Una Diada ‘segrestada’

TEMA DEL DIA
Neutralitat. Com cada any, els partits unionistes s’han exclòs dels actes institucionals de la Diada perquè diuen que no són neutrals i es queixen que la jornada està ‘segrestada’ pels independentistes. El PP, el PSC i Ciutadans consideren que no han de participar en un acte on es recorda els presos i els exiliats. I tenen raó. Seria sorprenent que els partits que van aplicar el 155 assistissin a un acte de la institució que van suspendre i reivindiquessin la llibertat d’uns presos quan en van avalar l’empresonament. La seva absència és un acte de coherència. És cert que la commemoració de la Diada no és un acte neutral, és un acte reivindicatiu a favor de la llibertat de Catalunya i de la seva gent, inclosos els seus governants empresonats i a l’exili. Això no vol dir que no sigui inclusiva. En la reivindicació de la llibertat de Catalunya i dels presos hi caben tots els demòcrates, tinguin la ideologia que tinguin.

El problema és quan l’unionisme es vol apoderar del concepte de neutralitat, que el fan servir contra qualsevol expressió de catalanitat. La Diada no és neutral, l’espai públic ha de ser neutral, les institucions penitenciàries catalanes no són neutrals, el president de la Generalitat no és neutral i no representa tots els catalans, etc. Tampoc és neutral el Dia de la Hispanitat, el rei d’Espanya, la constitució espanyola ni el Tribunal Suprem, per posar quatre exemples ben evidents. La neutralitat no existeix i menys quan hi ha un conflicte polític obert, com és el cas de Catalunya. Quan l’unionisme demana una Diada neutral, diu que no sigui reivindicativa, que sigui asèptica i si pot ser constitucional. A cap partit independentista se li acudiria d’assistir a la desfilada militar del 12 d’octubre a Madrid, perquè evidentment s’hi sentiria exclòs, fins i tot pel maltractament que rep la soferta cabra de la legión, obligada a desfilar marcialment envoltada d’energúmens.

L’unionisme prova de disfressar de neutralitat allò que en realitat és espanyolisme. La cosa normal és l’espanyolitat, i la catalanitat es presenta com una anomalia. El rei d’Espanya representa tots els espanyols encara que no l’hagin votat, el president del govern espanyol parla per tots els espanyols i, en canvi, el de la Generalitat només representa una part dels catalans. I les sentències s’han d’acatar perquè les dicta el Suprem, però les lleis que aprova el parlament no, perquè són un menyspreu a la minoria. Quan es demana neutralitat a l’ensenyament, en realitat es vol suprimir la immersió. I així, fins a l’infinit.

La Diada serà reivindicativa mentre Catalunya no tingui reconegut el seu dret d’autodeterminació i pugui decidir si vol ser una república o no. En el cas d’enguany, serà encara més reivindicativa perquè aviat farà dos anys que van empresonar els dirigents polítics i cívics de l’independentisme. Encara esperen una sentència que serà injusta i que democràticament no es pot acatar perquè és producte d’un procés judicial descaradament polititzat. No és la Diada, que està segrestada, sinó la democràcia. I els únics segrestats són els presos polítics. La d’enguany servirà per mesurar el grau de mobilització de l’independendentisme a poques setmanes de la sentència del Suprem.

MÉS QÜESTIONS

El blocatge del finançament dispara el dèficit del País Valencià. L’última dada sobre el dèficit de les comunitats autònomes fa créixer la preocupació sobre la situació financera del govern valencià. El forat entre despeses i ingressos de la Generalitat es va duplicar al juny, d’acord amb les dades difoses aquest matí pel Ministeri d’Hisenda espanyol. El País Valencià acumula un dèficit públic de 1.276 milions d’euros. La xifra és el doble de la registrada fa un any, que va ser de 666 milions i també respecte del mes anterior, el maig, quan es va quedar en 670 milions. En xifres absolutes, el País Valencià és la segona comunitat amb més dèficit, darrere de Catalunya, amb 1.724 milions, una situació que es reprodueix en cada balanç mensual. Aquest fet, que no es donava en mesos anteriors, demostra que la situació ja va relacionada amb el blocatge dels lliuraments a compte del sistema de finançament que el govern espanyol es nega a fer al·legant que està en funcions. En el passat, davant la presentació d’aquestes dades, el Consell ha insistit que el problema és d’ingressos i no pas de despeses, que estan per sota de la mitjana espanyola, malgrat que s’han incrementat en els últims exercicis. Mentrestant, el Ministeri d’Hisenda ha anunciat que prorrogarà el pla d’habitatge per al País Valencià, una pròrroga que permetrà d’obtenir del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per al quart trimestre un extra d’ingressos d’uns 250 milions d’euros. Així ho ha explicat el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, després de la reunió amb la secretària d’estat d’Hisenda, Inés Bardón. Soler ha dit que la Bardón havia confirmat que l’actualització de les bestretes es faria abans d’acabar l’any.

Baldoví demana al govern espanyol de tancar els ports als cítrics sud-africans. El diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha registrat una proposició no de llei que insta el govern espanyol a ordenar el tancament de la importació per mitjà dels ports del territori espanyol als cítrics procedents de Sud-àfrica i altres països mentre no hi hagi garanties plenes que no són portadors de plagues. En un comunicat, explica que tres anys després de la posada en marxa de l’acord comercial de la Unió Europea amb Sud-àfrica, la citricultura espanyola i la valenciana han patit la pitjor campanya, amb pèrdues incalculables, i s’ha generat un risc fitosanitari. La coalició recorda que, segons dades oficials de la Unió Europea, només el juliol passat es van detectar greus plagues de cinc partides infectades, tres amb falsa arna i dues amb taca negra. A més a més, des del 2015 s’han constatat 136 enviaments de cítrics sud-africans contaminats per aquestes plagues. Baldoví ha exigit al govern espanyol que no miri cap un altre costat mentre es destrueix la citricultura valenciana. A més, insta l’executiu espanyol a traslladar la preocupació dels agricultors a la Unió Europea perquè es tanquin les fronteres a aquestes importacions.

El llaç groc torna a la façana del Parlament de les Illes Balears. La façana del parlament balear ja torna a lluir el llaç groc per demanar l’alliberament dels presos polítics. El símbol antirepressiu s’ha col·locat en un dels balcons dels despatxos que ocupen els diputats de Més per Mallorca. Precisament, han estat els diputats els encarregats de tornar-lo a posar abans que comencés el nou període de sessions. L’anterior llaç es va retirar arran de la prohibició de la Junta Electoral espanyola d’exhibir-lo durant el període electoral arran d’una denúncia d’un partit d’extrema dreta. Després de penjar el llaç, el portaveu ecosobiranista Miquel Ensenyat ha dit que el llaç groc era un símbol de denúncia emparat per la llibertat d’expressió i ha recordat que qui no en compartís el significat tenia ‘infinites formes d’expressar-ho, però mai ocultant o negant l’expressió de qui pensa diferent’. Ensenyat també ha fet retrets als qui en promouen la retirada: ‘El llaç groc no va en contra de res ni de ningú; és un símbol que reclama llibertat per les persones que pateixen l’empresonament, l’exili i la repressió a causa de les seves idees polítiques.’ En aquest context, Ensenyat ha lamentat el posicionament dels partits que s’oposen als llaços perquè avalen la repressió i la vulneració dels drets humans.

Stop Violències insta Macron a pronunciar-se sobre l’avortament. L’associació feminista Stop Violències vol que el copríncep francès, Emmanuel Macron, es posicioni en el seu discurs sobre l’avortament a Andorra. L’associació havia demanat una reunió amb el cap d’estat francès, però no serà possible per la reducció de la visita. Igualment, la presidenta de l’entitat, Vanessa M. Cortés, ha dit que li demanaven que donés la seva opinió i es posicionés sobre la qüestió públicament. El passat 2 de setembre, Stop Violències ja es va reunir amb el representant del copríncep francès a Andorra, que els va aconsellar que fessin una carta, que ara s’ha fet pública. En la missiva, denuncien que ‘el Govern no fa la seva feina’: ‘El copríncep francès sempre ha ratificat les lleis que han sortit del Consell General, mai n’ha tombat cap, no com el copríncep de la Seu d’Urgell’. L’associació posa de manifest: ‘No podem avortar ni per violació, ni per risc de la mare o quan la vida d’aquell fetus no serà possible un cop nascut. És el nostre Consell General qui no té la suficient preocupació per la dona, i que el que vol el Govern de dreta és mantenir controlada la dona, sobretot en temes reproductius.’

LA XIFRA
29 milions d’euros és l’impacte econòmic que podria generar la designació de València com a capital mundial del disseny l’any 2022, segons estimacions fetes per l’ajuntament.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de setembre de 1229, un estol de 150 vaixells militars (a més d’algunes petites embarcacions) amb 1.500 cavallers i uns 15.000 peons comandats pel rei Jaume I arribava a Santa Ponça per començar la campanya militar de la conquesta de Mallorca.