11.10.2023 - 21:40
Ahir es van saber les cinc propostes que la comissió d’experts sobre l’acord de la claredat convocada pel govern de Catalunya considera que podrien significar el mètode de solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Com era d’esperar, a la vista de la mediocritat intel·lectual dels components i el seu perfil ideològic, el resultat és un pastitx sense sentit, una autèntica absurditat que l’única cosa que fa és diluir el dret d’autodeterminació, confondre i allunyar-ne l’objectiu, que és la presa de decisió pels ciutadans sobre si volem ser un país independent o no.
Concretament, sobre l’organització d’un referèndum –que arriben a dir que no és l’única solució…– proposen cinc opcions, cap de les quals és que els ciutadans de Catalunya voten en referèndum l’estatus que volen tenir. Ho torne a dir perquè és molt gros: fan cinc propostes i cap de les cinc no proposa allò que tot el món entén –i a tot el món s’entén– que és un referèndum d’autodeterminació.
En dos casos dels cinc, la votació es faria a Catalunya, però tan sols podria ser per a demanar una reforma de la constitució espanyola o per a ratificar un hipotètic acord entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol. En cap cas per a prendre una decisió sobirana.
Dues opcions més impliquen un referèndum en què haurien de votar tots els ciutadans de l’estat espanyol, que decidirien què pot fer i què no pot fer el poble de Catalunya. I una cinquena seria una barreja indefinida de tot plegat.
No sé ni com qualificar aquest autèntic desficaci. Això és una jeremiada? Una mostra de cretinisme? Niciesa? Estupidesa? Insensatesa? Blederia? Inèpcia? Badomeria? Favada? Oradura? Parida? Collonada? Em sap greu, però és que se m’acaben els sinònims i tot.
Precisament, ahir vam publicar aquest article a VilaWeb en què explicàvem quina era la pregunta que s’havia fet als electors en els trenta-un referèndums d’autodeterminació fets al món d’ençà del 1990. Només tres d’aquests referèndums feien preguntes que incorporaven unes possibilitats diferents de la independència. I ara va i el govern Aragonès no tan sols proposa cinc preguntes i cap no és directament i únicament sobre la independència, sinó que arriba a proposar que tots els ciutadans de l’estat voten sobre què pot fer Catalunya. Una cosa mai vista. Enlloc.
I la qüestió no és que no hi haja precedents –tot i que això ja és significatiu. La qüestió és que el mètode que ens proposen va completament i directament en contra del dret d’autodeterminació. Es posiciona obertament contra el dret d’autodeterminació, diguen què diguen després amb la parauleta i s’inventen l’eslògan que es vulguen inventar. Així fan mans i mànigues per a impedir que Catalunya exercesca el dret d’autodeterminació. De moment, a palau insisteixen que aquesta encara no és la proposta del govern, sinó tan sols de la comissió assessora nomenada pel govern, però el fet és que Aragonès el reunirà dilluns per assumir-la. I això és greu. Molt greu.
Perquè situa el govern de Catalunya, i supose que s’ha d’entendre que Esquerra Republicana, fora del consens que hi ha en la nostra societat sobre la necessitat d’exercir el dret d’autodeterminació. Fora del consens sobre l’autodeterminació i també fora de la història del catalanisme. Perquè algú els hauria de recordar avui que el catalanisme no ha acceptat mai que la decisió sobre què ha de ser el país fos adoptada per ningú més que els catalans. Ni durant la república espanyola ni durant la transició, per exemple, no es va acceptar que l’estatut fos votat per ningú més que pels catalans. I ni aquesta lliçó, tan elemental, no volen escoltar?
No ho faran, ja ho sabem. Però la millor opció seria que plegassen i anar a eleccions. Que dimitissen. I que s’acabàs així aquesta deriva demencial iniciada per un govern que es va formar afirmant que representava el vot del 52% de la població, partidaris de la independència, i que ara fa tot allò que sap per posar entrebancs a l’autodeterminació. A la independència, per tant.
PS1. Us recomane molt l’article d’avui de Núria Cadenes: “Sense titulars per a Mónica Oltra“. Una denúncia clara i molt ben argumentada de com la persecució mediàtica contra Oltra s’ha tornat silenci quan s’ha sabut que tot, tot, era mentida.
PS2. El Paraulògic incorpora a partir d’avui moltes novetats. Bàsicament, s’hi han afegit les pistes que aportava el Dadalògic, una popular pàgina d’ajuts relacionats amb el Paraulògic, que els havia deixat de publicar. D’ençà d’aleshores, molts jugadors demanaven que el Paraulògic incorporés a la seua pàgina web els ajuts que normalment es publicaven al Dadalògic, i ara ja es poden consultar a l’apartat de “Pistes”.
PS3. La guerra de Gaza ha entrat en una nova fase amb l’anunci d’Israel del blocatge total i el tall de l’electricitat. Aquest article i el mapa detallat que l’acompanya us ajudarà a entendre més bé què significa aquesta greu decisió. També avui us oferim aquest impactant text del poeta i assagista de Gaza Mosab Abu Toha, que relata el seu dia a dia dins la franja assetjada.
PS4. VilaWeb necessita el vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que tenim ara!
