25.09.2019 - 14:22
|
Actualització: 25.09.2019 - 15:45
La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econòmics del territori. El sector va tancar l’any passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química del Principat i una quarta part de tot l’estat espanyol. El sector dóna feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar l’any passat gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.
En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i l’11,5% a l’Àsia. Per països, les vendes es concentren a l’estat francès, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.
El sector químic de l’estat espanyol acumula un creixement del 32% en el període 2007-2018. El 2018 va facturar 65.467 milions d’euros, un 4% més que l’any anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement del 4,5% fins el 2030.
L’informe de l’AEQT referma la química com una indústria ‘de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament’, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.
El document destaca l’increment de l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses de l’AEQT, amb 4,7 hectòmetres cúbics consumits el 2018 de 32,24 hectòmetres cúbics d’aigua consumits en conjunt. El 14,58% de l’aigua consumida per les empreses de l’AEQT va ser regenerada, enfront el 13,44% del 2017 -amb 4,7 hectòmetres cúbics sobre 34,98-.
Emissions amb tendència a la baixa
Les xifres d’abocaments i emissions derivades de l’activitat de l’AEQT l’any passat mostren una tendència generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de diòxid de carboni, 1.129 tones de compostos orgànics volàtils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de diòxid de sofre, entre d’altres.
A més, l’AEQT destaca la iniciativa ‘Zero Pellet Loss’, que es treballa des de principi del 2018 i que persegueix, a través de la implementació d’una sèrie de protocols i estàndards compartits, evitar episodis de pèrdua o abocament accidental de pellets que puguin acabar al medi. L’objectiu ara és incorporar-hi, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plàstic a les platges de la Costa Daurada.
El sector reclama les infraestructures pendents
En l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la seva posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la inajornable arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atreure tràfic marítim intermodal.
El treball conjunt desenvolupat amb el Port de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panel Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien en l’informe.
Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables
El document també subratlla els esforços que ha fet el sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plàstics d’un sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Alhora, la indústria també treballa amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar-ne el reciclatge.
