L’Amèrica protestant, en mans dels catòlics

Aquesta setmana s’esperava que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés el nom de la substituta de la icònica jutgessa del Tribunal Suprem, Ruth Bader Ginsburg, morta recentment. Els dos noms que circulaven per a substituir-la són de dues dones, Amy Coney Barrett i Barbara Lagoa, catòliques totes dues. Finalment, aquest matí ha anunciat el nom de Barret. Si el Senat, on el partit de  Trump té majoria, la ratifica en el càrrec, sis dels nou membres del Suprem seran catòlics, dos seran jueus i només un serà protestant, per més que la majoria de nord-americans son protestants. El Tribunal Suprem americà és dominat, doncs, per minories religioses.

Abans de la mort de Ruth Ginsburg la composició del Tribunal Suprem nord-americà era de sis homes i tres dones, repartits així: cinc catòlics (John G. Roberts, Samuel Alito, Clarence Thomas, Sonia Sotomayor i Brett Kavanaugh);  tres jueus (Ginsburg, Stephen Breyer i Elena Kagan) i un únic protestant, Neil Gorsuch, que va néixer catòlic. Si el Senat confirma Barret, una catòlica substituiria la jueva Ginsburg i, per tant, els seguidors del papa de Roma passarien de cinc a sis, en un total de nou, al país dels protestants.

Hi ha moltes teories que miren d’explicar per què en un país majoritàriament protestant (43%), on catòlics (20%) i jueus (2%) són minoria, la composició del Tribunal Suprem és inversa d’ençà de l’any 2006, fa catorze anys. El 20% de catòlics ara podrien arribar a ser el 66% de les cadires del Suprem, i el 2% dels jueus han vist que fins a la mort de Ginsburg tenien el 33% de les cadires.

Hi ha qui busca explicacions per a un fenomen tan interessant, i les troba en la ideologia: els catòlics són més conservadors, i antiavortistes, i els EUA darrerament també. Entenc aquesta lectura, tot i que eludeix que els catòlics als EUA també tenen branques d’extrema esquerra, com Paul Engler, empàtic amb els catalans, fill de catòlics, que en la darrera visita a Catalunya, de camí a meditar a la comunitat de Taizé, tant va esparverar amb la seva teoria de desobediència civil. I de fet, l’escollida per Trump, Amy Coat Barret, és realment conservadora però a la vegada té escrit, i publicat, que un jutge catòlic, per qüestions religioses, no podria signar penes de mort.

I hi ha qui ho explica per una qüestió interna de catòlics i jueus, minories discriminades que han trobat en la carrera de dret llocs on fer-se respectar. No és que jueus i catòlics triomfin al Tribunal Suprem, és que triomfen en el dret, en general, mentre que els protestants, ja majoria, no en tenen necessitat perquè no sofreixen discriminació. Jueus i catòlics dominen el dret perquè saben que sofriran injustícies. Lligaria amb la carrera de l’advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, un home que el fet d’haver viscut el racisme al Regne Unit el va moure a estudiar dret. O Gonzalo Boye, que va fer la carrera mentre complia presó, injusta, dictada per les Espanyes. Però enlloc no he trobat escrits que m’expliquin per què el creixent nombre d’agnòstics/ateus dels Estats Units (un gens menyspreable 26%) no proven també de fer-se respectar estudiant dret, o arribant al Suprem, ells que són tan estigmatitzats al país de ”In God We Trust”.

Potser tot plegat  és una estratègia de la majoria protestant dels EUA, que sap que els qui millor poden jutjar-los són membres d’uns altres grups, per la necessària distància a què es troben. En tot cas, el fenomen és ben curiós i remarcable, i la comparació impossible de frenar: prova d’imaginar el Tribunal Suprem espanyol amb majoria de jutges protestants, musulmans o jueus, i el riure se t’escapa per sota el nas. O encara pitjor, seguint la lògica de les minories que troben llocs on fer-se respectar, arribaríem a la idea d’un Tribunal Suprem espanyol copat per jutges catalans, bascs i gallecs, i aleshores riem, sí, però per no plorar.