06.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.01.2023 - 22:40
Els fets de la tardor del 2017 van agafar a contrapeu molts actors del país que, si més no fins el Primer d’Octubre, havien pogut mantenir un cert equilibri respecte de la qüestió de la independència. No fou el cas de Foment del Treball, que com a patronal de l’establishment català sempre ha estat arrenglerada estretament amb els interessos polítics i econòmics de l’estat espanyol. Així ho demostra el fet que, al llarg dels darrers cinc anys, l’organització s’ha consagrat com un dels intermediaris principals entre el govern català i l’espanyol –alhora que ha provat de neutralitzar l’independentisme per tots els mitjans possibles.
Tanmateix, cinc anys després d’una cruïlla històrica que obligà la patronal a definir-se com a enemiga de l’independentisme, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha esdevingut una figura habitual en les fotografies de l’executiu. És la culminació d’una rehabilitació política que ha convertit una organització que l’advocat Carles Hurtado havia qualificat d’un braç més de l’asfíxia de l’estat espanyol en un soci prioritari del govern català.
Contra l’independentisme en platós i jutjats
L’afinitat de Foment del Treball per l’ordre autonomista no ha estat mai cap secret: l’organització, entre innumerables episodis més, no es va adherir al pacte nacional pel dret de decidir, ni tampoc va amagar mai la seva oposició al referèndum del Primer d’Octubre. Però les turbulències de la tardor del 2017 van servir a la patronal de vàlvula d’escapament per a cristal·litzar la seva oposició a la lluita independentista amb una contundència que, fins aleshores, tan sols s’havia vist de manera més esporàdica. El president de Foment d’aleshores, Joaquim Gay de Montellà, certament no va desaprofitar cap oportunitat per a aclarir de quin bàndol queien les simpaties de la patronal. Pocs dies després del Primer d’Octubre, l’empresari digué en declaracions als mitjans durant un acte a la Fira de Barcelona –un altre baluard de l’establishment espanyolista a la ciutat– que la DUI seria un error per a l’economia i l’empresa catalana i espanyola i pressionà per “recuperar espais de diàleg”.
Ni tan sols una setmana després d’aquestes declaracions, Foment va fer un públic un comunicat en què reiterava la demanda de “no avançar ni un pas més en l’incert camí escollit per forces polítiques amb una estreta majoria en el parlament” –a qui acusà de dur el país “cap a la insolvència econòmica”– i exigia de “reconduir al més aviat possible la situació des del respecte a la legalitat que empara la constitució i l’Estatut d’Autonomia”. Quant a la decisió d’algunes empreses de l’Íbex 35 d’abandonar el Principat en resposta dels fets de les setmanes anteriors, els responsables de la patronal es limitaren a palesar “l’enorme tristesa i el dolor” que aquests trasllats de seu social els causaven. No havien passat ni set dies del comunicat que Gay de Montellà aprofità una intervenció a la televisió espanyola per acusar l’independentisme de voler la ruïna i la fam als catalans. “Tots els moviments radicals de la història europea s’han fonamentat en la pobresa de la gent. En l’engany al ciutadà”, afegí en declaracions al programa Espejo Público, d’Antena 3.
Exabruptes discursius a banda, al llarg de l’octubre del 2017 la patronal també va maniobrar als jutjats per impedir la vaga del 8-N de 2017, convocada per la Intersindical-CSC, tot al·legant que al sindicat li mancava de representativitat i que els motius de convocatòria de l’aturada eren polítics, no pas laborals. És mateix argument amb què Foment va provar de desacreditar l’aturada de país del 3-N de 2017 i la vaga feminista del 8 de març de 2018, si bé en cap d’aquests dos casos hi presentà un recurs judicial en contra. Finalment, després de mesos de litigació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar la primavera del 2018 tots dos recursos de Foment contra la convocatòria, va desmuntar els arguments de la patronal i en va desestimar la petició perquè el sindicat pagués 100.000 euros per danys i perjudicis ocasionats durant la jornada.
En paral·lel a la batalla als jutjats, la patronal també es va encarregar, durant la tardor del 2017, d’orquestrar la primera aparició pública a Catalunya de Mariano Rajoy, el president espanyol d’aleshores, d’ençà de la destitució del govern de la Generalitat mitjançant l’article 155: la gala dels premis Carlos Ferrer i Salat que cada any lliura l’organització. A l’acte, deslluït i fet en gran part a porta tancada, no hi va assistir el president Carles Puigdemont, que en aquell moment ja era a l’exili, ni tampoc cap dels consellers destituïts, excepte Santi Vila, que Gay de Montellà no va esmentar en el seu discurs. Rajoy, per la seva banda, va aprofitar la cerimònia per lloar la figura de l’ex-ambaixador franquista Juan Antonio Samaranch, premiat a títol pòstum per la patronal.
Sánchez Llibre: nova etapa, mateixa antipatia contra l’independentisme
El successor de Gay de Montellà al capdavant de Foment del Treball, l’ex-diputat d’Unió Josep Sánchez Llibre, no es desvià ni un mil·límetre del full de ruta que la patronal havia seguit en els mesos anteriors quant al conflicte polític obert amb l’estat espanyol. “Foment treballarà per construir espais de diàleg i distensió”, explicà el també vice-president de Conserves Dani en la seva primera intervenció com a màxim dirigent de l’organització, el novembre del 2018.
L’estrena en societat de Sánchez Llibre com a president de Foment va arribar el mes següent, amb un acte a l’hotel Sofia de Barcelona –diligentment vigilat durant tota la jornada pels Mossos, que van maldar per contenir els centenars de manifestants independentistes concentrats– en què van participar tant el president català, Quim Torra, com l’espanyol, Pedro Sánchez. El president de Foment no solament va aconseguir de fotografiar-se amb el president català en un gest de pretesa normalitat institucional, sinó que va vetllar amb èxit perquè la cerimònia transcorregués amb tanta normalitat com fos possible. Ni tan sols les insistències de Torra, en el seu discurs, que la societat catalana optava per l’autodeterminació i rebutjava la repressió van fer descarrilar l’esperit conciliador d’una gala que la conductora, Susanna Griso, va resumir amb aquestes paraules al discurs d’introducció: “Estem condemnats a entendre’ns. Perquè tots hi tenim molt a perdre; i no parlo tan sols de les empreses. Demano als polítics llums llargs.”
Les campanes del diàleg havien de començar a repicar i la patronal seria l’encarregada de fer-les sonar. Quan Felipe VI va fer la primera visita al Principat després de la sentència del judici contra el procés, el desembre del 2019, Sánchez Llibre era a primera fila per a rebre’l. L’ex-dirigent democristià va repetir el número d’hoste entusiasta en visites posteriors del monarca, com ara la visita llampec de Felipe VI a la Barcelona New Economy Week l’any següent, aquesta vegada sense presència de Torra –que tot just havia estat destituït– i amb una resposta als carrers molt menys contundent.
Tanmateix, no tot van ser somriures. Al sopar anual de la patronal del 2019, Sánchez Llibre va acusar la Generalitat d’haver comès una irresponsabilitat greu perquè no havia condemnat la “barbàrie” de les protestes contra la sentència del procés. Qui no va escoltar en directe l’esbroncada fou Torra, que es va excusar després de veure que la patronal li negava la condició de primera autoritat de Catalunya en favor de la ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño. El protocol estableix que, en absència del president espanyol, aquesta distinció es reserva al president de la Generalitat, però Sánchez Llibre –seguint el còctel d’apel·lacions buides al diàleg i agressivitat contra l’independentisme que ja havia posat en pràctica Gay de Montellà– va accedir a les pressions del govern espanyol i va relegar Torra a un segon pla.
Foment va reprendre aquest paper de veu de la raó i l’ordre –sempre, per descomptat, en consonància amb els interessos de l’estat espanyol– en onades de protesta posteriors, com ara els aldarulls per la sentència contra el raper Pablo Hasel, a començament del febrer del 2021. Aquesta volta, la patronal de Sánchez Llibre va encapçalar un front comú amb representants de trenta-cinc associacions econòmiques de Barcelona que es van aplegar excepcionalment per exigir a la Generalitat responsabilitats per les destrosses en carrers com ara el passeig de Gràcia. Les propostes de la patronal, que poc després va organitzar un gran acte reivindicatiu en rebuig dels aldarulls, es van centrar en un missatge molt senzill que Sánchez Llibre es va encarregar de transmetre amb candor: coratge polític per a dotar de més recursos els Mossos d’Esquadra.
El govern canvià de mans al començament del 2021, però el discurs de Foment es mantingué constant: fer possible un gran pacte de país amb els agents econòmics i socials per a engegar els projectes transformadors que requereix el país. Al març, en la conferència que Pere Aragonès va fer per apressar Junts en la cursa negociadora per a fer govern, els representants de Foment van tornar a ocupar una posició de prominència per demanar un mandat de “diàleg” que deixés enrere la “confrontació”.
Estretor de vincles amb el nou govern
L’elecció, una vegada constituït el govern, de l’ex-directiu de la Caixa Jaume Giró com a conseller d’Economia ben segur que fou rebuda amb satisfacció als despatxos del número 32 de la Via Laietana. La presència a l’executiu d’una figura ben connectada amb l’Upper Diagonal barceloní com Giró prometia d’inaugurar una nova etapa de fraternitat entre Foment i la Generalitat, i els mesos següents van confirmar aquesta impressió.
Al juny, Oriol Junqueras proclamava el tomb estratègic d’ERC cap a l’entesa amb l’estat espanyol en un article al diari Ara (i a La Sexta), i una hora després Josep Sánchez Llibre s’encarregava d’agafar el testimoni de la conciliació en un homenatge al comte Javier Godó amb la presència del president català, Pere Aragonès, i de l’espanyol, Pedro Sánchez –una coincidència que Sánchez Llibre va titllar de missatge molt potent de normalitat política i de tranquil·litat a la societat. I va reiterar: “Cal que torni la normalitat política entre els governs de Catalunya i d’Espanya. President Sánchez, president Aragonès, dialoguin, no es cansin de dialogar, perquè Catalunya i Espanya ho necessiten.” Aragonès es va mostrar sol·lícit: “Cal obrir una nova etapa i posar les solucions damunt la taula. Vull reconèixer que s’han fet passes endavant, i això és important.”
El gest d’Aragonès no va passar per alt a organitzacions independentistes com ara l’ANC, que fou contundent amb el president. “Amb aquests gestos de submissió al govern de l’estat, no compleix el que demanàvem per l’acció institucional”, va lamentar la presidenta d’aleshores, Elisenda Paluzie, que va comparar el clima conciliador de la trobada entre Aragonès i Sánchez amb el to més confrontacional de la trobada entre Torra el president espanyol de dos anys abans.
I va afegir: “Tant que s’omplen la boca d’institucionalitat republicana, no entenem que la primera trobada entre el president del govern espanyol i el president de la Generalitat sigui amb un amfitrió com és Foment del Treball, gestor dels interessos de la metròpoli i que ha denunciat l’ANC.” L’any 2019, la patronal va denunciar la pàgina web de Consum Estratègic, promoguda per l’entitat independentista, sota l’argument que falsejava la lliure competència i afectava l’interès públic. La justícia espanyola va rebutjar de sancionar econòmicament l’ANC per la pàgina, però en va ordenar el tancament en un procés que no es va cloure fins la tardor passada.
El desglaç, cortesia de Foment
El desglaç havia començat i avançava de pressa. Aragonès no acompanyà el rei espanyol al lliurament de despatxos de la nova promoció de jutges a Barcelona d’uns mesos més tard, però sí que hi coincidí aquell mateix vespre a l’acte d’homenatge a Isidre Fainé organitzat per Foment del Treball. Una vegada més, la patronal aportava l’escenari i els telons, i els governs d’una banda i una altra s’encarregaven d’escenificar la concòrdia.
Sánchez Llibre, per la seva banda, no va dubtar a congratular-se per la feina feta. En un comunicat publicat a final del 2021 amb motiu dels cents dies del nou govern, va valorar positivament un “procés de normalitat, estabilitat política i lleialtat institucional” entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol que, a parer seu, havia estat inexistent en la legislatura l’anterior. La seva única preocupació era que aquest esperit de diàleg no s’havia traslladat encara al parlament, entre el govern i els grups parlamentaris. I va afegir: “Ens preocupen moltíssim les baralles contínues entre els dos partits del govern i entre els consellers.”
El febrer de l’any passat, La Vanguardia va publicar un article, titulat “La burgesia catalana i l’independentisme exploren una possible entesa política”, que suggeria un acostament de postures entre Sánchez Llibre i Carles Puigdemont. La peça únicament parlava d’una sola trobada “dilatada” entre l’empresari i el president, però el fet que la reunió s’hagués publicat en l’altaveu de la burgesia barcelonina –per bé que la informació tingués més pa que formatge– va confirmar l’estratègia de la patronal d’actuar de representant dels interessos de l’estat espanyol en la negociació amb l’independentisme.
Més enllà dels contactes anecdòtics amb l’entorn de Puigdemont, la relació entre la Generalitat i la patronal ha continuat estrenyent-se d’ençà de la partença de Junts del govern. Juntament amb els sindicats CCOO i UGT i la patronal Pimec, Foment és una part integral del Consell del Diàleg Social, que el mes passat formalitzà un acord perquè el pressupost català inclogués unes quantes mesures per fer front a l’actual crisi socioeconòmica. És la primera vegada que l’executiu català pacta amb els agents socials mesures a incloure en el pressupost, un fet que el president Aragonès va titllar d’extraordinari i històric en declaracions durant la presentació de l’acord. Ben a prop seu, flanquejat pel conseller Roger Torrent, hi havia un Sánchez Llibre que va esbossar un somriure ben gros.
