17.05.2021 - 19:50
La setmana passada es va saber que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol treballava en la reforma de la seguretat social i que havia fet arribar als agents socials un esborrany en què proposa una quota d’autònoms que oscil·li entre 90 euros mensuals i 1.220 al cap d’un període transitori de nou anys a partir del 2023. Les reaccions no van trigar a arribar i han continuat el cap de setmana. La reforma no agrada a cap dels afectats. No agrada que no hagin estat consultats els subjectes passius, no agrada que no hagin rebut l’esborrany les seves associacions; i no agrada perquè la troben injusta en molts aspectes. El govern espanyol pretén aprovar l’aplicació d’aquesta fórmula el 2022, tot i que “sense produir efectes econòmics fins el 2023”. Ja ho veurem.
Amb aquest model proposat, els autònoms es dividirien en tretze trams. La taula inclou uns ingressos mínims de 3.000 euros anuals fins als 48.841 euros l’any dels qui guanyen més. Segons la posició que tingui en el quadre, el treballador per compte propi haurà de satisfer quantitats diverses a la Seguretat Social. El 2023, any transitori, la cotització mínima serà de 200 euros el mes per als qui guanyen menys (3.000 euros) i de 400 euros per als qui guanyen més (48.841 euros). Aquestes xifres haurien canviat molt passats els nou anys de la consolidació de la reforma, i el 2032 les quotes serien de 90 euros i 1.220, respectivament, per als casos extrems.
Arran d’aquest anunci, i tot esperant de poder analitzar el contingut de l’esborrany i fer les esmenes pertinents, abans d’aprovar-lo definitivament, la junta de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, AUTCAT, reitera que la proposta de cotització segons els ingressos reals és la via idònia i una demanda històrica dels autònoms per a equiparar no solament les quotes, sinó també les prestacions. Però, dit això, l’esborrany presentat no agrada.
“Centrant-nos en la reforma de quotes d’autònoms que entraria en vigor el 2023, en període transitori, a parer nostre la cotització que es fa per trams és molt perjudicial per a les franges baixes dels trams i per a les rendes més baixes, atès que, percentualment, és molt més costós”, diu el president de l’organització, Enric Rius. I exposa un exemple extrem de la nova situació anunciada, que no té ni cap ni peus. Rius es demana: “Realment té sentit que un treballador autònom que ingressi fins a 3.000 euros l’any nets, hagi de pagar quota d’autònom?” I prossegueix: “Suposem que un autònom guanyi 3.000 euros nets l’any. Amb la proposta del ministeri haurà de pagar 200 euros el mes de cotització durant el primer any. Les quotes que hauria de pagar a la Seguretat Social sumarien prop de 2.400 euros, és a dir, que li quedarien uns 56 euros el mes. A partir del 2031 ja ‘milloraria’ la situació i podria disposar d’uns 160 euros. No té gens sentit, és excessiu.” I jo afegeixo: voleu dir que els qui han confeccionat aquesta taula al govern espanyol se l’han mirada prou bé?
Les crítiques d’AUTCAT apunten en dues direccions. La primera és que no té solta establir tretze trams, perquè es creen disfuncions i injustícies, segons si l’afectat és a la part alta del tram o a la baixa. “Amb els avanços tècnics actuals, no té sentit utilitzar el sistema de trams”, comenta Rius. I la segona és que per resoldre els problemes definitivament s’hauria de fer una integració amb el règim general de la SS, amb totes les especificacions que calguin.
Més enllà de l’exemple maximalista que hem vist, suposem que un autònom cobra entre 12.600 euros i 17.000 l’any. Passats els nou anys de consolidació del nou sistema, la quota mensual a pagar seria de 275 euros. El qui es trobés a la part baixa pagaria un 26,2% dels seus ingressos i el qui fos a la part alta, un 19,4%. Una diferència substancial i injusta. Penso sincerament que el ministeri espanyol s’ho haurà de tornar a mirar abans de continuar endavant amb aquests paràmetres de la reforma.
“Ja n’hi ha prou de cops baixos contra els autònoms”, s’exclamava divendres el president de l’ATA, Lorenzo Amor, sobre l’esborrany. “La reforma s’ha de dur a terme perquè els treballadors tinguin una cotització justa i que no impliqui un impacte negatiu en l’activitat econòmica dels autònoms després del cop de la crisi actual”, afegia. Per una altra banda, el president de l’UPTA, Eduardo Abad, criticava que un fet tan important per a més de tres milions de persones no s’hagi tractat abans a les taules de negociació obertes. “Ens hauran de consultar, no tenen cap més sortida.”
Quant al segon punt, Rius diu: “Cal una revisió a fons de la situació actual dels autònoms en relació amb la Seguretat Social i avui encara no sabem la proposta per a les pensions.” A més, creu que és de justícia que s’equipari l’aportació de recursos entre treballadors per compte d’altri i treballadors autònoms, “perquè d’aquesta manera es pugui lluitar d’una manera clara contra el frau mitjançant els falsos autònoms i també de l’economia submergida, que actualment és un 22% del nostre PIB.”
A l’AUTCAT pensen, en definitiva, que la solució de tots aquests greuges comparatius seria d’eliminar el règim d’autònoms, equiparant-lo al règim general, amb els mateixos drets i obligacions. Es tracta d’establir un mecanisme en què es pagui per allò que es guanya, en què es permetin altes i baixes d’acord amb el dies realment treballats i en què l’autònom tingui els mateixos drets que un treballador per compte d’altri. “Tècnicament és possible, però encara no se’n parla. De fet, ja s’han integrat més règims com el de les treballadores de la llar, de manera que seria el moment d’incloure-ho en el diàleg social i tractar-ho en el mateix paquet de mesures.”
De moment, sembla clar que el “globus sonda” llançat pel govern espanyol ha fet figa i els autònoms volen dir-hi la seva en la reforma, cosa normal. I, personalment, afegeixo que aquesta proposta d’AUTCAT em sembla interessant, però no sé si, ara com ara, a Madrid hi ha gaire gent amb poder de decisió disposada a considerar un canvi de tanta envergadura.
