15.08.2020 - 21:50
El passat divendres les autoritats alemanyes varen donar el cop de gràcia a l’economia de les Illes Balears recomanant que no es viatgés a l’estat espanyol. Els grans operadors turístics, començant pel gegant TUI, varen iniciar dissabte la repatriació de més de quaranta mil alemanys que sojornaven a Mallorca i han suspès tots els viatges de vinguda. Amb això la temporada turística es dóna per finalitzada –tot i que la repatriació no acabarà fins al 24 d’agost– i la majoria dels hotels que havien obert les portes tancaran aquest dilluns. La Platja de Palma era l’indret de màxima ocupació a les Illes, amb una previsió del 43,5% per al mes d’agost, una previsió que no es complirà i que deixa l’economia illenca abocada a un futur molt incert. Les noves mesures sanitàries dictades pel Ministeri de Sanitat Espanyol i que aplicaran tots els territoris també són un cop mortal per al sector, amb la prohibició de fumar a les terrasses, la limitació de comensals als restaurants i la distància d’un mínim de dos metres entre taula i taula.
L’anunci alemany arriba després d’un primer colp brutal per al sector turístic balear causat, en aquest cas, pel govern britànic. I és que Gran Bretanya va decretar quarantena obligatòria per a tots els turistes provinents d’Espanya, i això va causar una allau de cancel·lacions de reserves que se sumaren a les derivades d’accions concretes del govern, com el tancament de Punta Ballena i tres carrers més a Magaluf per a evitar els excessos dels turistes. Els governs escandinaus ja havien recomanat als seus ciutadans de no viatjar a les Illes, com també ho ha fet el govern belga. Amb la pèrdua del mercat alemany, les Illes Balears s’han quedat sense viatjants dels seus tres principals mercats emissors.
Grècia, la gran competència
La repatriació dels turistes alemanys que estan iniciant els grans operadors ha implicat també la cancel·lació de totes les reserves. S’ofereixen unes altres destinacions als turistes que encara no havien viatjat, com Grècia, Croàcia i Turquia, però sobretot Grècia. Aquesta va ser també la solució per la qual optaren els grans operadors turístics anglesos, i els hotelers temen que aquestes destinacions puguin ser les preferides per al turisme britànic i germànic en la temporada vinent si aquesta solució de darrera hora els convenç. De fet, la competència amb aquestes destinacions sempre hi ha estat, però Balears sortia reforçada sempre per l’estabilitat i seguretat que demostrava, però per primera vegada s’ha trencat aquesta tendència.
Cal recordar que els empresaris de la Platja de Palma, especialment, varen ser els primers a treballar en un pla pilot per afavorir l’arribada ja a finals de juny dels primers turistes germànics de la temporada, i ara veuen que tots els esforços han estat debades. Hi ha hagut una inversió important en mesures de seguretat i en cursos i protocols per als treballadors que, a l’hora de la veritat, no servirà ni per aguantar fins a mitjan setembre, en què ja hauria estat una temporada anòmala.
Temporada acabada i perill per a la del 2021
La majoria de federacions hoteleres expliquen que la temporada està acabada i que s’ha de començar a treballar per a la de 2021, però en privat reconeixen que el colp ha estat molt més fort que no s’esperaven i que les coses pinten molt malament, fins i tot per a l’any que ve, perquè no es confia que hi hagi una vaccinació en massa contra la Covid-19 abans del mes de maig del 2021. I tot i que el govern assegura que treballa per crear corredors segurs per dur turistes alemanys a les Illes tot d’una que les dades de la pandèmia siguin un poc millors, el fet és que l’establiment d’aquests corredors implica negociacions molt llargues, i ja no es podrà salvar el principal mes de l’estiu, l’agost.
La presidenta de l’associació d’hotelers de la Platja de Palma, Isabel Vidal, va explicar que ‘caldrà començar a pensar en un pla de reconversió per a l’àrea de la Platja de Palma’, una sensació compartida en moltes zones turístiques de les Illes Balears. La presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Maria Frontera, explica per la seva banda que ‘hi havia hagut un gran esforç dels hotelers i els agents de la cadena de valor turístic per a generar un mínim d’activitat a les Balears, i això obligarà a tancar molt abans els hotels i suposarà un sotrac per a una economia que ja estava molt tocada’.
Mentre tot això passa, la situació a l’aeroport de Son Sant Joan és dificultosa. Per primera vegada l’aeroport havia passat a ser el primer en operacions de tot l’Estat espanyol (tradicionalment són Barajas i el Prat els que el superen, i el de Palma és el tercer), però hi ha problemes com els que posen de manifest els treballadors encarregats dels carretons on es carreguen les maletes. Fan vaga indefinida perquè denuncien que no hi ha cap equip tècnic ni material per a la desinfecció dels carretons, que poden ser una de les fonts de contagi de la Covid-19.
Oci nocturn i restauració
Si la repatriació de turistes alemanys (i la supressió de noves arribades) ha estat un colp brutal, les noves decisions del ministeri de sanitat per a combatre la pandèmia seran un problema afegit per a la restauració i per a l’oci nocturn. La patronal de l’oci nocturn de Balears ha assegurat a través del seu president, Jesús Sánchez, que el tancament definitiu d’empreses serà en massa i que el gran perill dels contagis no prové de la seva activitat, sinó de les activitats clandestines derivades de la manca d’oferta regular, especialment les festes privades i les entrompades al carrer. Aquestes activitats il·legals també centren les crítiques dels presidents de restauració de les principals patronals illenques, que demanen molt més control policíac entre els joves i conscienciació entre ells. ‘Amb la seva actitud estan enfonsant un altre cop l’economia’, asseguren, i reclamen una acció contundent de les forces de seguretat. En aquests moments hi ha unes 10.500 empreses de restauració a les Balears que donaven feina a 55.000 empleats, però enguany ja hi ha hagut moltes menys contractacions i es calcula que un de cada tres establiments no ha obert les portes des de la pandèmia. La nova prohibició de fumar a les terrasses i l’obligació de deixar més de dos metres de distància entre les taules, així com evitar taules de més de deu persones complicarà encara més la tasca als qui sí que han obert i que s’han nodrit, sobretot, de clients locals i de turisme espanyol en molts casos.
Locals buits
La incidència de la crisi es comença a notar a Palma. Un passeig tant pel centre com per molts dels barris detecta un canvi greu de tendència: en aquests moments hi ha un 25% de les botigues que es traspassen al centre de la ciutat, mentre que en zones turístiques com el Port de Pollença, el Port d’Alcúdia, la Platja de Muro i Sant Antoni de Portmany a Eivissa hi ha aproximadament un 40% dels locals buits, de negocis que ja no han pogut començar la temporada i que són una radiografia perfecta de què passa ara mateix.
L’altra cara de la moneda són els serveis socials de tots els ajuntaments. Tradicionalment, els mesos de juliol i agost als serveis socials solien minvar molt els usuaris, però enguany estan en números molt alts, i encara serà pitjor quan s’acabin els ERTE i les empreses comencin a fer acomiadaments definitius. També hi ha moltes més cues que mai a Càritas, que han quedat desbordats per les peticions d’ajuda. Un altre element que s’ha detectat aquests els darrers sis mesos és l’inici d’un descens de la població a les illes, especialment de treballadors subsaharians i de països llatinoamericans que en alguns casos han decidit de tornar als seus països d’origen en veient la impossibilitat de trobar feina aquesta temporada i la incertesa del futur immediat.
Previsions d’atur i manca de formació
Les previsions del creixement de l’atur són alarmants. Cal pensar que 200.000 famílies viuen directament del turisme a les Illes Balears i el govern ja té sobre la taula previsions que parlen que acabaran l’any amb una taxa d’atur del 30% de la població activa, i que aquest atur es pot situar en el 50% en la franja de menors de vint-i-vuit anys. La situació és molt complexa, perquè els qui quedaran sense feina seran en molts casos treballadors sense formació que s’ocupaven a l’hoteleria en tasques poc qualificades, com cambrers i cambreres de pisos. De fet, el problema està directament relacionat amb la formació. No fa pas gaire temps, els directors dels estudis d’hoteleria de la Universitat de les Illes Balears estaven desesperats pel gran nombre d’alumnes que no acabaven els estudis: quan estaven a segon o tercer curs venien directament les empreses hoteleres a fer bones ofertes laborals als joves perquè aquests universitaris ja sabien idiomes i tenien un mínim de formació superior als treballadors que tradicionalment havien arribat a aquests hotels. Ara els aturats que hi haurà en acabar-se els ERTE seran, amb tota probabilitat, les restes d’aquells treballadors que no tenien cap mena de formació, o joves que no han acabat els estudis i que difícilment es podran reconduir de cara a més sectors, perquè el drama principal és que a les Illes Balears el sistema s’ho ha jugat tot a la carta del turisme i ara no hi ha més trumfos a les mans per a fer front a una fallida de tot el conjunt econòmic que abocarà les Illes a una recessió sense precedents. Cal pensar que molts joves, per exemple, sobrevivien tot l’any o pagaven els estudis gràcies a les feines temporals que enguany no han aconseguit. Mentre això passa, en paral·lel, hi ha molts illencs que no viuen directament del turisme i que tenen feines més o manco segures que enguany gaudeixen enormement d’un estiu sense turistes i ho expressen sense recances a les xarxes socials.
Aquesta manca de formació i aquesta manca de models econòmics alternatius són els factors que més preocupen els dirigents de les diferents administracions illenques, grans i petites. I, és clar, en veient aquest panorama, els taurons ja han olorat la sang i comencen els seus atacs: PP, VOX, Ciutadans i el PI ataquen el Govern dient que la culpa de la fugida dels alemanys és de la manca de mesures concretes i accions directes contra la Covid-19 de l’executiu Armengol. Lluny queda aquell suport dels mesos d’abril i maig a la gestió del govern que feien tots els partits. Potser és que tots plegats ja són al caire d’un esvoranc d’una fondària incalculable.
