25.03.2020 - 21:50
Alemanya no és tan sols el país més poblat de tota la Unió Europea, amb vuitanta-tres milions d’habitants. També és el cinquè país del món amb més casos de coronavirus 2019. En té, de moment, 35.740, però només s’hi han mort 186 persones. A l’estat espanyol, per exemple, hi ha 47.610 malalts registrats, i els morts ja arriben a 3.434. Traduïm-ho amb percentatges i més exemples. A Itàlia, el 9,5% dels casos positius s’han acabat morint. A Espanya, un 6,8%. A França, que té 13.000 casos menys que Alemanya, un 4,3%. Però a l’estat germànic, la xifra és baixíssima: només un 0,4%, segons les dades de la universitat nord-americana John Hopkins, un dels campus amb estudis en epidemiologia més avançats. Per què?
El director del Centre d’Emergències i Alertes Sanitàries espanyol, Fernando Simón, no va saber què dir quan divendres proppassat li van demanar que justifiqués aquesta diferència: ‘No ho puc explicar. Fem un esforç per mirar d’entendre què passa a Alemanya.’ Diversos experts apunten que la principal diferència són els primers passos que va fer Alemanya quan va identificar casos. A còpia de fer molts tests, van poder resseguir de manera efectiva cadenes de contagis i contenir clústers, és a dir, els epicentres de brots.
La gràcia és que, a la pràctica, això permet a Alemanya de tenir un paisatge complet de la manera com ha funcionat i funciona l’epidèmia al seu país, molt més que en aquells llocs, com a l’estat espanyol, on ja tan sols es testen les persones amb més símptomes o més vulnerables, i on el sistema, al llindar de col·lapsar-se, s’ha hagut de resignar a haver de fer càlculs per via d’estimacions. Reinhard Busse, cap del departament de gestió sanitària de la Berlin University of Technology diu en declaracions al diari nord-americà Washington Post: ‘Al començament, quan teníem relativament pocs casos, quan va ser el moment de trobar-los i aïllar-los, ho vam fer molt bé: aquesta és la raó principal.’ Però n’hi ha que remarquen que Alemanya no és cap excepció, i que la corba creixerà.
Tanmateix, hi ha més factors que hi poden haver contribuït. A Alemanya s’han proveït de més llits i més respiradors artificials les unitats de cures intensives. La població és molt més jove, de mitjana, que no pas a l’estat espanyol o a Itàlia, i la seqüència temporal del brot alemany va començar més de quinze dies després. Tot això hi ha tingut un paper cabdal. Però cap d’aquests factors no hauria estat decisiu sense el primer: fer una grandíssima quantitat de tests ha estat realment la clau. El cas és que, seguint aquesta lògica, i tal com indiquen diversos experts que han parlat amb VilaWeb aquestes darreres setmanes, sembla evident que tot plegat demostra que a Espanya, França o Itàlia hi ha milers de casos sense diagnosticar i, per tant, desenes de cadenes de contagi sense controlar.
També ho diu un estudi que ha difós l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Alemanya sembla que ha detectat un 69% dels casos. L’estat espanyol, un 5%. Fins ara, Itàlia ha efectuat 40.000 proves cada setmana. Alemanya aviat n’haurà fetes 160.000 també cada setmana. El govern espanyol va dir que havia comprat més de mig milió de tests ràpids per a detectar infeccions, i avui la consellera Vergés ha dit que n’hi ha més de 200.000 pendents d’arribar a Catalunya pròximament. Fins ara, s’han dut a terme unes 625 proves per cada milió d’habitants. A Alemanya se’n poden haver fet, aproximadament, 4.000 per milió. A més, aquí els pacients a qui s’ha fet el test són principalment hospitalitzats, que representen tan sols la meitat dels casos totals a l’estat espanyol.
𝗟𝗮 𝗮𝗹𝘁𝗮 𝘁𝗮𝘀𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘁𝗮𝗹𝗶𝗱𝗮𝗱 (𝟲%) 𝗲𝘀𝘁𝗶𝗺𝗮𝗱𝗮 𝗽𝗮𝗿𝗮 𝗘𝘀𝗽𝗮𝗻̃𝗮 𝗲𝘀 𝘂𝗻𝗮 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲𝗲𝘀𝘁𝗶𝗺𝗮𝗰𝗶𝗼́𝗻 porque se han diagnósticado sólo una pequeña fracción de los positivos leves. El número de casos (reales) es enorme –más de medio millón–.
— Oriol Mitjà (@oriolmitja) March 24, 2020
Una de les claus menys esmentades és que la mort per coronavirus arriba força més tard que la infecció. És un procés lent, de més de quinze dies. Quan es va detectar el brot al nord d’Itàlia, els científics creuen que ja era en una fase avançada, i que per això els decessos es van precipitar en poc més d’una setmana. També en aquell moment es van detectar els primers casos alemanys, però es dedueix que el brot feia molt menys que hi havia arribat. Com que Alemanya el va detectar més aviat, va poder actuar més aviat.
Això té conseqüències: com que, segons que sembla, la tendència és que els primers infectats, almenys als països europeus, són gent jove, que viatja més, a Alemanya van detectar casos de coronavirus en fase primerenca i en persones que no pertanyien a col·lectius de risc. Per tant, no hi havia hagut prou temps per a contagiar un nombre prou important de persones grans perquè la mortalitat es disparés. A Alemanya, només el 20% dels pacients tenen més de 60 anys; la mitjana hi és de 47. A Itàlia, la mitjana és de 66, i el 58% dels contagiats tenen més de 60 anys.
