La República es va proclamar sense arribar al 50% dels vots?

La setmana passada es va recordar el 85è aniversari de la Segona República Espanyola, proclamada l’any 1931 després d’unes eleccions municipals. Un dels aspectes interessants d’aquella proclamació és que es va fer sense saber si el percentatge total de votants republicans havia arribat a superar el 50% dels vots. Tot amb tot, la república es va proclamar i el nou règim es va instaurar. De fet, vuitanta-cinc anys després continua havent-hi dubtes sobre el nombre exacte de vots i els historiadors encara avui no saben del cert quants vots van tenir els republicans a tot l’estat espanyol. En un moment en què es debat la legitimitat dels independentistes després del 27-S (tenen majoria de diputats, però no de vots), VilaWeb ha parlat amb cinc historiadors perquè ens expliquessin la paradoxa que van viure els republicans l’any 1931: instaurar un nou règim sense saber si havien arribat al 50% dels vots.

N’hem parlat amb Borja de Riquer, Joan B.Culla, Joan Pich, Toni Marín, i Raimon Soler. Tots coincideixen a dir que tècnicament és molt difícil de saber amb exactitud quants vots van obtenir els partits republicans l’any 1931. Resumim aquestes dificultats en tres punts bàsics:

1. L’article 29 la llei electoral vigent l’any 1931 deia que a qualsevol poble o ciutat on només es presentés una candidatura no s’hi farien eleccions. Tots els regidors se’ls quedaria la llista única. No hi calia votar. De fet, no s’hi va votar. Per tant, és impossible de comptar aquests vots. La dada no és pas menor. A Catalunya, per exemple, i per més que sembli increïble, el 47% dels pobles no van poder votar el 12 d’abril de 1931. Eren pobles petits, això sí, però representaven el 15% del cens català. Això ho explica l’historiador Raimon Soler en el detalladíssim informe ‘Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 a Catalunya’ (pdf), un dels estudis més rigorosos sobre el 12 d’abril de 1931 a Catalunya. No n’hi ha cap de semblant per a tot l’estat espanyol.

2. La dificultat de saber si tal o tal regidor era republicà o no. En els casos en què sí que es poden comptar els vots, apareix una nova complicació. El regidor era republicà o no ho era? Ho explica Toni Marín, professor d’història de les Illes Balears: ‘Agafem el cas de les Illes Balears. Aquí va guanyar el partit que gestionava l’omnipresent banquer Joan March. Durant la campanya eren monàrquics. L’endemà de proclamar-se la República, republicans. Com els comptem, aquests?’ A més a més, afegeix Borja de Riquer, hi havia regidors, com també va passar el 27-S, que no eren ni l’una cosa ni l’altra. No es van definir. De fet, hi ha llocs on les candidatures eren candidatura 1, candidatura 2. Aquests vots, on els comptes?’

3. Recompte de vot molt primari. Ho explica Joan B. Culla: ‘Els instruments de recomptes eren molt primaris. No hi havia programa informàtic. En molts llocs no s’han guardat vots ni actes. Ara, busca’ls. És humanament impossible de comptar els vots. Però no solament a les eleccions del 1931. També a les de 1936! Si no en sabem el nom, d’alguns! Javier Tusell va dedicar fa molts anys un estudi a intentar aclarir les eleccions del 1936, i no se’n va sortir. Les fonts no ho fan possible. A posteriori els monàrquics i autors franquistes van dir que la República havia nascut il·legítimament, perquè de regidors n’hi havia més de monàrquics. I segurament és així.’

De fet, la dada que dóna l’historiador Garcia de Cortázar, Premio Nacional d’història, al seu ‘Atlas de la República Espanyola’, és la següent: els regidors republicans l’any 1931 no van arribar al 50%. Els republicans van obtenir el 48,97% dels regidors; els monàrquics, un 18,7%; els conservadors, un 23,4%; i un 9,3% eren indefinits. Heus ací una imatge extreta del llibre:

La reacció de la gent
La pregunta, doncs, és obligada: com pot ser que la gent acceptés el canvi de règim, passar d’una monarquia a una república, sense saber si el 50% dels votants ho havien volgut? Si alguns càlculs diuen que els regidors republicans tampoc van arribar a ser el 50%, com és que la gent va acceptar el canvi de règim?

Els historiadors consultats donen aquesta explicació: la gent va acceptar els resultats perquè van veure que a les ciutats grans, i a la immensa majoria de les capitals de província, la victòria republicana era amplíssima. En vots i en regidors. Als llocs rurals, en canvi, els monàrquics havien tret més bon resultat. Però a les zones rurals la gent no votava tan lliurement com a les ciutats. Es resultats podien ser molt manipulats. Com diu Joan B.Culla, ‘la gent només anava a votar si el cacic rural els estirava les orelles’. Toni Marin afegeix: ‘La legitimitat de la República, doncs, ve del fet que a les zones on es va poder votar lliurement, les ciutats, la República va guanyar de manera clara. I a les zones rurals es considerava que el vot era manipulat’.

Però hi ha un altre aspecte –remarcat per Borja de Riquer– que ajuda a explicar per què la República es va acabar instaurant: la desastrosa gestió dels resultats que va fer el govern. ‘El govern no sap reaccionar. Per exemple, el ministre de Governació, el dilluns 13 i davant els periodistes diu: “Què n’esperen d’un país que se’n va a dormir monàrquic i es lleva republicà?” Quin home. En lloc de dir que les eleccions només són locals, diu això. Només aquesta frase escalfa els republicans. I és després que els audaços proclamen la República. Perquè recordem que es vota el dia 12, però la proclamació és del 14 d’abril de 1931.’