La propagació del VIH pel món occidental en mostra el ‘paisatge geopolític’

BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)

Un equip internacional de l’European Society for Translational Antiviral Research (Esar) ha traçat les rutes de propagació del VIH a tot el món des dels anys 1970, quan arribà als Estats Units. El resultat reflecteix el ‘paisatge polític’ posterior a la Segona Guerra Mundial i els vincles tradicionals entre països de resultes del colonialisme europeu.

L’estudi, publicat al Journal of Molecular Epidemiology and Evolutionary Genetics of Infectious Diseases, suggereix que l’expansió del subtipus B del VIH-1 mostra els esdeveniments geopolítics de la segona meitat del segle XX, com ara el colonialisme, la caiguda del Teló d’Acer i el comerç internacional.

Els investigadors han analitzat gairebé 9.000 genomes de soques del VIH-1 subtipus B procedents de 78 països, amb l’objectiu de mapar-ne l’expansió al món durant aquests darrers anys i marcar els patrons més significatius de propagació.

‘La història del VIH fins a l’arribada als Estats Units ja se sabia. Tanmateix, no era clar què havia passat després. Volíem veure com s’havia propagat el VIH pel món’, diu Gkikas Magiorkinis, investigador del Departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford i autor principal de l’estudi.

L’estudi determina que el VIH es va propagar per ‘rutes migratòries específiques’, que coincideixen amb factors geopolítics que han afectat l’activitat humana durant aquests últims cinquanta anys, com ara la migració, el turisme i el comerç internacional.

L’Europa de l’Est, aïllada del virus
Segons l’estudi, el virus va viatjar des de l’Amèrica del Nord a l’Europa occidental unes quantes vegades, mentre que l’Europa central i oriental van romandre’n aïllades al començament de l’epidèmia. Aquest fet probablement té a veure amb la situació política al continent, perquè l’Europa de l’Est i de l’Oest es van connectar durant la dècada del 1990, quan els moviments migratoris ja no es van restringir tant.

També s’ha observat que els virus europeus tenen connexions amb virus de tots els continents tret de l’Àsia, que només mostra connexions amb Oceania i l’Amèrica del Sud i Central.

‘Les epidèmies no tenen fronteres’
L’investigador d’IrsiCaixa que ha participat en l’estudi, Roger Paredes, diu que aquests resultats demostren una vegada més que ‘les epidèmies no tenen fronteres’. Per això, si es vol posar fi a la sida cal actuar a escala global.

Remarca que s’ha d’intervenir especialment als països amb renda baixa, ‘on viuen la majoria dels infectats amb VIH i on es transmeten virus resistents als fàrmacs’.

Polònia i la República Txeca
L’estudi mostra que el Regne Unit, França i Suïssa van intercanviar soques virals amb països no europeus més sovint que no pas amb europeus, i que Polònia i la República Txeca són els estats orientals que va estar més connectats amb l’Europa occidental, per dues raons: perquè van ser els primers de tallar el vincle amb el bloc de l’Est i per la situació geogràfica.

Portugal, Espanya i Alemanya presenten un gran nombre d’intercanvis amb més països, possiblement per factors com ara el turisme.

Segons Paredes, la gran diversitat de soques a Europa s’explica perquè ‘els europeus viatgen molt, però tenen tendència a romandre i tractar-se al seu continent, on tenen bons sistemes de salut’.