La República és la gent al carrer

L’estat espanyol, que ha pres el control d’allò que ha pogut (l’administració) va poder comprovar que té al davant un poble pacífic, però unit i decidit. I no té cap més remei que continuar el camí cap a unes eleccions que, tal i com estan les coses, perdran els seus i de molt. A més a més, la República a l’exili es comença a moure. Comença a prendre decisions i a agafar novament la iniciativa. I el que està clar és que el poble, auto-organitzant-se per mitjà dels CDR ha pres el control del País, incloent-ho les fronteres. I sense violència. Les imatges, impactants, són les que veurà tot el món (excepte Espanya). Ja s’ho aniran trobant, a poc a poc. I mentre, la “corrupció en estat pur” va eixint a la llum pública. De moment, avui el trànsit de camions a l’alçada de Castelló (a la Plana Baixa) ha sigut mínim, comparat amb el d’un dia normal. No només s’ha paralitzat el Principat. Alguna cosa més, s’ha aturat.

I el detall final de la retirada de la gent de l’estació del AVE de Girona: han recollit tota la brossa, ho han netejat tot i ho han deixat tot net i pulit. Chapeau.

Exit total i absolut, òbviament. Gent movilitzada, relleus, autocars portant gent cap a la Cerdanya des-de bona part de l’eix del Llobregat: Vallesos + Bages + Berguedà. Serveis d’intendència repartint menjar i beure als atrapats. Felicitats als organitzadors i als participants.

Dilluns es va veure que la gent ja anem per un costat i les direccions de van per un altre. Van amb el frè de mà posat mentre que la gent ja va més desfrenada.

Només talls a les fronteres, escoltàvem. Doncs apa: dilluns talls per tot arreu. Avui dimarts hem començat igual: talls arreu fins que no sé a quina hora ha saltat la consigna: ara les fronteres. I s’ha liat. A Puigcerdà ja hi havia gent des-de les 6 del matí però després … la tira. Botifarres, taules de càmping … i la gent dient “veniu abrigats que això va per llarg”.

A Girona, tres quarts del mateix. Abans de l’hora de dinar ja deien que organitzaven activitats i concerts. I vinga gent cap a l’estació. A les 6, la plaça del Vi era plena a vessar. I en acabar? Fàcil: cap a l’estació del AVE.

En fí. Queeeeeeee….. un disbarat.

Molts deiem: llista unitaria. Rès de rès. La CUP, ERC i PDeCat no s’han posat d’acord.
Molt bé: la gent va i crea no una, sinó dos llistes civiques. I després van i les fusionen. Partits, macos: feu-vos-ho mirar que es un zasca dels forts, això. O us espavileu per a gestionar la NOSTRA voluntat o prepareu-vos a que us passem per sobre.

I demà la Forcadell. A twitter he llegit que “com se la quedin, això d’avui haurà estat una broma comparat amb la que els hi muntarem”. Més o menys deia això. I em sembla que és força encertat.

I com deia @vpartal fa pocs dies, el @catalan_gov ja comença a donar senyals de vida.

I ja paro perquè acabaré amb un post més llarg que l’editorial, i no vull.

Estic content perquè crec la gent hem tornat a fer evident que tenim les regnes a la mà i no volem anar a remolc. I això m’agrada. Molt.

Salut i república !!

Felicitats a tots per una diada com aquesta.
Després de la declaració d’independència, el govern, els polítics, l’ANC i Òmnium van estar uns dies atontats, atordits, sense saber que fer ni que dir. Llavors van venir les detencions i l’exili. I tot eren silencis, la tàctica de l’estruç i suposadament tot seguia un guió ja establert Però la gent necessitava expressar i canalitzar la seva força i energia en defensa de la república. I aquí es on apareix un nou actor, els CDR que han començat a canalitzar aquesta energia. Aquest nou moviment no seria tan fort si s’hagués mantingut la gent informada del que es tenia de fer en cada moment. Per informar la gent es podia haver utilitzat els canals clandestins que es van fer servir per tenir urnes i paperetes. Però això ja es història.
Ara toca defensar la república i el carrer sempre serà nostre. Mai d’uns virreis espanyols.

Ara els partits fan nosa. Per cert , us podríeu reunir fins el dia 23, per celebrar qualsevol aniversari de la nostrada Llei de parits o llei electoral o com es digui, perquè ni recordo el nom.
No vareu ser capaços de PREVEURE la duresa del Estat espanyol: sereu capaços de PREVEURE què sera del “Estat Català”, si perdem les eleccions del 21D ?. eh, figures? ; menjarem 155 mentre duri el contuberni PP-PSOE. Si ells poden estar d’acord i nosaltres no ,vol dir que en saben mes i que han après que per a guanyar no cal tenir raó. Jo, probablement no viuré la Independencia real però us agraeixo l’espectacle, dramàtic però potent. Sort hi hagi i que Deu
Nostre Senyor hi fagi més que nosaltres. Anem

Simplement com a reflexió/descripció del que ens està passant a molts aquestos dies, volia deixar la meua evolució vital a nivell polític:
Els pares a aquella València dels tards 70 lluitaren per els drets nacionals al PNPV (per als del nord, partit nacionalista del país valencià), jo al mínim que vaig poder, amb la força de la joventut, vaig fer de Maulet amb el company Guillem, després vingué el Bloc, Compromís… i ja saltem a la vida al principat… jo que era carn d’ERC, no podia votar-los per el mal que havien/estan fent a l’incipient nacionalisme valencià, així que em vaig trobar votant a una convergència que ja assumia el procés, després vaig perdonar a ERC, més tard arribà JxSí… i ara inexorablement votaré CUP per coherència amb la realitat del que vivim.

Aquest és el camí!! Intentar bloquejar la economia espanyola pels quatre costats del territori.
Mes que mai anem pel bon camí. El poble està ben viu! El poble som la república com diu la Editorial. Ara només cal seguir per aquest camí, perseverant!!
Surten veus però que el 21D no volen anar junts en una llista unitària, vull creure que finalment hi haurà una llista del poble que serà majoritària, d’aquest poble que avui ha demostrat estar mes viu que mai. De moment ens hi hem aplegat 372.000 catalans. http://www.llistaunitaria.cat

Ahir es va demostrar tres coses: 1er. Després de la confusió i el desànim, necessitàvem donar una resposta contundent a nosaltres, a Espanya i al món sencer que som un poble digne i que no renunciem a defensar la nostra gent empresonada ni la nostra llibertat. 2on. Som capaços d’organitzar-nos al marge de les organitzacions polítiques, si els nostres representants no han sabut estar fins ara a l’alçada del moment històric (llista unitària), la gent s’ha organitzat i ha actuat d’una manera molt eficient amb un resultat molt espectacular, les CDR són des d’ara la confirmació de que el foc és viu. 3er. Organitzats i determinats no hi ha 155 ni policia que valgui.

Merci, Joan; ja he signat la llista unitària. Que s’ho facin mirar els partits. Quina vergonya. Si no els en fa, és perquè no en tenen gens. Espero que rectifiquin, si tècnicament es pot fer. Si no, no penso votar el que he votat fins ara. Ja n’anirem parlant.

Les mobilitzacions, impressionants. Jo, que sóc un andalús immigrat, vaig adoptar aquesta terra per dignitat i pel sentit de la justa rebel.lia que vaig mamar des de ben petit, cada dia em sento més meravellat pel caràcter dels catalans. És increïble el que estem fent, increïble.

Endavant, companys!

Una jornada molt necessària per demostrar capacitat de mobilització i d’acció i demostrar a l’Estat espanyol i als qui li donen suport que la repressió no li sortirà gratis. Dit això, sento discrepar. Tallant carreteres no es fa la República. La República es fa amb el 51% dels vots com a mínim. Sense tenir-los no hi haurà mai República. Per això és molt important presentar un projecte en positiu per guanyar el dia 21D, en front d’aquest model d’Espanya dels unionistes que només ens porta repressió, violència, presó, retrocés democràtic, misèria econòmica i moral. Tenim molts arguments per no voler continuar a aquesta Espanya que són compartits per la majoria de la població. Fem la feina ben feta per ser una majoria incontestable.

Si la REPUBLICA ESTÁ EN LA CALLE , si el PRESIDENT i CONSELLERS están en exilio, si el VICEPRESIDENT y más consellers están en la CARCEL ….

¿QUE FUTURO NOS PROPONEN LOS LÍDERES POLÍTICOS ?

– –EL GOBERN EN EXILIO CON UNAS ELECCIONES DONDE NO PARTICIPE EL PUEBLO DE CATALUNYA , con la REPUBLICA en la CALLE CON DERIVA CADA VEZ MÁS VIRULENTA …
piensen que con unos kg de clavos se cierra una AUTOPISTA A LO BESTIA , SI HAY REPRESION, que el congreso de móbiles se puede ir a la mierda si no tenemos libertad …

– –Nuevas elecciones para quedarse PEOR QUE ANTES

— Nuevas elecciones para luchar por la republica reconociendo los errores de “buenismo” de Junts pel SI que se retiraron de la batalla ANTES DE PRESENTARLA , DANDOSE PUIGDEMONT I JUNQUERAS POR DERROTADOS después de proclamar la DUI …. Y LUCHAR POR LA REPUBLICA ES HACERLO EN LA CALLE , EMPEZAR UNA GUERRA COMERCIAL PACÍFICA CON ESPAÑA

SE ACABA LA PACIENCIA , SE ACABA EL SER EL SACO DE TODAS LAS OSTIAS Y DIFAMACIONES , SI LOS PARTIDOS NO OFRECEN NADA QUE INTERESE A LA POBLACIÓN …. SE PUEDEN QUEDAR SOLOS LAS EJECUTIVAS ACTUALES , CON ARRIMADAS DE PRESIDENTA del Govern ( objetivo de pacto UNIONISTA que sino no se entiende el pacto psc / unió )

SOLO SE VIVE UNA VEZ , Y LA VIDA PASA DEPRISA COMO PARA DECIRNOS QUE ESPEREMOS NO SE SABE QUE PARA QUE NOS MURAMOS DE VIEJOS …. Lo que decía el ex-diputado Lopez Tena se está cumpliendo , POR DESGRACIA , REVISEMOS LO QUE HACEMOS , CONCEPTOS , ESTRATEGIAS , RECUPEREMOS IDEAS QUE NOS BENEFICIAN Y QUE PERJUDICAN A LOS UNIONISTAS …

Y A PESAR DE LO DICHO , NO DEJEMOS NUNCA SOLOS A LOS PRISIONEROS POLITICOS , PRISIONEROS …… POR DIGNIDAD y porque solo se vive una vez y que no sea de rodillas .

Tot i estar d’acord amb que hem de desplegar la nostra acció per defensar la República i nostres polítics empresonats o exiliats no deixo de pensar mai en que hem de mesurar bé la nostra acció per donar-li continguts integradors. Penso en els nostres conciutadans i que la República és de totes i de tots. Hem d’observar com l’unionisme no parará, mentre pugui, de dividir la nostra societat. Ho dic perquè en la lluita, de vegades, deixem de banda aquest aspecte que, per la República és essencial.
Sé que vivim hores que necessitem auto-afirmar-nos, però crec que és necessari també no oblidar de reflexionar sobre el que fem i de ser conscients que tenim una auto-exigència molt superior a la dels nostres enemics.

Benvolguts,

La jornada de vaga d’ahir va ser un èxit, i un èxit que ens ha anat molt bé, però siguem realistes, no va ser un èxit esclatant com la dels 3-O.

Moltíssima gent que el 3-O es va aturar, ahir no ho va fer. Molts comerços que el 3-O van tancar, ahir van obrir. No ho afirmo llegint titulars de diaris que ens volen mal. Ho afirmo després de passejar-me ahir a les 12 del migdia pel meu poble, poble on les forces espanyoles són residuals. Tot obert, excepte quatre honrades excepcions.

Com deia al principi, la vaga d’ahir va ser un èxit que ens va anar molt bé, però tinguem clar que és un recurs que hem d’usar amb molta prudència i precaució, perquè hi ha molta gent dels nostres que no el segueix.

Seguint el que comenta En Josep Usó,

“L’estat espanyol, que ha pres el control d’allò que ha pogut (l’administració) va poder comprovar”…

Em vaig fixar que abans d’ahir, un ministre espanyol comentà a micròfon que els funcionaris de l’administració treballen i ho fan bé.

Vaig entendre que si se’ls anaven de les mans, o minvaven, o …, el govern espanyol amb el Ricardo Bermúdez de Castro que va venir a Barcelona, ho tenien difícil per continuar dominant el pilar administratiu. Llavors havien d’amanyagar i alabar, per fer l’efecte.

Fa dies que en Vicent Partal ens va asserenar dient que aviat veuríem respirar el Govern a l’exili (estic pensant en Balsareny la setmana passada); avui ens ho torna a recordar, des de la perspectiva de fets ja més tangibles com entrevistes, actes públics sempre amb gran projecció mediàtica, oficina de Presidència. Quan escric aquest comentari ja fa hores que ha sortit a la llum la carta des de Brussel•les: m’ha cridat l’atenció que surt dues vegades la paraula “exili”; jo no sé si la seva situació és formalment o jurídicament d’exili, perquè diria que encara ningú ha formulat una sol•licitud d’asil polític; però bé, en un escrit que abans de fer-se públic deu haver estat mirat i remirat no amb quatre ulls sinó amb els deu dels signants i més encara, molt m’imagino que questa possibilitat no es descarta en absolut, i per tant la intenció pot ser de mantenir-se com a Govern a l’exili durant molt de temps. I això enllaça amb altres parts de la carta que diu: “el Govern legítim de Catalunya té una dobleobligació. La primera, mantenir la legitimitat de la lliure elecció que vau expressar a les urnes el 27 de setembre de 2015. Ho direm tantes vegades com faci falta a tot el món: som un govern legítim i tenim un Parlament legítim. Des de Brussel•les, recolzats en una estructura estable que posem en marxa avui per coordinar les accions del Govern. … El temps que passarem entre reixes espanyoles o a l’exili no serà en va si anem units… entomem les eleccions que en planteja l’Estat espanyol el dia 21 com un repte per recuperar la plena democràcia sense presos … Recuperem la llibertat aquest dissabte en la gran manifestació a Barcelona i en el repte electoral que l’estat ens imposa per al dia 21”. Potser m’ho miro malament però diria que la única manera de compatibilitzar la legitimitat del 27S/15 amb entomar el 21D/17 és la que magistralment exposa avui mateix en Pere Cardús:
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-programa-electoral-que-estaria-disposat-a-votar-el-21-d-opinio-pere-cardus/
si més no, com a mínim immediatament després del 21D, en el segon i el quart dels cinc punts que descriu.
Dit això i canviant de perspectiva, he de reconèixer que he quedat meravellat de l’eficàcia ahir dels CdR, i m’envaeix un gran sentiment de vergonya de no haver-hi sigut. Si ahir, per ser la primera vegada que es treballa amb aquesta xarxa, va sortir tant bé (malgrat els dubtes sobre contraindicacions que expressa el propi editorial), em puc imaginar que el país està preparat per a defensar organitzadament les institucions de la República quan sigui el moment. Via fora!

Doncs jo crec que una vegada superat el 21D hem d’niciar el procés constituent que acabaria amb un referèndum per ratificar la nova constitució i la Repùblica i per tant també el mandat de l’1O . Aquest temps que ùtilitzarem per el procés constituent, l’hem d’aprofitar per estudiar un pla viable d’implantació de la República, per tal que no passi el mateix que en el post 27 O. Aquesta vegada s’ha de tenir tot previst per fer efectiva la República i ens ensortirem igual que ho vam fer el 1O….

Molt d’acord amb l’editorial, Vicent. Avui voldria dir quatre coses:

– L’aparent derrota momentània de l’independentisme és un miratge. Sí, la repressió és dura, però amb això ja hi comptàvem. La independència és un joc de llarga durada, on el més important és ser forts psicològicament i no deixar-se enlluernar per cops puntuals.

– Vull insistir: estem en una bona posició per aconseguir els nostres objectius. Simplement cal jugar bé les nostres cartes. Si algú té dubtes, que reflexioni sobre tot allò que hem fet els últims anys, perquè és increïble, i tot ha servit de molt.

– Dit això: crec que presentar-se a les eleccions té més avantatges que no presentar-s’hi. Si no ens presentem: sí, el govern resultant no tindrà legitimitat, però això no l’impedirà intentar governar, amb el suport de l’estat. És donar-los una palanca gratuïtament. Si ens presentem, i guanyem folgadament, la independència, que ja ha començat, no s’aturarà.

– Com a conclusió: demano que els actors polítics es poden d’acord en la fòrmula, la que sigui, perquè votin el màxim nombre d’independentistes. No hauria de ser tan difícil.

És tant important la capacitat que vam tenir de tallar les comunicacions com el fet que molta gent anés a treballar. La nostra prioritat número 1 és sumar tanta gent al projecte i l’ideal de la República com puguem. Això és el més important de tot. Guanyar en majoria de vots el 21-D i encara continuar remant per afegir més i més gent al projecte. No ho podem oblidar, perquè si ho oblidem haurem begut oli. El dissabte hem de fer una manifestació immensa, però un cop feta, allò que és imprescindible és confrontar projectes, el projecte corrupte i amb un estat fallit de Castella i el projecte net, pacífic i republicà català. Aquesta és la nostra prioritat. Guanyar-nos els cors d’aquells que no els agrada veure gent a les presons. De fet, per això han anat a parar a les presons, per ensenyar al poble el que vol dir pertànyer a Castella. Però ara ens toca fer la nostra feina, i el frontisme l’hem d’aparcar, perquè ells l’estan aparcant i això els afavoreix a ells.

Estic molt d’acord amb algunes de les veus d’aquest fòrum: malgrat l’èxit, millor no convocar una tercera vaga en què podem punxar totalment. S’han de dosificar els esforços, aprofitar les oportunitats i mesurar molt bé l’estratègia. La situació és complexíssima.
Però volia fer també una valoració en general: la convocatòria de vaga feta per sindicats minoritaris (+USTEC, majoritari en el seu sector) era la cobertura legal per a les accions dels CDRs: els qui hi van participar tenen cobertura jurídica laboral amb la convocatòria, ja que és obvi que qui tallava carreteres en horari laboral estava fent vaga (o aturat a jubilat). Per tant és absurd analitzar aquesta vaga de la manera convencional, com si fóssim encara al s. XX reivindicant drets laborals (que també en reivindicarem sempre que faci falta). Aquetsa vaga era de nou encuny: una reacció contra el poder establert i les institucions que li donen cobertura (entre les quals hi ha CCOO i UGT) per denunciar el tracte humiliant i venjatiu contra els polítics independentistes i contra mestres, actors, periodistes, etc. que acaben als tribunals, a la presó o a l’exili per fer bé la seva feina quan aquesta no és del gust del poder establert com en les pitjors dictadures.

— Alguna reflexió sobre frases d’en Vicent. “…entrem en una època diferent, i això reclama solucions i maneres de fer innovadores… ni l’ANC i l’Òmnium ni els partits no han acabat d’encertar la manera de canalitzar les ànsies del carrer, cosa que ajuda a entendre també l’èxit de la convocatòria d’ahir.” Les dues frases no ens acaben de definir aquest canvi de fase. Hi ha, però, un element molt potent en les mobilitzacions d’ahir 9-11: una demostració que per implementar de construir la República ja no calen més precaucions que les merament tàctiques per l’enfrontament amb l’Estat. Que la ciutadania al carrer està disposada al que calgui i que això no pot ser ja més excusa pel sacrifici d’un enfrontament que per força vindrà més aviat o més tard.

— Eleccions: estic en estat de xoc ! El dia 21-D iré a votar la llista del president Puigdemont.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! (espero no n’hi hagin més)

Jo em pregunto de que viura la Republica economicament parlant…

Tota aquesta jugada de la Independencia, a nivell politic que no es el mateix que a nivell de la ciutadina, es basicament per a que les elits acabin manegant un pressopost 100 o 500 o 1.000 vegades superio al que maneguen avui en dia. Fins on jo entenc, dins el govern s’han barrallat PDEcat i ERC per a manegar aquestes cireres, i per altra banda la CUP voldria destruir tot el sistema ja que considera que el repartiment de les cireres esta mal fet, per ells hauria de ser un sistema “a la cubana” pel que he anat veient de com es retallen el sou i tal.. (aneu al tanto els que tingueu propietats que la CUP us demanara que hi aculliu refugiats per exemple, per llei, sospito… com va passar a Cuba quan va entrar Fidel on qui tenia una casa de 3 plantes li van plantar 2 families mes a viure amb ells, un repartiment just de la riquesa… i sense haver de donar cap explicacio…)

O sigui que ells tenen al cap el “money money” uns avariciosos (CiU), uns envejosos (ERC), i uns destructors del sistema (CUP)… O sigui que estem arreglats…

I amb tot aixo jo sospito que la CUP va aprovar els pressopostos a canvi de la Republica (no en tenien prou amb “estat independent”, tenia que ser “en forma de republica”, per tocar mes els nassos al veins i buscar mes bronca per si n’hi havia poca) i a JxS no li va tocar mes remei que declarar la Republica, es a dir, va ser una combinacio d’avaricia i radicalisme al meu entendre, molt explosiva… I ara tots a defensar-la, tots a defensar basicament la idea cupaire des del meu punt de vista… tot per uns pressopostos…

Al meu entendre estaven tots enfilats en un cotxe on ningu va veure que a les rodes no hi habia pneumatics, i a la que van donar gas, no han fet mes que rascar les llantes per terra fent molt sorroll i moltes espurnes pero desplacament efectiu zero… de fet, tambe ha vingut la policia i els ha comencat a multar i empresonar als conductors (no passatgers) per us d’un cotxe que no compleix les normes etc etc etc…

Segueixen tots dins el cotxe anomenat “republica”, el problema es que no hi haura ni un duro per gasolina… i al final vindra “la grua” (que ja sabeu qui es) i posara la republica a lloc…

Espero que despertin aviat… m’estan posant molt nervios ultimament i ja des de fa dos anys on he anat deixant fer sense dir ni piu.. tenen un model a seguir (Scotland) pero ells van a la seva, jugant amb 2 milions de vots i la voluntad de la gent com si fosin seus… i el que es mes greu ignorant els altres 3,5 milions de vots potencials del nostre pais, Catalunya..

Ja m’agradaria ser tan optimista com vostè, Sr. Partal.

Per desgràcia, el que jo vaig veure ahir és tota la indústria catalana treballant amb normalitat, com si no passés res. I la gran, grandíssima, majoria de comerços. I bona part de l’administració, Ajuntaments pressumptament independentistes com el meu -Vilanova i la Geltrú, per vergonya de la seva alcaldessa- inclosos.
L’aturada només va ser contundent i general als espais reservats a l’ensenyament i a la cultura. Just els espais que tenen més clar el que els passarà si perdem aquesta lluita: Seran esclafats sense compassió. Per això surten al carrer. Els demés, ni es belluguen.

No controlem el país, ni de lluny. Ens hem rendit a unes eleccions imposades, i a sobre els polítics independentistes es barallen sobre com anar-hi, quan la única cosa honorable seria boicotejar-les.

Estic d’acord, però, en això que s’han de superar les maneres de fer de l’autonomisme. En primer lloc, no hauria d’anar a votar ningú, literalment NINGÚ que es consideri demòcrata. I en segon lloc s’hauria de començar ja a trencar alguns ous, i dic trencar en el sentit més contundent i literal de la paraula.