La Prosperitat contra la xenofòbia

El passat dimecres 31 de juny, els Mossos van detenir Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), com a presumpte autor d’un delicte d’odi. De Haro, de 27 anys i veí del Vendrell, és acusat d’haver incitat a cometre atacs com els del Centre Blanquerna de Madrid durant un programa de ràdio d’un partit ultradretà i d’haver-hi fet comentaris islamòfobs. Després d’haver declarat, va quedar en llibertat, pendent que el citin en seu judicial.

Democracia Nacional va estar implicada en l’assalt a Blanquerna i, recentment, s’ha mostrat força activa infiltrant-se i encapçalant la protesta d’un petit grup de veïns contra l’establiment d’un oratori islàmic al carrer Japó, al barri de la Prosperitat.

De fet, Juan de Haro es va presentar a la ‘Prospe’ amb un grup de correligionaris per cridar contra l’oratori islàmic, el passat 12 de maig, mentre el gruix del teixit associatiu del barri es manifestava a la plaça Àngel Pestaña a favor del centre de culte. A quarts de nou del vespre, quan havien acabat els parlaments i començava la festa, un grup d’uns vint ultres o trenta, entre els quals hi havia De Haro, va tornar a manifestar-se i cridar contra la mesquita. A Facebook, Democracia Nacional animava els seus militants a anar fins a la ‘Prospe’. Els veïns, sobretot els joves dels moviments socials, hi van plantar cara. Un operatiu de mossos, policia nacional i municipal, que tota la tarda havien estat pel voltant, va establir un cordó per a evitar enfrontaments violents.

Fora feixistes dels nostres barris
La tarda del divendres 12 de maig, els veïns concentrats a la plaça Àngel Pestaña, al cor del barri de la Prosperitat, a Nou Barris, deia ben alt i ben fort: ‘Sí a la convivència’ i ‘Fora feixistes dels nostres barris’. L’acte, convocat per diverses entitats, entre les quals hi havia l’Associació de Veïns i la Xarxa 9 Barris Acull, va ser una resposta contundent i festiva a la utilització que coneguts grups xenòfobs i d’extrema dreta de fora del barri –com Plataforma x Catalunya, Democracia Nacional Jove, Generació Identitària i Respeto– fan de l’oposició d’alguns veïns a la instal·lació d’un oratori musulmà al carrer Japó.

El centre de culte –que es preveu que tingui un aforament d’unes cent persones– té el suport de l’Associació de Veïns, la parròquia de Santa Engràcia, la Xarxa 9 Barris Acull i trenta de les principals entitats veïnals de la ‘Prospe’, que observen amb preocupació la intromissió de grups xenòfobs aliens al barri.

Abdel Elblaut és marroquí, fa nou anys que viu a Nou Barris, treballa a la construcció i és vice-president de la comunitat islàmica del barri. Està content del suport expressat pels veïns a la festa de la plaça Àngel Pestaña, però no pot evitar de mostrar-se sorprès per l’oposició a l’oratori: ‘Hi ha una mesquita a Torre Baró i una altra a la Trinitat. No hi ha hagut mai cap problema. Els veïns d’allà han vingut a les reunions a explicar-ho i donar-nos suport. Les juntes de les mesquites tenen una magnífica relació amb la gent del barri. Aquí, només hi ha cinc o sis famílies que es queixen, però ve gent de fora.’

L’oratori compleix amb la normativa, segons que certifica l’ajuntament. El local es llogava a quatre-cents cinquanta euros i, quan el propietari va saber què volien fer-hi, el va apujar a vuit-cents cinquanta, amb l’argument que, d’aquesta manera, no tindrien problemes amb els veïns. Finalment, va quedar en vuit-cents. Des del gener que el paguen, i tenen permís d’obres.

‘Des del primer dia, vam voler explicar el projecte als veïns’, explica el vice-president de la comunitat islàmica: ‘Un diu que té por. De què? No ho sé. D’altres, que no volen una mesquita, sense donar més explicacions. No diuen per què. No dialoguen. Des que vam començar les obres, només rebem cops. Van posar silicona al pany, han colpejat les persianes, han tirat pintura vermella com si fos sang de porc, que no ho és, perquè els Mossos l’han analitzada… És molt lamentable, no ho entenc, perquè els veïns ens tracten bé quan ens trobem pel carrer.’

Una història que ve de lluny
La comunitat islàmica està plenament integrada a les activitats de la Prosperitat, segons la Xarxa Nou Barris Acull, que els atén en qüestions legals, de papers; i ells participen en tallers, classes i festes populars, com ara el concurs de sopes del món. Fa tres anys, van dir que volien muntar un oratori a la Zona Centre, ja que els de la Zona Nord (Torre Baró) i Sud (Trinitat) els queden lluny. Es van posar en contacte amb l’Oficina d’Afers Religiosos de l’ajuntament i van començar els estrictes tràmits legals i burocràtics necessaris.

Un dia, van trobar un local al carrer Góngora, al Verdum. El propietari no els va posar entrebancs, però els veïns van ser molt bel·ligerants. És una zona de tràfic de drogues i està molt controlada pels clans que s’hi dediquen. No volen ingerències exteriors. Discreció, en diuen. Entitats veïnals van intentar fer de mediadores. Hi va haver una assemblea molt dura. S’hi van presentar els capos del narcotràfic i un munt de gent. Hi va haver insults i vexacions, com ‘vés-te’n al teu país’ o ‘vés a resar a la muntanya’. La comunitat tenia un permís d’obres de tres mesos, però va passar el temps i van haver d’abandonar el projecte. Aquest va ser un mal precedent, tot i que l’oposició, més que d’origen veïnal, era dels clans de la droga que operaven a la zona.

Manipulació xenòfoba aliena a Nou Barris
Fins al gener d’enguany, la comunitat islàmica no va trobar un altre local adient, al carrer Japó del barri de la Prosperitat. Malgrat el suport de moltes entitats, com l’Associació de Veïns o 9 Barris Acull, han tornat els problemes: pancartes, repics d’atuells, pintades… La clau del soroll contra l’oratori, cal buscar-la en els interessos xenòfobs i la manipulació que exerceixen grups d’extrema dreta vinguts de fora del barri. Els veïns que s’hi oposaven van tenir, primer, el suport del PP; i després, a la ‘Prospe’, hi han anat aterrant Plataforma x Catalunya, Democracia Nacional Jove, Generació Identitària i el grup Respeto.

Com mostrem en la galeria fotogràfica, per Pasqua es van manifestar un centenar de persones, amb una majoria d’ultres de fora de Barcelona i del barri, entre ells, dirigents de PxC, com Jordi de la Fuente i Pablo Barranco, i membres de Democracia Nacional Jove. Ells van dirigir l’operatiu i tota la parafernàlia. Van repartir pancartes, banderoles de ‘Mesquita No’, i duien megàfons amb la inscripció PxC.

Quan l’Associació de veïns de la Prosperitat es va posicionar a favor de la normativa i dels drets de la comunitat islàmica, van començar els repics d’atuells, cada vespre, a les nou. A banda d’un grapat de veïns fent soroll amb cassoles i paelles, aquí també s’hi destacava gent vinguda de fora, alguns coberts amb un casc de motorista per a no ser identificats, que colpejaven fort el mobiliari urbà amb porres, en actitud amenaçant. Si cap veí ha mostrat el seu desacord, ha acabat rebent, cada vespre, una forta serenata sota el balcó o davant el seu negoci. I alguns manifesten, amb la boca petita, que s’han recollit signatures sota coacció. Molts matins, al barri, han aparegut pintades nazis, que els serveis de neteja de l’ajuntament esborren de seguida. El contingut és conegut: ‘España cristiana y no musulmana’, creus gammades, i el símbol 88, que representen dues hacs, la vuitena lletra de l’abecedari, i que equival al ‘Heil Hitler’.

Aquests grups també són actius a les xarxes socials i tenen el suport d’alguns mitjans de dretes que s’han fet ressò de les seves manipulacions. Per exemple, la festa reivindicativa del divendres 12 de maig, ‘Nou Barris per la convivència‘, organitzada per les entitats del barri, l’Associació de veïns i la Xarxa Nou Barris Acull, va ser manipulada mediàticament. Crónica Global – El Español atribuïa la convocatòria a l’ajuntament; i l’ultra Intereconomía titulava, directament, ‘Colau munta una festa a favor d’una mesquita i titlla de racistes els qui s’hi oposen‘.

La Prosperitat, una vida de lluita i reivindicació
La Prosperitat complirà aviat cent anys de vida. Té la història de moltes lluites i reivindicacions inscrita en el seu ADN. Els veïns se senten orgullosos de ser un lloc d’acollida i convivència. Per a l’associació de veïns, els membres del col·lectiu islàmic, plenament integrats en la vida quotidiana i associativa del barri, tenen el mateix dret que tothom de desenvolupar les seves activitats, sempre que respectin els drets dels altres.

En un comunicat, titulat ‘L’extrema dreta explota les nostres pors’, afirmen: ‘De vegades, la por tenalla la gent i la torna intransigent. I aquesta por els porta a agafar-se a la taula de salvació per tal de mantenir la seva posició. Això ja passa al barri. L’oposició al local de culte ha atret l’extrema dreta al barri. Una extrema dreta que mai no ha estat present a Nou Barris, que defensa idees antidemocràtiques, que mira de dividir la comunitat entre els nostres i els altres, i que enyora les dictadures que van costar tantes vides i tant de patiment.’

La tarda del 12 de maig, hi va haver una cercavila reivindicativa per la via Júlia, ambientada pels Tocanassos de la Guineuta, en què van participar unes dues-centes persones, un exemple de multiculturalitat, diversitat d’edats, ètnies i formes de vida, que feia honor al cartell creat pel gran Azagra, dibuixant clau de la iconografia radical i reivindicativa del barri des de fa dècades. Sabor de barrio, que cantava el Gato Pérez. Es respirava fermesa, determinació, alegria i un orgull molt especial, un orgull que ve de lluny, de les lluites contra el barraquisme i per habitatges i equipaments dignes, de les lluites sindicals, contra la dictadura, contra l’especulació, les demandes d’escoles i centres de salut i millores en els transports urbans. Les pancartes i els eslògans ho deien tot: ‘Sí a la convivència’, ‘ No posis tanques a la diversitat’, ‘Menys odi, més barri’, ‘Els drets del meu veí són els meus drets’, ‘Preferim un barri habitat a un barri ordenat’. ‘El desconeixement fomenta la por; i la por, l’odi i la divisió’, comenten uns manifestants.

Al cor de la ‘Prospe’, a la plaça que du el nom de l’anarcosindicalista lleonès Àngel Pestaña, fins ben entrats els anys setanta, hi havia les barraques de Santa Engràcia, on vivien famílies gitanes. La ‘Prospe’ és integració i solidaritat. Aquí reverbera l’esperit i les paraules de totes les lluites passades. Tres persones, en català, àrab i castellà, llegeixen un manifest que subratlla: ‘No tenim por de la diferència ni de les llengües que no sabem. Ni dels intolerants i intransigents, perquè hem lluitat contra la dictadura i el totalitarisme. No tenim por dels feixistes que volen robar la veu del veïnat, treure profit de les nostres pors i sembrar el terror. Sabem qui sou i no us volem al barri.’

A Nou Barris, com a tot arreu, hi ha hagut sempre gent de dretes, fins i tot minories d’extrema dreta. ‘Aquí hi ha hagut vots per Plataforma x Catalunya tota la vida, però això no ha perjudicat la convivència al barri’, assegura Lurdes Ponce Noria, de la Xarxa Nou Barris Acull. I continua: ‘La seu del districte ha convocat trobades informatives i de conciliació. El primer argument dels veïns va ser la ràbia. Jo els vaig dir que entenia les pors però que la manera de combatre-les era amb el coneixement, el fet de compartir i parlar. La reunió va ser molt dura. Els acompanyava un dirigent del PP del barri. L’ajuntament ho va explicar tot amb la llei a la mà. La normativa és molt estricta i tots estan compromesos a complir-la. Alguns veïns deien que els fessin fora, contra la llei. Em demanen que prevariqui?, deia l’autoritat municipal. No, no… és una paraula massa forta, responien. Sigui com sigui, la comunitat islàmica té dret de triar on es vol instal·lar, si compleix tota la normativa. Un veí va dir: anirem a buscar uns amics de Badalona que ens vinguin a ajudar.’

Abdel Elblaut, tranquil, somrient, em diu: ‘Vull demanar pau, convivència i confiança. Al centre, només hi anirem a resar. Quinze minuts i tancarem la porta fins a la pregària següent. Alguns diuen que vindrà molta gent. No és cert. Els dies de cada dia tothom treballa. Només el divendres vindran uns vuitanta. El carrer Japó té dotze metres de façana a façana. La normativa en demana només sis. No ho entenc. No és la primera mesquita que obrim a Catalunya. Ja n’hi ha més de quatre-centes i no passa res.’

Nou Barris resistirà. No passaran

La Prosperitat, com tots els barris del districte de Nou Barris, va viure les onades migratòries dels anys 50 i 60, en ple franquisme, i aquest segle ha anat acollint immigrants procedents de l’Àfrica, el Paquistan, Centreamèrica i el Magreb. Nou Barris és de les zones més pobres de la ciutat, fortament castigada per la crisi, l’atur, el preu de l’habitatge i els desnonaments. El context històric i l’actual han forjat una societat oberta, reivindicativa, solidària, i molt resistent, amb una personalitat forta, forjada en mil batalles.

Què passarà?, demano a Lurdes Ponce Noria. ‘No passaran. Ho tenim claríssim. És qüestió d’aguantar. Passarà igual que amb la sala de venipunció de la Vall d’Hebron. L’argument és insostenible: A casa meva, no. Dos carrers més enllà, sí. De fet, jo crec que l’actuació tan forta de la ultradreta va fent recular alguns veïns, que ja no baixen a picar les cassoles’, somriu. I, enèrgica, remata: ‘Ens ha costat molt de construir els barris perquè ara vingui gent de fora a embolicar la troca’.

Si voleu llegir la sèrie sencera, ací teniu tots els articles:
1. Les batalles de Nou Barris
2. La Prosperitat contra la xenofòbia
3. El negoci franquista de construir Nou Barris
4. Ciutat Meridiana, no passaran
5. Turó de la Peira, les cicatrius de l’aluminosi
6. Porta, la trinxera dels horts urbans
7. Jo vaig veure com assassinaven Josep Lluís Faceries