24.11.2017 - 22:00
|
Actualització: 25.11.2017 - 01:17
Aquests darrers dies han aparegut diverses notícies que tenen en comú el fet de mostrar-nos que la repressió contra el moviment independentista intenta arribar tan a fons com siga possible, abans de la data de les eleccions de desembre. La repressió uniformada i la no uniformada. Cal que tots en siguem conscients, d’això, i ho posem en el context adequat. Els uns detenen gent per haver escrit un piulet o identifiquen membres del CDR en una simple reunió, els altres continuen la seua campanya d’intimidació pintant dianes, amenaçant escoles o agredint gent a cada concentració que organitzen.
Insistesc que cal entendre això com una conseqüència del parèntesi polític on som. El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya va proclamar la República independent i el govern espanyol va anunciar la violació de la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia, amb l’excusa de l’aplicació d’un 155 que, en realitat, no els deixa fer res de tot això que han fet. El resultat de les dues votacions, avui, és un parèntesi, aquest estrany parèntesi que vivim. Catalunya ha proclamat una república que no és en actiu i Espanya ha anunciat una repressió que podria tenir data final escrita mentre conté la respiració mirant amb aprensió les urnes que ells mateixos han posat. Recordeu que no és això el que volia Rajoy, qui havia parlat de governar directament el Principat durant sis mesos però que va acabar cedint a la força a les pressions i convocant unes eleccions per al desembre que li són, de fet, més problema que no pas solució.
Si el desembre la majoria independentista s’imposa, encara més si creix i tot, i els partits independentistes tornen a governar, Madrid es trobarà amb una situació que li serà molt incòmode. Amb una situació en què és evident que podran continuar exercint la repressió, però amb molta menys facilitat que ara, quan poden fer servir tots els instruments administratius de la Generalitat per portar-la a terme. Per això ara van tan desbocats en la utilització de tots els recursos que tenen a mà.
I així, aquests dies hem vist, per exemple, com els Mossos han accentuat la vigilància sobre el moviment independentista. En això hi ha hagut un canvi ben clar. L’Audiència Nacional espanyola, malgrat haver enviat el sumari al Suprem, continua obsessionada a construir la ficció aquesta segons la qual el país sencer és una ‘banda’ dedicada a aconseguir la independència. I, ara que ningú no frena això des del poder polític, fa servir la policia de Catalunya per a identificar tants independentistes com puga, amb una atenció especial als integrants del CDR. És molt greu perquè els efectius que fa servir tenen altres tasques prioritàries a fer –continuem en nivell 4 d’alerta. Però a ells els és igual tot això. Si són capaços d’enviar a fer fotocòpies la persona que va dirigir la resposta als atemptats de l’agost!
Per tant, i en conseqüència, vigileu, perquè ara, aquestes setmanes, poden perseguir qualsevol de vosaltres en qualsevol moment. I ‘vigileu’ només vol dir ‘vigileu’. La repressió no pot aturar res, ni ha de fer-ho, però al mateix temps cal ser conscients que existeix. La revolució dels somriures s’ha fet en un ambient democràtic on la por pràcticament era absent. Ara, simplement, cal ser conscients que allò que fa un any era normal ara pot ser perseguit. I per això és prudent d’adoptar les mesures mínimes de seguretat que abans semblaven innecessàries, cosa que només significa pensar què fas, sense caure en cap cas en la paranoia paralitzadora, que tampoc no serviria de res.
I quan la nit electoral sapiguem el resultat electoral, ja en parlarem. Perquè és veritat que Espanya no cessarà en la repressió, és l’únic llenguatge que dominen, però ni serà igual que ara ni ho tindran tan fàcil com ho tenen ara, en aquest parèntesi on som, fruit del fet que ningú no va guanyar del tot l’octubre. Ells tampoc.
