09.07.2019 - 01:50
La relació entre política i religió és un dels grans temes de què parlaran cinc-cents sociòlegs, antropòlegs i més científics socials de tot el món, d’avui fins divendres, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al campus Raval de la Universitat de Barcelona (UB). Són convocats al 35è congrés de la Societat Internacional de la Sociologia de les Religions (ISSR, en anglès), l’organització internacional que agrupa la major part d’experts en la matèria. El programa inclou quatre sessions plenàries i més de cent de paral·leles. El congrés és organitzat de manera conjunta pels grups de recerca ISOR-UAB i GRECS-UB, dirigits per la professora Maria del Mar Griera i el catedràtic Manuel Delgado. És la tercera vegada que el congrés es fa a Catalunya; les altres dues foren el 1965 i el 1975.
El congrés d’enguany es titula ‘Política de la religió i l’espiritualitat’ i té l’objectiu de respondre a preguntes com aquestes: com es fan servir la religió i l’espiritualitat per promoure dinàmiques de poder social? Com influeixen en el ressorgiment del nacionalisme i del populisme? Quina relació hi ha entre les relacions de gènere i les polítiques religioses i espirituals? Com han canviat les polítiques de religió i espiritualitat entre la generació de la postguerra i la dels millennials? Quina relació hi ha entre religió i nacions petites?
Effie Fokas, investigadora de la London School of Economics, parlarà sobre l’impacte del Tribunal Europeu de Drets Humans en l’àmbit religiós; i Joan Marc Vaggione, investigador del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques de l’Argentina tractarà sobre l’activisme religiós a l’Amèrica Llatina.
La darrera conferència de la ISSR sobre religió i política es va organitzar a Venècia el 1979. Segons els organitzadors, és hora de tornar a reflexionar sobre aquest tema, quaranta anys després. ‘La religió i l’espiritualitat –diuen– es relacionen amb la política en tots els nivells, i la connexió que tenen pot variar molt, tant geogràficament com amb el temps. Per això cal estudiar el lligam entre religió i relacions internacionals, les reclamacions d’identitat i sobirania de l’estat nació, els debats sobre drets sexuals i reproductius, els partits antiislamistes i noves demandes de laïcitat, el paper dels valors i les influències religioses en la política, els conflictes motivats per religiosos, l’extremisme religiós i la relació entre la religió i la crisi dels refugiats.’
Per Manuel Delgado, un dels organitzadors locals, ‘reflexionar, ara i aquí, sobre la incidència de la religió en una societat com la nostra, presumptament secularitzada, és ben pertinent’.
Més temes
El congrés tractarà de més temes, com ara la puixança d’una nova pluralitat religiosa, l’augment de les discriminacions per motius religiosos, la relació entre ecologisme i religió i la visibilitat de noves espiritualitats. Sobre el sorgiment de noves formes de discriminació lligades a la creixent pluralitat religiosa, en parlarà Nadia Fadil (Universitat de Lovaina), que ha analitzat l’impacte de les polítiques de seguretat sobre la població musulmana a Bèlgica i a tot Europa.
Avui, inauguració
La inauguració institucional del congrés serà avui a les 16.30 al vestíbul del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb la presència de la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella. Després hi haurà una taula rodona en què intervindran Anna Fedele (CRIA-Institut de la Universitat de Lisboa), que parlarà de ‘L’espiritualitat com a espai mediador entre religió i laïcitat’; Julia Martínez-Ariño (Universitat de Groningen), que parlarà de ‘Minories religioses i administracions públiques: religió acceptable a l’espai públic’. Roger Sansi (Universitat de Barcelona) tractarà de ‘La bruixeria a la cultura: religió africana i brasilera’; i Avi Astor (ISOR Universitat Autònoma de Barcelona) parlarà de ‘Nacionalisme antiestatal i religió a Catalunya’.
