La millora de la quota basca enutja Compromís

La tramitació d’urgència que farà el congrés espanyol demà per aprovar el projecte de llei de modificació del concert econòmic i de la quota ha despertat un sentiment d’indignació al País Valencià, que des de fa temps reclama una millora del sistema de finançament. Dissabte a València es van concentrar desenes de milers de persones per demanar un finançament just.

Aquest canvi en la millora del finançament basc serà aprovat per la via d’urgència amb l’aval de la major part de la cambra, també del PSOE, fet que no veu amb bons ulls el president de la Generalitat, Ximo Puig. En el moment d’anunciar-se l’acord, el mes de maig, ja es va manifestar indignat: ‘No pot haver-hi discriminació: si hi ha diners per a resoldre la quota basca, també n’hi ha per a resoldre la viabilitat de la resta de comunitats autònomes.’ Ahir va ser més cordial, però igualment va dir que no tindria sentit aprovar la quota sense haver millorat el finançament valencià.

És més vehement en les declaracions el portaveu del Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, que no entén que es resolgui un sistema de finançament com el basc havent-hi com hi ha territoris que reben menys ingressos: ‘No s’entén que es comencen a tractar sistemes de finançament que ja permeten de prestar serveis folgadament. I estem fins als nassos que es facen aquestes coses perquè el PP aprove el seu pressupost i es garantisca un any més a la Moncloa i dominant l’aparell de l’estat i el BOE.’

En declaracions a VilaWeb, Baldoví precisa que no va pas contra la quota basca –fet que el desmarca de Ciutadans, que també hi votarà en contra–, sinó que demana que es comencin millorant les sistemes d’aquells territoris on hi ha infrafinançament: ‘Com el valencià, que està obligat a endeutar-se per a obtenir més diners.’

Què és la quota basca?
La quota basca són els diners que el govern basc ha de pagar a l’estat espanyol per les competències no transferides, com ara defensa, la casa reial o afers exteriors. Aquesta quota es revisa i es negocia cada cinc anys, però des del 2007 que no hi havia hagut acord. El govern basc considera que en aquests deu anys ha pagat 1.561 milions d’euros de més, i el govern espanyol ho ha acceptat gairebé totalment. L’acord s’ha tancat en 1.400 i el reintegrament d’aquesta quantitat es farà mitjançant descomptes aplicats en les pròximes quotes.

Per una altra banda, les quotes dels anys vinents seran menors a les que havia pressupostat fins ara el govern espanyol, que vorejaven els 1.500 milions d’euros. La rebaixa acordada entre la Moncloa i el govern basc estipula el pagament d’enguany en 956 milions, que és la xifra que regirà el pagament del quinquenni vinent. ‘Una pau fiscal de quinze anys’, com va dir el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, el dia que es va anunciar l’acord.