08.09.2020 - 19:50
El govern espanyol, la patronal i els sindicats van fer ahir la primera reunió tècnica per a pactar la quarta pròrroga dels ERTO. Diuen que no va anar malament. Dijous hi tornaran, ja amb papers sobre la taula. I els més optimistes creuen que la setmana vinent hi haurà acord. Ja ho veurem. Tant de bo que sigui així. De moment, l’única cosa segura és que a final d’agost hi havia més de 800.000 treballadors afectats pels expedients, dels quals encara n’hi ha que no cobren regularment o no cobren. És cert que tres de cada quatre que hi havia al pic de l’abril han tornat a treballar, però el turisme ha jugat una mala passada.
Les diferències entre els qui negociaran dijous no són pas poca cosa. Per una banda, el govern de Sánchez vol prorrogar l’ERTO només als sectors més afectats i per una altra els agents socials refusen de limitar les ajudes per sectors. Vet aquí el primer punt. Al capdavall tot és qüestió de cost per a l’estat. Un altre element a debat seran les dates. Fins ara s’ha anat decidint de trimestre en trimestre, revisant les condicions en cada renovació. Però ara la patronal vol anar directament al juny del 2021. Probablement, té al punt de mira França i Alemanya, que han allargat la pròrroga tot el 2021. La ministra Yolanda Díaz s’ha limitat a dir fins ara que es prorrogarien ‘el temps necessari’. I, és clar, queden les quantitats de les ajudes per a les empreses –per la via d’exempcions fiscals– que serà l’altra gran variable a decidir.
El punt calent, evidentment, és el cost per a l’estat. El mes d’abril, el govern va fer una estimació de 5.000 milions cada mes. No n’he vistes més, d’estimacions, però cal pensar que si el nombre de treballadors ha baixat d’un 76% de llavors ençà, ara el cost seria d’uns 1.250 milions, que no és pas cap fotesa, sobretot si pensem que a la caixa no hi ha sinó teranyines. Sí, aquests diners es paguen amb els crèdits del SURE europeu i s’hauran de tornar. Però en aquests moments no es pot permetre l’enfonsament de més empreses ni despatxar més treballadors. Al marge del drama familiar que implica, la gent ha de tenir diners per a consumir. El president del Foment, Josep Sánchez Llibre, reclamava diumenge d’injectar urgentment 50.000 milions en ajuts directes a les empreses, petició a la qual s’apuntava al cap de poques hores el nou conseller d’Empresa català, Ramon Tremosa. Aquest començament de tardor és molt important que no fallem en aquest punt. El camí ens el marquen els principals països europeus. I recordem que l’estat espanyol pot fer servir el MEDE i no ho fa. A hores d’ara no s’entén gaire que no ho faci, malgrat la por que pugui tenir. La prioritat ara és clara i indefugible. Però d’aquest fons ja en parlarem un altre dia.
