17.11.2017 - 22:00
Els esdeveniments d’aquests últims mesos, i la reacció d’un estat que ha estat capaç de vulnerar la seva pròpia legalitat per reprimir l’independentisme i que ha renunciat a fer política, han comportat un canvi profund en la societat. La politització ha arribat a institucions que haurien de ser neutrals, i mentre que els qui s’oposen a la independència hi han fet encara més confiança, hi ha una majoria a la societat catalana, d’independentistes i indecisos, que com més va més allunyada se sent de l’estat espanyol.
Una de les coses que ha sacsejat més la població ha estat el cas de l’1 d’octubre, del qual els independentistes i els indecisos valoren molt millor l’actuació de la Generalitat i els Mossos que no pas la del govern i la policia espanyola. En canvi, els contraris a la independència consideren que el govern català va actuar pitjor.
La majoria dels ciutadans ja tenien decidit si participarien no en el referèndum, però l’actuació estatal de les setmanes anteriors va mobilitzar, a més, una part dels indecisos. Prop de la meitat dels indecisos que van anar a votar al referèndum van decidir de fer-ho durant les setmanes anteriors, i un terç dels qui van votar ho van decidir aquell mateix dia (uns 60.000 votants).
La situació també ha augmentat el percentatge d’independentistes (un 7,6% més), i ara és el més alt d’ençà que es fa aquesta pregunta (48,7%). Els indecisos, que, tot i que són una part minoritària de la població representen prop de 361.000 ciutadans (una xifra similar al nombre de votants del PP (348.000), la CUP (336.000) o CSQEP (366.000)),a més, s’han acostat al trencament amb les institucions de l’estat espanyol.
Desconnexió amb les institucions
El rebuig a l’aplicació del 155 ha obtingut un consens molt més gran que el de qualsevol altre projecte. Entre un 56% i el 66% dels catalans s’hi oposa. Aquest sentiment és gairebé unànime entre els votants del PDeCAT, ERC i la CUP, però cal afegir-hi tres quartes parts dels seguidors dels comuns i una quarta part dels votants socialistes.
La valoració dels qui s’oposen a la independència ha evolucionat de manera inversa que la dels independentistes i bona part dels indecisos. Els partidaris de l’estat independent fan una valoració de les institucions catalanes més bona; l’opinió dels indecisos més o menys es manté, i la valoració dels unionistes ara és més negativa.
Després de l’atemptat i dels fets de l’1-O, també s’ha polaritzat la figura dels Mossos, que continuen sent la segona institució més ben valorada, després de les universitats, i encara és aprovada per una majoria d’indecisos (5,47%).
En la majoria d’institucions estatals ha augmentat la confiança entre els partidaris de la unitat d’Espanya, mentre que els indecisos i els independentistes han perdut la confiança fins i tot en institucions que no són polítiques però han tingut un ús polític, com ara els tribunals de justícia, el Tribunal Constitucional, la monarquia o la policia espanyola.
És un problema greu per a la societat que la confiança en el sistema judicial o les forces de seguretat depengui del posicionament sobre la independència. Els unionistes s’enroquen cada cop més en l’status quo, mentre que els independentistes i indecisos desconnecten de l’estat de què formen part i que cada vegada senten menys seu.
Un canvi també electoral?
La situació també ha causat canvis en el comportament electoral. Ara podria haver-hi nous indecisos, tenint en compte que hi ha hagut un viratge d’una part d’aquests cap a l’independentisme. Allò que és segur és que el perfil actual dels indecisos és molt diferent que fa cinc mesos.
Un canvi important respecte al baròmetre anterior és que la valoració dels líders independentistes i comuns, tant per part d’indecisos com de partidaris del sí, ara és més bona. En canvi, els indecisos ara fan una valoració més dolenta de Xavier García Albiol i Inés Arrimadas.
Però l’allunyament d’aquesta part de la població dels polítics i les institucions de l’estat espanyol no ha significat un acostament a les formacions independentistes. Un 38% dels indecisos assegura que va votar sí en el referèndum, però només un 11% d’aquests votaria la CUP o Junts pel Sí. En canvi, molts d’ells sí que votarien els comuns (31%). De totes maneres, la majoria encara no saben què votaran o simplement estan desmotivats amb la política.
La desconnexió i esgotament amb l’estat espanyol s’ha incrementat respecte al baròmetre anterior. El pas a l’independentisme dels indecisos sembla anar condicionat a un projecte alternatiu més atractiu que l’actual, en què pagui la pena d’assumir els costs, però també a un projecte viable, amb un full de ruta creïble, que permeti de donar a l’independentisme una majoria indiscutible i irreversible dins la societat catalana.
