La processó (ultra) de Verges

TEMA DEL DIA
Encaputxats. Cada any per Dijous Sant es fa la processó de Verges, coneguda perquè s’hi representa la ‘Dansa de la mort’. En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, que, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit. Però a Verges fa mesos que han de suportar unes altres processons, les de grups d’extrema dreta, que hi solen anar el cap de setmana a arrencar llaços grocs i estelades. Hi acostumaven a anar de nit, encaputxats, i se n’anaven amb els seus trofeus sense que passés res més. Però aquest cap de setmana hi van anar diumenge al matí, a cara descoberta. Els veïns els van veure i els van plantar cara. Els Mossos van impedir l’enfrontament, però no hi va haver cap feixista identificat ni detingut, com ja és habitual.

Els fets de Verges no són cap excepció. Aquest cap de setmana també hi ha hagut incidents a Argentona, on curiosament, com a Verges, hi governa la CUP, però de municipis que reben accions vandàliques dels ultra amb total impunitat policíaca i judicial n’hi ha molts. Alguns batlles, com el de Vilassar de Mar i el de Vilassar de Dalt, al Maresme, han rebut amenaces directament a casa seva. I com aquests, desenes de municipis, a tot el Principat. Però Verges té el rècord d’agressions ultres. Amb els atacs feixistes d’ahir, ja n’hi ha hagut vuit, a més d’haver amenaçat de mort el batlle, Ignasi Sabater. Una amenaça que els Mossos investiguen, però encara no han esbrinat res.

Alguns d’aquests membres d’extrema dreta han anat a judici després de la denúncia que va presentar l’Assemblea Vergelitana per la Independència, que demanava una multa de 900 euros per un delicte lleu de danys o de coaccions i una indemnització d’uns 200 euros pel cost de les banderes que van arrencar el 31 de desembre a la matinada. Però el jutge els va absoldre. En canvi, el batlle té obertes dues causes judicials. El jutjat d’instrucció número 2 de la Bisbal d’Empordà el va citar a declarar el 18 de juny de l’any passat, arran de la denúncia de la fiscalia per un presumpte delicte d’incitació a l’odi contra la nació espanyola i la Guàrdia Civil, per haver vinculat aquest cos amb una rebentada de rodes multitudinària en una piulada a les xarxes. I el 17 de gener la policia espanyola el va detenir, juntament amb quinze persones més –també el batlle de Celrà, Dani Cornellà, de la CUP–, per un suposat delicte de desordres públics, acusats de ser els ‘màxims responsables’ del tall de les vies del TGV a Girona, que van organitzar els CDR el primer d’octubre passat, amb motiu de l’aniversari del referèndum.

La situació d’indefensió de Verges i del seu batlle, com molts altres pobles de Catalunya, contrasta amb la repressió que suporta personalment. La doble vara de mesurar de la justícia espanyola és escandalosa. Protegeix el botxí i criminalitza la víctima. Els ultres que van participar ahir en l’atac a Verges han estat perfectament identificats. Són membres de la ‘Brigada Tarrasa’. Algun fins i tot és candidat a les eleccions municipals de Terrassa per la llista de Vox i un altre va intervenir en l’assalt a la Generalitat per provar d’arrencar la pancarta en favor dels presos. Però els és igual, se senten impunes. Per això van anar a cara descoberta.

Enmig de la repressió i la retallada de drets que ha de suportar l’independentisme, situacions com aquestes no són cap anècdota. El sistema policíac i judicial espanyol protegeix l’extrema dreta, mentre el govern de la Generalitat s’ho mira com a espectador i no sembla pas gaire preocupat. No serveix de res tenir una policia pròpia si no es poden frenar actuacions d’aquesta mena. I menys quan encara tenim a la retina algunes càrregues dels Mossos contra independentistes que protestaven per concentracions de Vox. El batlle Sabater ha demanat al Departament d’Interior que hi faci alguna cosa. El mes de juliol es va reunir amb el conseller Miquel Buch però d’aleshores ençà no han tornat a parlar. Ni una trucada. En declaracions a VilaWeb, Sabater demana: ‘Què més ha de passar perquè actuïn? Una desgràcia?’

MÉS QÜESTIONS
El Botànic es garanteix la majoria de la mesa a les Corts però encara no acorda el nom del president. Tres dies abans de la constitució de les Corts, el nom del futur president encara no s’ha tancat. Els socialistes avalen que la torni a presidir Compromís, i el nom d’Enric Morera forma part de les negociacions del segon acord del Botànic, que comencen demà. Els portaveus del PSPV i Compromís a les Corts, Manolo Mata i Fran Ferri, han insistit en la  intenció que les forces del Botànic mantinguin la majoria –tres– dels cinc llocs de la mesa del parlament i que els altres dos els hagin de decidir les dretes. El secretari general de Podem, Antonio Estañ, i el diputat del PP Jorge Bellver s’han remès al reglament. Els portaveus de tots cinc partits s’han pronunciat sobre la futura composició de la mesa. Aquest repartiment també s’inclou en la negociació dels tres partits del Botànic per a conformar el nou govern. Mata ha tornat a descartar la possibilitat que la mesa sigui provisional i ha reiterat que la segona màxima autoritat País Valencià, el president de les Corts, ha de ser designada per la segona força, Compromís, com ja va defensar la setmana passada el president de la Generalitat, Ximo Puig. Amb tot, ha admès que està ‘intrigat’ sobre el nom que proposarà Compromís, cosa que obre la porta que finalment no sigui Morera. El president en funcions de les corts, amb qui VilaWeb ha parlat, no ha confirmat ni desmentit la seva continuïtat.

La fiscalia presenta possibles pre-acords amb Blasco i setze acusats més pel cas de les ONG. Avui s’ha fet la segona i última jornada dedicada a la presentació de qüestions prèvies del judici per les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i en el projecte de construcció d’un hospital a Haití que no es va realitzar mai. El fiscal anticorrupció, Jesús Carrasco, representant del ministeri públic, ha presentat pactes de conformitat i pre-acords encara per concretar amb un total de 17 dels 24 acusats que seuen al banc. Segons que ha dit Carrasco i han confirmat els lletrats de l’advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d’ONGD, cinc dels acords s’han pres només amb la fiscalia, sis són parcials (entre la fiscalia i l’advocacia), i un s’ha fet exclusivament amb l’advocacia de la Generalitat. Entre els processats que podrien presentar aviat un acord amb la fiscalia, hi ha l’ex-conseller de Solidaritat i ex-portaveu del PP a les Corts Rafael Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni, a més d’Ignacio Tauroni, Marc Llinares i Alina Lisenko. En aquest cas, els acords de conformitat es poden enllestir únicament amb la fiscalia, per la negativa de Raúl Vidal, advocat de la Coordinadora, d’acceptar les seves propostes econòmiques.

Espot serà cap de govern d’Andorra amb set ministeris, els Liberals quatre i CC un. Les executives dels Demòcrates i els Liberals van aprovar ahir l’acord tripartit de coalició de govern en què també s’inclou Ciutadans Compromesos. El pacte finalment implica que hi haurà una dotzena de ministeris, dels quals set correspondran als Demòcrates, quatre als Liberals i un a Ciutadans Compromesos. L’acord és desigual perquè els Liberals, per nombre de consellers, en són els més beneficiats (en tenen gairebé la meitat que DA tot i tenir pràcticament tres vegades menys de parlamentaris), però en canvi d’això no han accedit a cap dels ministeris que es poden considerar clau. Dels quatre de més pes, els Demòcrates se n’han quedats tres (Finances, Exteriors i Ordenament Territorial) i el quart ha anat a parar a Ciutadans Compromesos (Justícia i Interior). De les carteres que corresponen als Liberals, les més importants són les d’Economia i Turisme. Finalment, doncs, els Demòcrates tindran el cap de govern i els ministres de Finances; Exteriors; Ordenament Territorial; Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Educació; Salut i Cultura; i Esports. Després d’aquest acord, Xavier Espot serà investit dijous cap de govern d’Andorra. Tots tres partits apleguen 17 consellers dels 28 que hi ha en total: els onze dels Demòcrates, els quatre dels Liberals d’Andorra i els dos de Ciutadans Compromesos. Alhora, impossibilita la candidatura de Pere López presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS), la segona força més votada, que té set consellers. Socialdemòcrates i Liberals es van presentar units a les eleccions, concretament, a les circumscripcions territorials. Per Demòcrates, el govern de coalició assegura l’estabilitat institucional i política durant els quatre anys vinents i permet d’assumir els objectius que ha d’afrontar el país. Els Liberals han informat que el comitè executiu havia validat l’acord amb Demòcrates i Ciutadans Compromesos per l’àmplia coincidència dels programes electorals i han recordat que sempre havien defensat de no blocar l’acció del futur govern.

Més per Mallorca proposa de crear un registre de grups de pressió. El candidat de Més per Mallorca a la presidència del govern, Miquel Ensenyat, ha explicat que la seva formació impulsaria un registre de grups de pressió per tal de regular-ne la tasca i la incidència política. Ensenyat ha desenvolupat aquesta proposta com un dels eixos essencials de feina en matèria de bon govern i regeneració democràtica per als ecosobiranistes. El candidat s’ha compromès també a impulsar el pressupost participatiu, a donar-hi continuïtat i a anar-lo augmentat i ha recordat que ara com ara ja s’havia aconseguit un alt nivell de transparència en el pressupost de les Illes. ‘En definitiva, si és la ciutadania qui participa en la presa de les decisions i si limitem el poder dels grans interessos que representen els lobbys, tindrem una democràcia més sana al servei del 99% de la població i no de l’1% més poderós’, ha dit.

LA XIFRA
150 electors van votar a favor de la república i 6 a favor de la monarquia en la consulta popular que es va fer aquest cap de setmana a la localitat mallorquina de Santa Maria del Camí.

TAL DIA COM AVUI
El 13 d’abril de 1981 Mehmet Ali Ağca dispara al papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El papa sobreviu a les ferides a l’abdomen i, anys més tard, s’entrevistarà amb el turc a la presó romana de Rebibbia.