31.03.2020 - 20:00
|
Actualització: 31.03.2020 - 20:27
TEMA DEL DIA
Pandèmia. Els presoners polítics catalans pateixen una triple condemna. Primer van ser dos anys de presó provisional tot esperant judici. Després d’un judici esperpèntic, van ser condemnats a penes de presó altíssimes per uns delictes que no havien comès. Unes penes que no volien fer justícia, sinó castigar unes idees. Una vegada condemnats, van accedir a treballar unes quantes hores el dia fora de la presó, en aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari, però la pandèmia del coronavirus va interrompre aquestes sortides i els va obligar a tornar-se a confinar a la presó, amb el risc sanitari consegüent i sense poder rebre visites de familiars ni amics. Els presos independentistes han de suportar un règim de presó més dur per culpa de la Covid-19, però fins ara el govern no havia actuat per evitar-ho, malgrat la pressió d’alguns familiars.
L’ONU i més organitzacions humanitàries han fet una crida internacional a suavitzar les mesures penitenciàries i a alleugerir la càrrega de les presons arran de la pandèmia del coronavirus. El govern espanyol, al decret d’alarma, ja preveia de deixar en llibertat vigilada els presos en tercer grau, per esponjar les presons. El director general d’Execució Penal i Reinserció Social d’Institucions Penitenciàries, Javier Nistal, va enviar el 18 de març una circular als responsables de les presons en què deia que als presos classificats en tercer grau i aquells a qui ha estat aplicat l’article del 100.2 poguessin complir condemna a casa seva, sotmesos a mesures de control telemàtic i en les mateixes condicions que han de complir la resta dels ciutadans en la lluita contra la Covid-19.
A Catalunya, el 69% dels presos en tercer grau ja són confinats a casa. Quan va començar l’emergència sanitària, n’hi havia 157 en segon grau i els havien aplicat l’article 100.2 del reglament penitenciari per poder sortir a treballar o fer voluntariat. D’aquests, el Departament de Justícia va canviar-ne 56 a tercer grau perquè poguessin passar el confinament en arrest domiciliari. Ara el departament vol agafar els altres 101 afectats per l’article 100.2 i enviar-los directament a casa sense canviar-los de grau. Arran de la intenció de les juntes de centre de les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses d’estudiar que els dirigents independentistes empresonats passessin el confinament a casa seva, el Suprem espanyol ha amenaçat els funcionaris que autoritzin la sortida dels presos d’encausar-los per prevaricació.
El Suprem s’avança a una decisió d’uns funcionaris que hauria de ser supervisada en tot cas pel jutge de vigilància penitenciària, que ja va validar els permisos de treball de Dolors Bassa i Jordi Cuixart. Precisament, el Departament de Justícia ha descartat fins ara d’atorgar-los el tercer grau per evitar que hi intervingui el Suprem espanyol, que hi té l’última paraula si la decisió és impugnada. Però en aquest cas, el del confinament a casa d’acord amb el 100.2, només hi hauria d’intervenir el jutge de vigilància penitenciària, que fins ara no havia denegat cap permís per a anar a treballar. El confinament a casa no és cap privilegi. En canvi, provar d’impedir-ho és acarnissar-se amb els presoners independentistes.
Però com s’ha demostrat, el Suprem continua actuant –malgrat la pandèmia– amb tota la crueltat, continua en el pic més alt, i la corba de la repressió no mostra símptomes de doblegar-se. La repressió deu ser en la llista de serveis essencials del BOE i el Suprem s’ha erigit en un Tribunal d’Inquisició per decidir qui surt de la presó i qui no, abans no es prengui cap decisió. Si aconsegueix el seu propòsit, es demostrarà una vegada més que contra els dirigents independentistes s’aplica una discriminació que confirma el caràcter polític del cas, cosa que sabem des de bon començament. Però si els presos no passen el confinament a casa, el Departament de Justícia i el govern en ple hauran de pensar actuacions més efectives i contundents. Els presos ja han patit prou: no tan sols han perdut la llibertat, sinó que ara es vol posar en risc intencionadament la seva vida privant-los d’un permís que no és cap privilegi, sinó l’aplicació estricta de la legislació penitenciària.
MÉS QÜESTIONS
Un jutjat de València cita la consellera de Sanitat per la manca de material sanitari en la gestió de la crisi del coronavirus. Els responsables polítics comencen a passar pels tribunals. Un jutjat de València ha citat en audiència aquest divendres la Conselleria de Sanitat perquè doni explicacions sobre el cas dels materials sanitaris i l’ordre que la setmana passada li van imposar dos jutjats més d’Alacant i Castelló perquè facilités instrumental (bates, màscares i equips de protecció) a centres i hospitals amb caràcter urgent i immediat, en un termini de vint-i-quatre hores. Els jutjats van considerar que les mesures preventives requerides eren les necessàries perquè els professionals sanitaris poguessin treballar amb les mínimes condicions de seguretat. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha explicat que després de dictar-se l’ordre, es va ‘oblidar’ el tràmit d’audiència que correspon a la institució, cosa que finalment passarà aquest divendres, 3 d’abril, a les 10.00. La consellera espera resoldre la situació a l’audiència, i confia en els tribunals per a poder explicar el que se’ls ha sol·licitat i actuar d’acord amb la nova resolució que dicti el jutjat.
L’Ajuntament d’Alacant ajorna les fogueres de Sant Joan. La pandèmia no s’atura i els esdeveniments festius van caient del calendari. Després de les Falles i les festes de la Magdalena de Castelló, ara s’ajornen les Fogueres de Sant Joan. L’Ajuntament d’Alacant ha acordat de traslladar-ne la celebració del 2 al 6 de setembre. L’evolució de la pandèmia fa improbable que, encara que s’hagués superat l’etapa de confinament, poguessin fer-se tots els actes previs als dies de festa. En un comunicat, el batlle, Luis Barcala, explica que salvar vides passa per davant de qualsevol altra consideració i que la incertesa sobre el calendari del confinament obliga a ajornar activitats que en condicions normals s’haurien celebrat. Barcala ha recordat que la importància d’aquestes festes abraça el sector turístic i el comerç de la ciutat, però després de les reunions tingudes amb la Federació de Fogueres i Barraques i la resta d’agents afectats, el consistori ha acordat d’ajornar tant les festes com els actes previs, per exemple, les presentacions de les cinquanta-una comissions, la gala del port, l’elecció de la bellesa del foc i de la bellesa del foc infantil i les proclamacions respectives.
La qualitat de l’aire a les Illes millora d’un 50% gràcies al confinament. Un dels efectes positius de la pandèmia del coronavirus és la reducció de la contaminació a tot el món. En el cas de les Illes, la qualitat de l’aire ha millorat d’un 50% a les Balears aquests darrers quinze dies de confinament, segons un informe elaborat per la direcció general d’Energia i Canvi Climàtic del govern, que ha constatat baixades de les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) d’un 61% a Mallorca, un 22% a Menorca i un 50% a Eivissa. Aquesta direcció general ha comparat dades de l’1 al 30 de març per a avaluar l’impacte ambiental de la declaració de l’estat d’alarma, que va entrar en vigor a mitjan mes. Aquesta anàlisi ha detectat una baixada en les concentracions de diòxid de nitrogen, el contaminant més representatiu originat pel trànsit rodat. Pel director general d’Energia i Canvi Climàtic, Aitor Urresti, les Illes partien de nivells molt baixos d’emissions de diòxid de nitrogen. I per això ha passat de tenir una bona qualitat de l’aire a tenir-ne una d’excel·lent. Aquest estudi s’ha elaborat basant-se en les dades recollides per la Xarxa Balear de Vigilància i Control de la Qualitat de l’Aire, que disposa a les illes de 21 estacions fixes: 13 a Mallorca, 4 a Menorca i 4 més a Eivissa. Són estacions tant de titularitat pública com privada, situades als voltants dels principals focus contaminants de les Illes, amb la finalitat de controlar la qualitat de l’aire, l’ambient i la influència d’algunes activitats, com el trànsit de vehicles, la construcció, la producció d’energia elèctrica i els ports i aeroports.
La brigada de metges cubans a Andorra comença la formació. La brigada de metges i infermers cubans ha assistit a la primera formació general sobre el funcionament de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, el Cedre i el sistema sanitari del país en general. La delegació la integren 12 metges, 26 infermers i un responsable de logística i va acompanyada del cònsol de Cuba a Barcelona. Els ha rebuts el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, i s’han reunit amb els caps dels serveis de l’UCI, especialitats mèdiques i anestèsia. També han rebut formació sobre la història clínica compartida. Quan arribin els resultats de les proves que els han fet pel coronavirus començaran a treballar.
LA XIFRA
40 milions d’euros ha destinat el Consell als 542 municipis del País Valencià mitjançant el Fons de Cooperació Municipal per a projectes de recuperació de l’economia. Els ajuts són per a tots els municipis i s’estableixen d’acord amb la població de cadascun.
TAL DIA COM AVUI
El 31 de març de 1492 els Reis Catòlics signen el decret de l’Alhambra. Amb aquest document s’ordenava l’expulsió de la població jueva dels seus dominis, és a dir, la Corona d’Aragó i la Corona de Castella. El decret els obligava a convertir-se al catolicisme o a anar-se’n.
