21.05.2017 - 02:00
|
Actualització: 21.05.2017 - 12:12
Se n’han arribat a escriure moltes coses, de l’actuació dels Mossos d’Esquadra en cas de proclamació de la independència. La qüestió de la policia és molt cridanera i molt visible, però no és pas més important ni complicada que la del cos de magistrats i lletrats del sistema de justícia. Si tothom té clar que s’ha volgut tenir enllestida la hisenda catalana per a poder cobrar tots els impostos des dels primers mesos, o que s’han preparat plans de contingència en matèria de seguretat pública, també és important de saber que el govern i els seus equips assessors han pensat com es pot fer la transició del sistema judicial espanyol al sistema judicial de la república catalana.
Són 1.830
El conseller de Justícia, Carles Mundó, explicava en una entrevista a aquest diari que, actualment, els jutges depenen del Consell General del poder judicial, i els lletrats –que fins fa dos anys eren anomenats secretaris judicials– depenen del Ministeri de Justícia. La resta de treballadors dels jutjats de Catalunya depenen de la Conselleria de Justícia. A Catalunya, el 2016 hi havia 613 òrgans judicials i 898 jutjats de pau. Actualment, hi ha més de 810 jutges (80 jutges i 730 magistrats), més de 380 fiscals i més de 630 lletrats. Es calcula que sumen uns 1.830 efectius adscrits als òrgans d’Administració de Justícia de l’estat espanyol. Per una altra banda, els treballadors de la justícia que pertanyen a la Generalitat són uns 7.300, pel cap baix.
Els plans ja vénen de lluny
El govern fa plans sobre el sistema de justícia des de principi del 2013, mesos després de les eleccions al parlament que van servir per a establir un punt de partida a la preparació de les estructures d’estat. En aquell moment, el president Mas va posar a treballar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) perquè elaborés informes sobre tots els aspectes més determinants a l’hora de construir un nou estat. Com no podia ser d’una altra manera, el CATN va dedicar un dels seus dinou informes –el número 14– al poder judicial i l’Administració de Justícia.
De fet, en la presentació del pla de treball, el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, va fer aquesta reflexió: ‘Quants jutges tindrem, i quants secretaris de justícia? Cal assegurar que es podrà administrar la justícia des de la primera setmana. Què en fem, dels processos pendents en tribunals d’àmbit espanyol. Com abordem l’execució de sentències des d’aquests tribunals? Caldrà un òrgan de govern del poder judicial.’ Partint d’aquests dubtes i preguntes, el CATN va proposar en aquest catorzè informe una actuació concreta sobre la provisió de jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials en el moment d’accedir a la independència.
La dificultat de fer previsions reals
Els assessors del govern consideraven difícil de calcular quina quantitat de jutges, magistrats, fiscals i lletrats que exerceixen a Catalunya voldrien formar part del nou cos judicial en cas d’independència. El jutge Santi Vidal havia dit públicament aquell mateix 2013 que calculava que caldria aprovisionar un 25% o un 30% dels jutges i magistrats actuals perquè se n’anirien a Espanya en cas d’independència. En cap cas, aquest càlcul no va ser acceptat ni valorat pel CATN, que tan sols deia que s’havia de considerar ‘la possibilitat que es puguin produir algunes baixes en els col·lectius de jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials, com també en altres cossos estatals, amb motiu de la creació d’un nou estat’.
Crear una passarel·la
La solució més favorable pel CATN implicava acceptar el manteniment de la pertinença al cos judicial espanyol de manera provisional paral·lelament a la pertinença al nou cos judicial català. Ho explicava així: ‘Aquest fet pot dependre de molts factors de difícil ponderació, però entre aquests factors, s’hi pot comptar probablement de manera significativa la relació que es mantingui en el futur amb el cos espanyol d’origen. Aquesta relació no depèn només del nou estat català, sinó també, amb igual pes, de la posició que vulgui mantenir l’estat espanyol. Per part catalana, seria molt recomanable que s’anunciés clarament la voluntat de fer compatible la incorporació al cos corresponent del nou estat català i la permanència en el cos espanyol d’origen, mantenint, a més, els drets que s’hagin adquirit, inclosa, naturalment, la possibilitat de concursar a les places que s’hi ofereixin.’
Condicions lògiques
A més, el CATN proposava que ‘la incorporació d’aquests professionals als cossos corresponents del poder judicial i de l’Administració de Justícia de Catalunya s’hauria de fer respectant les categories i els drets adquirits en el poder judicial i l’Administració de Justícia espanyola, i amb la possibilitat de retornar-hi.’ I afegia que ‘la passarel·la entre les dues administracions de justícia, almenys per al personal que s’incorporés inicialment a la catalana procedent de l’espanyola, hauria de ser objecte d’una minuciosa regulació entre les dues parts, que garantís, durant aquest període, que estigués oberta i en quines condicions ho estaria, amb l’objectiu de respectar els drets professionals de les persones afectades’.
Un oferiment unilateral
Amb tot, els assessors del govern per a la construcció de l’estat reconeixien que aquesta solució era complicada perquè exigia la implicació dels dos estats, el català i l’espanyol. I advertia: ‘Aquesta és, naturalment, una qüestió que no es pot abordar adequadament sense la col·laboració i l’acord entre les dues parts. Però, fins i tot, en cas que la col·laboració no fos possible, el nou estat català podria fer un oferiment unilateral en aquest sentit, comprometent-se a incorporar les persones procedents de l’Administració de Justícia espanyola amb els drets que hi hagin adquirit.’
Els qui són fora de Catalunya
Aquest oferiment d’incorporació es podria estendre fins i tot a les persones que estan destinades a òrgans judicials de fora de Catalunya, que podrien passar a formar part, en les mateixes condicions, de la nova Administració de Justícia de Catalunya. ‘Aquest oferiment podria quedar obert durant un temps, a valorar, que podria estendre’s fins i tot més enllà del període transitori. En tot cas, aquesta qüestió hauria de ser objecte de regulació legal per part de Catalunya, aplicant l’acord que s’hagués establert amb l’estat espanyol, si existeix, o bé establint unilateralment els termes de la incorporació i la previsió d’un futur acord amb l’estat espanyol.’
Crear jutges nous
Evidentment, s’han fet càlculs segons els quals es podria parar el cop dels primers mesos de funcionament del nou estat amb una plantilla de 700 jutges. A partir d’aquest moment, caldria fer dues accions: establir un mecanisme per a crear jutges nous i instituir una escola judicial de primer nivell. Els jutges nous podrien tenir un caràcter provisional fins que anessin sortint els jutges formats a l’escola judicial. Aquests jutges provisionals podrien ser advocats i juristes de llarga trajectòria que acreditessin una determinada experiència i superessin unes proves de convalidació.
Altres preocupacions
Una altra qüestió que serà decisiva per al bon funcionament de la justícia els primers mesos del nou estat serà l’accés normal als registres i arxius. Entre aquests registres hi ha el de penats, el de protecció de víctimes de violència domèstica, el de mesures cautelars, requisitòries i sentències no fermes, el de rebels civils i el de sentències de responsabilitat penal dels menors. Aquests cinc registres formen part del Sistema de Registres Administratius de Suport a l’Administració de Justícia (SIRAJ), que gestiona el Ministeri de Justícia espanyol. Actualment, hi tenen accés els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal i els cossos de seguretat (inclosos els Mossos d’Esquadra). Per garantir l’accés a tots aquests registres, seria necessari un acord entre l’estat espanyol i l’estat català.
Hi ha més registres i arxius que, malgrat que no són controlats per l’Administració de Justícia, tenen una importància cabdal per al bon funcionament judicial. Per exemple, el registre mercantil, el cadastre, les bases de dades de l’Agència Estatal d’administració Tributària, les bases de conductors i vehicles de la Direcció General de Trànsit espanyola, el registre del DNI de la policia espanyola, el registre de la seguretat social… Tots aquests registres són imprescindibles per a la resolució dels casos judicials que s’arbitren a Catalunya cada any (863.358 el 2016, per exemple).
En definitiva, s’ha parlat molt dels Mossos i el moment de la independència. Però un dels punts on una futura república catalana tindrà una veritable prova de foc és en el camp del sistema de justícia. Més enllà del cos legislatiu –les lleis– i els òrgans de govern judicial que es puguin crear en els primers decrets signats després de la proclamació de la independència, caldrà resoldre la provisió de magistrats, jutges, fiscals i lletrats i l’accés als registres imprescindibles per a la bona administració dels casos en curs i els que aniran succeint-se els primers mesos o anys del nou estat.
