única institució que ha demanat un referèndum sobre la qüestió monàrquica. Va ser el 26 de juny de 2014, quan s’aprovava una moció amb els vots favorables d’ICV-EUiA, ERC i CUP, demanant un referèndum sobre la monarquia, amb els únics vots en contra del PP.
En el cas català, ja el 1999, segons el CEO, un 48% de la població se sentia poc o gens identificat amb la monarquia espanyola. A la vegada, gairebé una quarta part de la població considerava la monarquia com el símbol més representatiu d’Espanya.
Sobre el suport actual a la república, cal dir que cap institució pública, ni el CIS ni el CEO, no ha preguntat mai directament sobre aquesta qüestió. Per tant, les enquestes que tenim a l’abast són dels mitjans de comunicació, que no acostumen a mostrar el suport per territoris. Sí que es va mostrar el 2007 en una enquesta de GESOP. En aquell cas, quan el suport a la monarquia a tot l’estat era del 50,6%, a Catalunya, juntament amb el País Basc, era on menys monàrquics hi havia. Només un 31,7% de catalans li donava suport.
Sí que trobem en les enquestes la valoració dels ciutadans sobre la monarquia. En l’últim baròmetre del CEO que pregunta sobre la qüestió, un 75% dels catalans suspenia la monarquia i gairebé la meitat de la població la valorava amb un zero. Era la segona institució més mal valorada, únicament per sota de la banca i per davant del govern espanyol, del Tribunal Constitucional o de partits polítics. Només els votants del PP aprovaven la monarquia.
Respecte del CIS, des del 2011 la monarquia suspèn tant a Catalunya (2,82), com al País Valencià (4,62) i a les Illes Balears (4,90). Fins al 2006, la valoració no baixava del 6-7 al conjunt de l’estat. Al País Valencià, en vint anys s’ha passat d’un 12% que suspenia la monarquia a un 38% el 2015.
