17.04.2018 - 22:00
|
Actualització: 18.04.2018 - 21:07
La reforma de la llei de presidència que ha proposat JxCat pot ser la via per a intentar la investidura de Carles Puigdemont abans del 22 de maig, quan expira el termini abans que el parlament no sigui dissolt automàticament i tornin a convocar eleccions. El vet del jutge Pablo Llarena a la investidura de Jordi Sànchez, contravenint les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de l’ONU, ha obert un altre cop la porta a l’opció de Puigdemont. A més, l’estat espanyol no pot, ara per ara, inhabilitar el president per a exercir càrrecs públics perquè el Tribunal Suprem no el pot processar per rebel·lió ni mantenir-lo empresonat, dues condicions imprescindibles per a privar un polític de l’exercici de càrrecs públics preventivament.
De fet, avui mateix hi ha una reunió del grup de JxCat amb el president a Berlín per a avaluar si es reprèn la candidatura de Puigdemont o bé si es proposa un quart candidat transitori fins que la reforma de la llei de presidència no sigui vigent. Diumenge, Puigdemont ja va esmentar aquesta fórmula com a possible desllorigador de la investidura. ‘Els diputats reformen la llei de presidència i això ha de donar resultats’, va explicar a TV3.
Dilluns, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va argumentar que la reforma de la llei de Presidència i la formació d’un ‘govern efectiu’ han de ser dues vies paral·leles i compatibles’, i Maria Senserrich (PDeCAT) va afegir que la voluntat era ‘saltar els murs que posa l’estat espanyol’ i que esgotarien totes les vies per a fer possible la investidura. També la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha recordat recentment que treballen en la modificació de la norma per permetre la investidura telemàtica de Puigdemont. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, n’ha donat el vist-i-plau, car investir Puigdemont és el reclam principal de l’entitat: ‘És importantíssim l’embat democràtic i respectar el resultat de les eleccions’.
JxCat va registrar la reforma de la llei de presidència en solitari el 9 de febrer, en un cop de timó que va incomodar ERC. La mesa no la va admetre a tràmit fins unes setmanes més tard, i ara mateix l’ha d’avaluar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). El dictamen del CGE no és vinculant, però si fos favorable seria un argument de pes per a la majoria independentista i limitaria la capacitat de maniobra de l’oposició, que li és contrària. Ja que s’ha demanat de tramitar la modificació amb lectura única, el CGE té set dies per a expressar-se. En conseqüència, com que no es pot portar a debat per votar-la al ple fins que no hi hagi dictaminat res, no es pot aprovar previsiblement fins a començament de maig.
La modificació que proposa JxCat diu: ‘En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del parlament, aquest podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata.’ Hi afegeix que la presentació del programa i la sol·licitud de confiança dels diputats es podrà fer per escrit o ‘qualsevol altre mitjà’ previst al reglament de la cambra.
L’aprovació de la reforma podrà donar encaix legal dins el marc autonòmic a la investidura telemàtica, atès que no és prevista –ni prohibida– en el reglament actual. A més, ha de permetre que el govern pugui operar a distància. El 30 de gener, quan era prevista la investidura de Puigdemont, el president del parlament, Roger Torrent, va decidir de suspendre el ple. Torrent havia rebut amenaces del govern espanyol, i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va vetar qualsevol investidura en què Puigdemont no hi fos present.
La reforma de la llei de presidència, doncs, ha de permetre esquivar les mesures cautelars que va dictar el TC fins que aquest organisme no resolgui el recurs del president espanyol, Mariano Rajoy, contra la candidatura de Puigdemont.
El recurs al TC, l’inconvenient principal
Com tota reforma legislativa o llei nova, el govern espanyol té la capacitat de recórrer-hi en contra al Constitucional. L’admissió a tràmit comporta la suspensió cautelar fins que el TC no es pronunciï sobre la constitucionalitat de la norma, cosa que pot tardar cinc mesos. Si la majoria independentista s’avé a esperar el pronunciament del TC, hi ha dues opcions: esgotar el termini fins a la convocatòria de noves eleccions o bé investir un quart candidat fins que no es pugui fer efectiva la via de la reforma de la llei de presidència per a investir Puigdemont.
Sigui com sigui, la reforma no es podrà aplicar en un nou ple d’investidura abans que no sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Com que la Generalitat és en mans del govern espanyol, JxCat creu que la publicació de la llei pot ser endarrerida expressament i, d’aquesta manera, donar temps a Rajoy de presentar el recurs al Constitucional.
