23.10.2018 - 21:50
|
Actualització: 23.10.2018 - 23:38
El 23 de juliol de 2015 va ser una jornada ‘històrica’ al parlament. Ho deien molts diputats que aquell dia hi eren presents. No tan sols perquè una iniciativa legislativa popular (ILP) aconseguia de sortir de la cambra en forma de llei, sinó perquè es feia un gran pas endavant per a posar remei als desnonaments i als talls de subministraments bàsics, com ara l’aigua, la llum i el gas. Era la llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica, que fou coneguda com a ‘llei 24/2015’. Va ser aprovada per unanimitat, inclòs el PP. Però pocs dies més tard, el govern espanyol, del PP, hi presentava recurs en contra al Constitucional, que més tard la suspenia cautelarment. Ara, enguany, quan Sánchez va ocupar la presidència d’Espanya, va prometre d’aixecar els recursos al TC contra lleis socials aprovades al parlament i impugnades pel govern de Rajoy. Ahir, en una reunió entre el govern espanyol i les entitats impulsores de la ILP –PAH, APE i Observatori Desc–, es va fer un gran pas endavant per a recuperar definitivament aquesta llei, que afecta milers de persones.
De fet, ahir el govern espanyol va posar un límit temporal a la retirada del recurs: abans de l’hivern. Ho va dir el secretari general de Política Territorial, José Ignacio Sánchez Amor, després de la reunió. Les entitats li van demanar que no perdessin més temps i que retiressin el recurs divendres, al consell de ministres, però ell no els ho va pas confirmar. ‘Els hem dit que hi ha una urgència per a recuperar la llei. Ha passat tant de temps que hi ha el risc que el TC publiqui una sentència –de moment la llei és suspesa cautelament. I llavors exigiríem responsabilitats’, deia una font present a la reunió.
Ahir el govern espanyol va manifestar dubtes sobre la constitucionalitat de l’article 7 de la llei, que afecta els grans tenidors d’habitatge, és a dir, bancs i fons voltor. L’article diu que l’administració pot obligar els grans tenidors a cedir els pisos buits a un fons d’habitatge per a polítiques socials. I també diu molt clarament qui són els grans tenidors: les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius; a més de persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars d’una superfície habitable de més de 1.250 metres quadrats.
Les entitats van adduir que la llei d’habitatge de les Illes Balears és similar a la catalana, amb un article 7 gairebé idèntic, i que no ha estat pas objecte de recurs al TC. Després d’un intercanvi d’opinions, es va arribar a l’acord que l’estat retiraria el recurs sobre l’article en qüestió i que més endavant la Generalitat redactaria una normativa específica que explicaria com es desenvoluparia.
La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, va dir que durant els sis mesos que la llei va estar vigent va demostrar ser una eina que salvava vides. Per això accepten la petició del govern espanyol i diuen que ara la plataforma pressionarà la Generalitat perquè es comprometi a desenvolupar l’article 7 en un reglament ben aviat. ‘Demanem a la Generalitat que es posi a fer feina perquè el fet essencial és que es recuperi íntegrament la llei 24/2015’, va dir Delgado.
La quadratura del cercle, doncs, l’ha de validar el govern català, que de segur que donarà el vist-i-plau a la condició del govern espanyol. Ahir el conseller de Territori, Damià Calvet, va demanar la retirada del recurs contra la llei per a poder recuperar-la sencera. Però va fer una demanda de mínims i va dir que, si això no podia ser, almenys es preservés un ‘article fonamental’, que ‘és el reallotjament obligatori de les persones i famílies desnonades pels grans tenidors’. Aquest article no implica cap conflicte de constitucionalitat; per això no és previst que la Generalitat posi cap obstacle al renaixement de la llei.
