10.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 11.06.2018 - 10:16
La connexió televisiva del País Valencià, les Illes i el Principat va ser escapçada el 2010, quan el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en plena croada per a tallar qualsevol vincle amb tot allò que fos català, va interrompre’n algunes comunicacions. Primer es va deixar de veure Canal 9 a Catalunya i posteriorment va passar el mateix amb TV3 al País Valencià. Vuit anys més tard, la televisió valenciana ja és una realitat d’avui endavant. À Punt va arrencar les emissions públiques regulars amb un informatiu de migdia, ‘À Punt Notícies-Cap de setmana’. Tanmateix, aquest retorn no implica una reciprocitat immediata amb Catalunya i les Illes Balears. De moment, els governs no han fet cap pas per assolir-la i no és previst que passi a curt termini.
La recuperació de la connexió televisiva entre Catalunya i País Valencià es va començar a gestar amb la restitució de les relacions institucionals entre ambdós governs. El procés independentista encara no havia arribat a la màxima intensitat i durant el 2016, el president de la Generalitat de llavors, Carles Puigdemont, i el seu homòleg, Ximo Puig, van visualitzar una bona entesa i una predisposició a posar fi a la incomunicació política i cultural de tots dos territoris. De fet, van acordar de fer possible la reciprocitat entre TV3 i la nova televisió valenciana tan bon punt s’arranqués.
Però À Punt ja és una realitat i la reciprocitat no s’ha començat a negociar. La Generalitat de Catalunya argumenta que fa mesos que no hi ha govern i que Antoni Molons, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, no prendrà possessió del càrrec fins dilluns. Per la seva banda, la conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana, de qui depenen els mitjans públics, argumenta que la reciprocitat ara mateix no és una prioritat: ‘Volem recuperar la reciprocitat, però ara la prioritat és engegar la radiotelevisió valenciana i consolidar-la com una televisió moderna i de qualitat’.
El múltiplex, una nosa
El projecte ja gaudeix d’una base legal perquè ja existeix un acord del 2013 entre tos dos governs. El van signar Artur Mas i Alberto Fabra i fou validat pel Senat espanyol. Però, en la lletra menuda, s’hi fixaven dues condicions: que seria efectiva quan el País Valencià tornés a tenir una televisió i que TV3 i IB3 haurien de ser emeses en un tercer múltiplex de la TDT. Llavors el País Valencià en tenia dos, però el govern espanyol, qui té la competència d’atorgar llicències, els en va prendre un el 2015 per donar espai a la telefonia mòbil.
En conseqüència, doncs, l’únic múltiplex del qual disposa actualment la Generalitat Valenciana està saturat. Com explica aquest article d’El Temps, dues franges són reservades a la televisió pública valenciana i la resta estan en règim de concessió fins el 2026 a la Conferència Episcopal, a través dels canals Mediterráneo TV i Las Provincias TV.
Per això, la solució tècnica passa perquè la Generalitat aconsegueixi un segon múltiplex. Rafa Xambó, membre del Consell Rector de la CVMC, ho explicava així en un article a la revista Saó: ‘No ens enganyem a nosaltres mateixos, la reciprocitat entre les nostres televisions públiques depèn d’un nou múltiplex que hauria de concedir l’estat espanyol –en té totes les competències– i que, amb els precedents que he esmentat, sembla clar que no donarà’. I n’apunta una solució: ‘Hi ha la possibilitat de compartir només un canal a través del múltiplex actual tot aplicant-hi un sistema de compressió’.
Aquest sistema l’utilitza TV3 per a fer encabir tots els seus canals temàtics. Tanmateix, À Punt explica a VilaWeb que ‘amb prou feines’ hi podrà cabre un altre canal en l’actual múltiplex, sigui TV3 o IB3. Per aquest motiu, Ximo Puig fa temps que reclama una segona llicència, però el PP sempre li ha respost amb una negativa. Ara, amb l’entrada de Pedro Sánchez a La Moncloa aquest afer potser estarà més a prop de desencallar-se, tot i la poca sintonia que Ximo Puig hi té.
Les Illes ja preparen més espai
La CCMA diu a VilaWeb que tenen espai disponible per a acollir el senyal d’À Punt, tal com ara amb IB3. Per la seva banda, el govern balear, sí que en necessita més, és a dir, un múltiplex més per a poder emetre el nou canal valencià. Per aquest motiu, aquesta setmana MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca han presentat una Proposició no de llei (PNL) perquè el parlament insti el govern espanyol a concedir un altre múltiplex per poder rebre el nou canal públic valencià.
El diputat de MÉS per Mallorca Antoni Reus, amb motiu d’aquesta demanda, posava de manifest la ‘situació paradoxal’ que motiva un giny com el múltiplex. I és que fa vint anys es podien veure tots els canals en català en tots els territoris de parla catalana, però l’evolució de la tecnologia ha causat un autèntic obstacle que obliga a fer ‘autèntiques meravelles’ per a aconseguir la reciprocitat: ‘Allò ideal fóra que n’hi hagués un d’addicional per a les comunitats lingüístiques amb llengua pròpia’, va comentar Reus.
