Nou universitaris accepten penes de fins a un any de presó per una protesta estudiantil

Els nou estudiants universitaris jutjats per una protesta davant la Secretaria d’Universitats i Recerca l’any 2017 han acceptat un pacte amb la fiscalia per a rebaixar les penes de fins a quatre anys de presó acusats de delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions a una condemna de tan sols entre sis i dotze mesos de presó. El grup de suport als estudiants la Pública a Judici i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s’han concentrat a les nou del matí a les portes de l’Audiència de Barcelona, com a mostra de suport i per a denunciar el cas.

Concentració de la @PublicaJudici i el @SEPC_nacional de suport als nou estudiants que van demanar la rebaixa de taxes universitàries jutjatshttps://t.co/e84vNEGBR8 pic.twitter.com/gzI1RBWnO6

— VilaWeb (@VilaWeb) May 30, 2019

Segons el relat de fets que han acceptat els acusats, la tarda de l’11 de maig del 2017 el SEPC va convocar una manifestació d’estudiants a la plaça Universitat de Barcelona per demanar una rebaixa del 30% en les taxes universitàries, la seva gratuïtat progressiva i l’equiparació dels preus de graus i màsters. Es van concentrar unes 800 persones que van baixar pel carrer de Pelai, la plaça de Catalunya i el carrer de Fontanella, recorregut durant el qual es van llençar ous de pintura contra diversos establiments comercials i contra els mossos d’Esquadra que protegien El Corte Inglés de la plaça.

La manifestació va continuar per la Via Laietana, al final de la qual, davant la Secretaria d’Universitats, van arribar-hi entre 300 i 400 manifestants. Allà hi havia quatre furgonetes dels antiavalots protegint l’edifici, així com diversos agents a peu de carrer. Els concentrats van llençar bengales i pots de fum i es van asseure al mig del carrer. A més, alguns dels manifestants, ara acusats, van utilitzar les banderes per a apartar els agents, dos dels quals van patir lesions lleus.

L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui nou estudiants universitaris que van fer una asseguda davant la Secretaria d’Universitats i Recerca l’any 2017. La protesta es va fer al final d’una manifestació per a demanar que s’apliqués la rebaixa de taxes aprovada pel parlament l’abril del 2016. Segons que explica a VilaWeb Berta Negre, portaveu del grup de suport la Pública a Judici, la fiscalia demana a cadascun quatre anys de presó per delictes ‘dissenyats per la criminalització de la lluita social’. Segons fonts de la fiscalia citades per l’agència EFE, els estudiants són acusats dels delictes de desordres i atemptats a agents de l’autoritat.

Per què es manifestaven els estudiants?

Els fets pels quals els han condemnat van passar al final d’un curs acadèmic amb moltes mobilitzacions estudiantils per a demanar al govern que apliqués el mandat del parlament sobre la rebaixa de taxes. Concretament, la moció parlamentària demanava de revertir la intensa pujada del 67% de l’any 2012 començant per una reducció del 30% el curs següent, el 2016-2017, que no es va aplicar. L’11 de maig, el dia de la protesta, havia arribat precedit de la detenció de tres estudiants i la citació judicial de vuit més, tres dies abans, arran d’una vaga feta al març. ‘Un toc d’atenció emmarcat en l’estratègia de la por per a afectar el seguiment de la vaga’, diu Negre.

Segons la portaveu de la Pública a Judici, Berta Negre, aquestes detencions i citacions es van fer d’acord amb uns informes de seguiments ‘exhaustius i desmesurats’, amb vídeos i fotografies dels domicilis, llocs de feina, comerços i més. ‘Van anar a buscar gent que participava molt en el moviment estudiantil, força referencials’, diu Negre.

Però aquell cas encara és en fase d’instrucció i els acusats no saben de què són acusats ni quines penes els demanen. Hi ha un tercer cas –sense data de judici– del mateix cicle de mobilitzacions, pel qual la fiscalia demana penes de presó a onze estudiants i multes fins a 30.000 euros a set més. Els universitaris acusats en aquest cas van encadenar-se a la Secretaria d’Universitats i Recerca i van ser desallotjats per antiavalots dels Mossos d’Esquadra. A banda d’encadenar-se, van fer una pintada a terra amb la frase ‘Defensem la pública’ i van penjar dues pancartes a la façana de l’edifici.

⚠️@mossos ens estan desallotjant de les portes de la Secretaria d'Universitats i Recerca. El moviment estudiantil resisteix davant les forces d'ocupació. #Taxímetre pic.twitter.com/zL2asGuPiz

— SEPC (@SEPC_nacional) March 15, 2018

‘La repressió no és arbitrària ni casual, ni obeeix a uns poders judicials ni legislatius impecables, és un mecanisme de desmobilització i d’evasió de responsabilitats polítiques’, va denunciar Negre dimarts, quan va comparèixer al parlament acompanyada per la CUP, el SEPC, la Forja i Arran, organitzacions que donen suport a la campanya.

El parlament ha aprovat dues vegades la rebaixa de taxes

El Parlament de Catalunya ja ha aprovat dues vegades aquests darrers anys la rebaixa de les taxes universitàries per a revertir la pujada del 2012. En cap de les dues vegades no va obtenir el suport dels partits de govern, que tampoc no han inclòs la mesura en els comptes públics. El 2016 va ser una moció de Catalunya Sí que es Pot amb el suport de tots els grups tret de Junts pel Sí. El text demanava la reducció del 30% de les taxes per al curs següent i establia que la Generalitat havia de compensar a les universitats aquesta reducció de les matrícules augmentant-los la transferència pública en els pressuposts següents. El ple del parlament es va fer alhora que una gran marxa d’estudiants que van anar caminant del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona al parc de la Ciutadella.

Ara fa pocs mesos, el 7 de febrer, el parlament va aprovar una altra moció instant també el govern a rebaixar les taxes d’un 30% per al curs vinent. Demanava així mateix de recuperar al pressupost del 2019 el finançament de les universitats públiques del 2010, anterior a les retallades. Aquests punts de la moció, presentada pels comuns, es van aprovar amb els vots favorables de tota l’oposició –Ciutadans, Catalunya en Comú, PSC, CUP i PP– i amb l’abstenció de Junts per Catalunya i ERC.

Segons que va explicar a l’ACN a final d’aquell mes el secretari d’Universitats i Recerca Francesc Xavier Grau, el govern no pensa aplicar la mesura lineal aprovada pel parlament encara que s’aprovi el pressupost d’enguany. Proposa, en canvi, un programa de beques salari, al qual destinaria 10 milions d’euros, que segons Grau pot ajudar vora dos mil estudiants, una estimació feta d’acord amb les universitats que ja ofereixen ajuts d’aquesta mena.