La repressió arriba als grups musicals de la campanya del referèndum de l’1-O

TEMA DEL DIA
Citats per la Guàrdia Civil. El nombre de persones afectades per la repressió es va ampliant cada dia i s’hi afegeixen nous sectors. El darrer ha estat el dels grups musicals que van actuar en la campanya del referèndum de l’1-O. Segons que ha pogut saber VilaWeb, la Guàrdia Civil ha contactat amb alguns dels grups musicals que van actuar a l’acte final de campanya el 29 de setembre a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona. Els grups han preferit guardar l’anonimat, de moment, fins a saber exactament l’abast de les diligències. En aquell míting van actuar Sopa de Cabra, Obrint Pas, Oques Grasses, Gertrudis, Rumba Atòmica, Mazoni, Sense Sal i Auxili, entre més. L’objectiu de la Guàrdia Civil és saber qui els va pagar l’actuació, però resulta que van participar a l’acte sense cobrar.

Aquests interrogatoris formen part d’una investigació que fa la Guàrdia Civil al marge de la causa oberta pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per mirar de trobar algun vincle entre la Generalitat i les finances de la campanya pel sí que va impulsar Òmnium i poder sustentar així una possible acusació de malversació de fons públics contra l’executiu català. L’entitat ha denunciat avui en un comunicat que un dels membres de la seva junta directiva, Ignasi Termes, ha hagut d’anar a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona pel mateix afer. Termes va ser avisat de la citació el dia abans per telèfon. Per Òmnium, això demostra ‘la manca de garanties d’aquest interrogatori, que es produeix quan ja hi ha una causa judicial oberta, sense la presència dels lletrats de les defenses que han comparegut en el procediment’.

Mentrestant, el Tribunal de Comptes espanyol ha posat en el punt de mira tots els organismes de l’acció exterior de la Generalitat i n’investigarà els comptes entre els anys 2011 i 2017. El tribunal demana informació a vint-i-vuit entitats, entre les quals hi ha el Diplocat, que actualment és en procés de liquidació per ordre del govern espanyol en aplicació del 155; l’Institut Ramon Llull; la Casa Àsia; i fins i tot la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Més enllà de cercar irregularitats comptables o connexions entre totes aquestes actuacions, l’estat pretén crear un clima de por generalitzada que paralitzi l’independentisme tant en l’àmbit institucional com en el social. La citació judicial del mecànic de Reus per negar-se a reparar un automòbil de la policia o de batlles i regidors per haver donat suport al referèndum formen part d’aquesta estratègia, que troba camp per córrer emparada en el buit institucional en què viu Catalunya des de l’aplicació del 155.

MÉS QÜESTIONS
Madrid pressiona el govern balear pel català. A la Moncloa no agrada gens el decret del català a la Sanitat que impulsa el govern balear, que estableix la llengua pròpia com a requisit per a poder-hi treballar, tot i que finalment se n’ha rebaixat el contingut. Malgrat els canvis, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha qualificat de ‘catastròfic’ que s’exigeixi un nivell mínim de coneixement del català als treballadors sanitaris públic i ha instat el govern a retirar-lo. Montserrat ha criticat durament el decret assegurant que ‘obligar al personal sanitari a saber una llengua cooficial quan se sap l’altra és perdre talent’.

Que tornin els diners. Les Corts Valencianes volen que el PP torni els diners que va rebre per la campanya electoral del 2007. El ple ha aprovat una iniciativa de Compromís, amb el suport del PSPV i Podem, perquè el Consell insti el govern espanyol a demanar al ministeri fiscal que reclami els fons de l’import de la subvenció electoral que el PP va rebre legalment per a les eleccions autonòmiques del 2007, que puja a 1,2 milions d’euros. Ciutadans s’ha abstingut i el PP hi ha votat en contra. La diputada de Compromís Mireia Mollà ha col·locat dues imatges a la tribuna, una en què apareixien figures del PP com ara Francisco Camps, Rita Barberá, Sonia Castedo i Alfonso Rus en un míting, i una altra de Camps saludant Isabel Bonig. La diputada ha recordat que en el judici del cas Gürtel, l’ex-secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, va admetre que aquella campanya s’havia finançat amb diner negre.

Mobilitzacions a Catalunya Nord. Esquerra Republicana ha convocat una manifestació dissabte a Perpinyà per demanar la llibertat dels presos i per protestar contra la falta de democràcia a l’estat espanyol. Al matí, els republicans participaran en l’homenatge a Companys que es fa al Voló i a les tres de la tarda han convocat la manifestació davant el Castellet.

LA DADA
24 hores. Aquest és el termini que s’han fixat els sindicats andorrans per a avisar dels dies intermitents que faran vaga els funcionaris, entre el 19 de febrer i el 19 de març. El govern havia demanat més temps per a poder afrontar els efectes de l’aturada, però els sindicats consideren que amb vint-i-quatre hores n’hi ha prou.

PEL FORAT DEL PANY
L’informe dels lletrats del Parlament de Catalunya ja s’ha enllestit, però avui no s’ha pogut lliurar al president de la cambra, perquè ha anat a Madrid a visitar els presos polítics. El secretari general del parlament, Xavier Muro, l’hi lliurarà demà, després de la polèmica amb el lletrat major, Antoni Bayona, que no l’ha volgut signar. La conclusió dels lletrats és que el calendari de la investidura no ha començat a córrer perquè el ple va ser ajornat per ‘circumstàncies alienes’ al parlament.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de febrer de 1940 va ser afusellat a Montjuïc el general de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit republicà Antonio Escobar. Malgrat la petició de l’Església Catòlica que fos indultat, Franco no va cedir i Escobar mateix dirigí la seva execució. Durant la guerra de 1936-1939, la Guàrdia Civil va fer costat a la Generalitat republicana.