19.07.2018 - 20:00
|
Actualització: 19.07.2018 - 21:41
TEMA DEL DIA
Mentides. El recorregut judicial de Llarena per Europa ha arribat al punt final ofegat per les seves mentides. El relat que la justícia espanyola ha fet per justificar la detenció i l’empresonament dels dirigents independentistes, basat en una violència inexistent, ha quedat definitivament desautoritzat. Llarena s’ha rendit, però només en l’àmbit europeu. La temptació de la justícia espanyola serà ara replegar-se, venjar-se sobre els ostatges que reté en territori espanyol, endurir la seva posició i negar-se a qualsevol decisió que els alleugi la situació penitenciària que ara ja és insostenible.
La reacció d’una justícia que no actua amb criteris de venjança seria interrogar-se sobre què ha fet malament, admetre que potser no ha actuat correctament i, com a mínim, revocar la presó preventiva dels presos polítics. Però en el cas de l’independentisme, la justícia espanyola actua amb criteris polítics, de persecució d’idees i, per tant, que ningú esperi una rectificació. Després de la retirada de l’euroordre, la fiscalia espanyola ja ha denegat la llibertat dels presos amb l’argument que la decisió de la justícia alemanya feia créixer el risc de fuga.
Aquest replegament autàrquic de la justícia espanyola vindrà avalat per un relat que provarà de fer creure que la llibertat de Puigdemont i els consellers perjudica la situació dels presos, perquè dificulta o tanca la porta a l’excarceració. Un relat que, en lloc de posar el focus en el botxí, la justícia espanyola, el posarà en la víctima, Puigdemont i la resta de consellers.
La rectificació de la justícia espanyola no sortirà del búnquer del Tribunal Suprem, ha de ser induïda des del poder polític. Que no diguin ara com a excusa que hi ha separació de poders, perquè a hores d’ara aquest argument fa riure. El mateix ex-minsitre José Manuel García-Margallo ha explicat avui a Catalunya Ràdio que el lliurament de Puigdemont s’hauria d’haver pactat entre governs i només una vegada pactat políticament, s’hauria d’haver emès l’euroordre. Montesquieu fa molt de temps que no té vigència a Espanya.
La fiscalia és un òrgan jeràrquic, gairebé amb disciplina militar, i el govern Sánchez ha nomenat una nova fiscal general, María José Segarra, que pot moure fitxa. Hi ha una revolta de fiscals partidaris de mantenir la mà dura, contraris a qualsevol concessió. Tot això és cert i dir que serà fàcil seria falsejar la realitat, però el govern espanyol assegura que vol obrir una nova etapa amb Catalunya, basada en la distensió i el diàleg. Fins i tot diuen que s’ha obert un camí. Doncs ara és el moment de demostrar-ho amb fets: la revocació immediata de la presó provisional dels presos polítics.
Els advocats dels presos independentistes tornaran a demanar la llibertat dels seus clients i l’opinió de la fiscalia serà determinant, tot i que no és l’única opinió, perquè també hi ha l’acusació particular de Vox, i serà la sala d’apel·lacions del Suprem que decidirà. La retirada de l’euroordre ha canviat les coses, el búnquer judicial espanyol ha quedat en evidència i des del punt de vista argumental, jurídicament està debilitat. Si la voluntat de diàleg de Sánchez és sincera, és el moment de demostrar-ho. Mentre hi hagi presos polítics, el diàleg serà molt complicat. La presó preventiva és una decisió arbitrària, que pot ser revocada.
MÉS QÜESTIONS
Oltra critica durament els ‘enemics’ del català i el Consell prepara el recurs contra la sentència del TSJ. La vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha mostrat el malestar del govern amb la decisió del TSJ contra l’ús del català a l’administració i ha clamat contra ‘els enemics’ de la llengua. Per la número dos del Consell, fan ‘oposició denigrant’ a aquesta llengua amb l’objectiu de fer una ‘castració cultural’. Diu: ‘No han entès que tenir dues llengües en un territori és una riquesa i no un problema i que promocionar la llengua que és més dèbil és una obligació política, legal i constitucional.’ Mentrestant, la direcció general de Política Lingüística donarà instruccions perquè els advocats de la Generalitat recorrin contra la sentència que anul·la onze articles del decret 6/2017 que regula l’ús de les llengües oficials en l’administració. Tal com ha recordat el director general, Rubén Trenzano, la decisió del TSJ no és ferma. Una sentència que va deixar el govern ‘perplex’, tot i que Trenzano ha volgut transmetre ‘tranquil·litat’ perquè la normativa es va elaborar amb ‘tots els informes tècnics i jurídics’.
Puig demanarà a Sánchez que concreti el calendari del finançament. El president de la Generalitat, Ximo Puig, demanarà a Pedro Sánchez en la reunió de demà que ‘es concreti més’ el calendari del govern espanyol sobre el finançament autonòmic. Puig ha dit que la trobada, que es farà a Castelló de la Plana, serà una reunió ‘preparatòria’ de la reunió ‘formal’ que hi haurà el setembre a la Moncloa. Ha explicat que exposarà al president espanyol qüestions que ‘ja sap’ perquè les han parlades per telèfon, com ara la preocupació dels valencians per la situació del finançament i la ‘discriminació’ que han patit durant anys. Abans de la reunió, ja ha qualificat de ‘molt positiu’ que s’hagi fet un repartiment del dèficit ‘absolutament i radicalment diferent’ de com es feia, en què les autonomies tenen més part i, per tant, tindran uns recursos amb els quals ara no comptaven.
El PP acusa el govern d’Armengol de fomentar la ‘turismofòbia’. El president del PP a les Illes, Biel Company, ha protagonitzat una extravagant performance davant la Seu amb una pancarta amb el lema ‘We love tourism’. D’aquesta manera, ha anunciat que el seu partit presentarà una bateria de mocions a totes les institucions –parlament, consells i ajuntaments– per a fer patent que ‘aquesta societat està a favor del turisme’, després de la ‘passivitat’ mostrada pel govern arran dels ‘darrers atacs de turismofòbia’. Company ha retret que alguns partits del govern ‘afavoreixen manifestacions antiturístiques mentre altres miren cap a un altre costat’. I considera que no es poden tolerar ‘atacs contra el que ens dóna menjar a tots’.
PEL FORAT DEL PANY
L’èxit judicial i el protagonisme mediàtic que van tenint els advocats dels presos i els exiliats fa que comencin a circular rumors sobre el seu pas a la política. Un dels que més circula situa Jaume Alonso Cuevillas com a candidat de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona.
LA XIFRA
55 milions són els diners que podria haver costat l’edifici ‘The Cloud’ que Andorra Telecom havia projectat de construir i que finalment ha descartat. El motiu és que el projecte més barat dels presentats superava en 12 milions el pressupost previst per Andorra Telecom.
TAL DIA COM AVUI
El 19 de juliol de 1979 les columnes guerrilleres del FSLN entraven a Managua, capital de Nicaragua, rebudes per milers de persones eufòriques. Després d’un mes d’ofensiva i de vaga general que havia paralitzat el país, queia el dictador Somoza i triomfava la Revolució Sandinista. El seu cap, Daniel Ortega, encara és al poder, s’ha convertit en un dictador i avui es dedica a reprimir el poble que li va donar la victòria.
