La primera victòria de Pablo Llarena

TEMA DEL DÍA
Text. Dijous de la setmana passada, al despatx que el president de la Generalitat té al parlament, s’hi van reunir Quim Torra i Pere Aragonès per part del govern, Roger Torrent i Josep Costa per la mesa, i Albert Batet i Salvador Sabrià en representació dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. En aquells moments el ple havia estat suspès per les diferències entre les dues formacions independentistes sobre la manera de delegar el vot dels diputats suspesos pel jutge Llarena. Després d’hores de reunió, es va arribar un acord. Però, com que no era la primera vegada que els dirigents de les dues formacions assolien un acord i després no es complia, es va decidir de posar-lo per escrit.

En el text, segons que diuen fonts presents, es fixava l’itinerari que s’havia de seguir fins a la votació d’avui, que finalment no s’ha complert. En primer lloc, s’hi ratificava l’acord votat pel parlament el dimarts 2 en què es refusava la suspensió dels diputats ordenada per Llarena i s’obria la porta a delegar el vot, sense precisar com. El segon punt del text establia que s’acceptaven les fórmules diferents que farien servir els dos partits per delegar el vot. Junqueras i Romeva amb un nou text i Puigdemont, Rull, Sànchez i Turull amb un document d’Albert Batet que es remetia a la delegació feta abans de l’estiu, de manera que s’evitava la imatge d’acatar el jutge Llarena i de vulnerar la sobirania del parlament. El tercer punt explicava que la mesa del parlament acceptaria les dues fórmules i les portaria fins al ple d’avui. El text anava signat per Batet i Sabrià en nom dels grups parlamentaris, sempre segons el govern. Amb l’acord per escrit, l’endemà, divendres, el president Torra i el vice-president Aragonès es feien una fotografia a palau amb mànigues de camisa per escenificar unitat i garantir –en una compareixença conjunta davant la premsa– la unitat del govern fins a les sentències del judici dels dirigents independentistes.

A la mateixa hora que compareixia Aragonès, Torrent demanava un nou informe als lletrats de la cambra, una petició que sorprenia el vice-president, que encara era a Palau. Aquell mateix dia al matí, Torrent havia tingut una reunió a la presó dels Lledoners amb Oriol Junqueras. Aragonès, molest, es va assabentar de la petició de Torrent quan ja havia estat feta i era conscient que vulnerava el pacte que havia signat el dia abans. L’informe dels lletrats demanat de nou pel president del parlament es va fer públic ahir: ratificava la posició d’ERC i advertia que el mètode de delegació de vot de Junts per Catalunya no era legal. Amb aquest informe a la mà, ERC ha provat de pressionar els seus socis de govern perquè rectifiquessin però no se n’han sortit. Encara més, quan ha sabut què passava al parlament, Josep Rull ha redactat una carta en què refusava d’acatar les ingerències de Llarena, signada també per Jordi Turull, Jordi Sánchez i Carles Puigdemont des de Waterloo. Finalment s’ha reunit la mesa i s’ha consumat la ruptura. ERC ha votat amb el PSC contra la fórmula de delegació de vot dels quatre diputats processats de Junts per Catalunya, mentre que Ciutadans s’ha abstingut, a petició del PSC, segons fonts del partit, per no incomodar més ERC.

Aquesta votació marcarà un abans i després. En primer lloc, perquè deixa la majoria independentista en 61 diputats i el govern sense majoria al parlament, cosa que fa difícil que pugui continuar governant. I, en segon lloc, perquè el fet que ERC voti amb un dels partits del 155, el PSC, per deixar sense vot Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez és una ferida que costarà de tancar. En una situació normal, si es trenca la majoria al parlament, s’ha de dissoldre el parlament i convocar eleccions.

Ara com ara, el govern ha optat per resistir, perquè, com ha dit la portaveu, Elsa Artadi, és un problema dels grups parlamentaris, no pas de l’executiu. Potser ho ha dit per sortir del pas, perquè un govern sense majoria al parlament, sense estratègia compartida i amb els dirigents enfrontats és molt difícil que sobrevisqui. Mentre la disputa per l’hegemonia de l’independentisme passi per damunt de tot, és impossible de pensar que aquest govern pugui ser estable.

Escudar-se dient que unes eleccions no canviarien res no és acceptable, perquè ara com ara ningú no en pot predir els resultats. I amb resultats una mica diferents pot haver-hi aliances noves. En les votacions d’avui del parlament s’ha vist com ERC votava a favor d’una resolució dels comuns sobre el pacte de la claredat, que va permetre el referèndum del Quebec. I a la mesa ha votat amb el PSC. Tenim davant una ruptura anunciada, que trigarà dies o mesos a consumar-se, però que és irreversible, perquè l’estratègia d’ERC d’ampliar les bases de l’independentisme demana probablement un canvi d’aliances. Amb Junts per Catalunya consideren que no es pot fer, segons fonts del partit. Seran les urnes, tard o d’hora, que decidiran quin full de ruta ha de seguir l’independentisme.

De moment, si Llarena pretenia alterar les majories al Parlament de Catalunya amb la seva interlocutòria, ho ha aconseguit. Avui no s’ha pogut aprovar una moció en favor del dret d’autodeterminació ni reprovar el rei Felipe VI pel seu discurs del 3 d’octubre, perquè en aquest segon cas els comuns han ajuntat els seus vots als dels partits unionistes i hi han votat en contra. El dia 21 de desembre al vespre l’independentisme tenia 70 diputats al Parlament. Avui només eren 61 i votant diferent, deixant de banda els de la CUP. Després de ser rebregat per tota la justícia europea, Llarena, paradoxalment, ha aconseguit la seva primera victòria al Parlament de Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
El País Valencià demana veu pròpia en un Nou d’Octubre reivindicatiu. La diada del Nou d’Octubre ha servit per a constatar que la reivindicació per a tenir veu pròpia augmenta, tant a les institucions com al carrer. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha declarat que cal ‘aprofundir el fet federal’ en un moment que l’estat de les autonomies té ‘símptomes d’esgotament’. Aprofitant que hi havia per primera vegada el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reivindicat una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘amb inversions equitatives i lleialtat institucional’. Puig ha fet èmfasi en la necessitat d’aprofundir l’autogovern, però sobretot tenir ‘una veu valenciana’ sobre el futur model d’estat. ‘És més necessària que mai la veu valenciana. Una veu respectuosa i reformista per a liderar la defensa de les autonomies. Volem mirar als ulls Espanya i enviar un missatge clar i net contra la polarització: ni separatisme, ni recentralització’, ha declarat. Joan Lerma i Alberto Fabra han estat els únics ex-presidents que han assistit a l’acte oficial. Ni Eduardo Zaplana ni Francisco Camps, amb problemes judicials, no hi eren. A la tarda, la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre ha estat multitudinària. La policia ha expulsat de la plaça de Sant Agustí els manifestants ultradretans que volien impedir la manifestació, que finalment ha superat les expectatives i ha tingut més assistents que l’any passat. Amb el lema ‘Guanyem les llibertats, fem país’, ha recorregut els principals carrers de la ciutat, fins a la plaça d’Amèrica, amb crits contra el feixisme, de record de Guillem Agulló i per a demanar la llibertat dels presos polítics. Els organitzadors han destacat que, malgrat les amenaces feixistes, hi havia quinze mil persones, cosa que consideren un èxit.

El Botànic revalidarà la majoria absoluta, segons una enquesta. Les enquestes confirmen la tendència del govern del Botànic a consolidar-se. No únicament es consolida, sinó que pot obtenir més representació, fins al punt que PSPV i Compromís no necessitarien el suport de Podem per a governar, car poden sumar 51 escons dels 99 de les Corts. Hi hauria sobretot un avenç dels socialistes, que es disparen en estimació de vot i poden tornar a ser la primera força valenciana després de vint-i-set anys, segons el sondatge d’Invest Group per a Levante-EMV. El PP s’enfonsaria i donaria votants a Ciutadans, mentre que Podem perdria quasi la meitat de diputats.

Les obres de la segona presó de Perpinyà començaran el 2020. Les obres de la segona presó de Perpinyà ja tenen data. La ministra de Justícia francesa, Nicole Belloubet, ha explicat que començarien a principi del 2020 i que s’acabarien segurament el 2023. El nou centre costarà uns 100 milions d’euros i tindrà 500 places, que s’afegiran a les 539 que té el centre actual, molt sobrecarregat. Encara se n’ha de decidir l’emplaçament exacte, però hom creu que serà un terreny de prop de Ribesaltes, on havia d’anar un centre comercial.

Andorra i Catalunya enforteixen la col·laboració pel reconeixement del català. Andorra i Catalunya avancen cap al reconeixement mutu dels certificats i acreditacions del nivell de coneixement del català. El consell executiu del govern català ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació d’Andorra per a establir-ne el reconeixement mutu, que inclou diplomes i certificats oficials. La mesura facilitarà la mobilitat de treballadors i estudiants, a més de l’accés a l’administració pública catalana i andorrana. Aquest acord permet d’ampliar i enfortir la col·laboració en matèria de llengua entre ambdues administracions, a més de disposar d’un sistema automàtic de reconeixement de diplomes i certificats oficials de català.

El parlament balear demana per unanimitat un senador per a Formentera. El ple del parlament ha aprovat per unanimitat una proposició de llei en què demana la reforma de l’article 69.3 de la constitució espanyola perquè Formentera pugui triar un senador propi amb independència del que triï l’illa d’Eivissa. La proposta ha estat presentada per Gent per Formentera (GxF) i el PSIB i ha estat defensada per la diputada socialista María José Camps, perquè Sílvia Tur, de GxF, no hi ha pogut assistir. Camps ha dit que l’aprovació d’aquesta proposició és un pas més que culminarà al parlament espanyol amb la reforma de la constitució. Concretament, la proposició reclama que en l’article 69.3 es canviï un guió (‘Eivissa-Formentera’) per una coma (‘Eivissa, Formentera’) de manera que s’estableixi que hi ha d’haver un senador per a cadascuna de les illes i no pas un per a totes dues.

LA XIFRA
142 sales de joc hi ha actualment a les Illes. Enguany, s’ha donat permís perquè se n’obrin 12 de noves. Són sales on es pot jugar i on també es poden fer apostes per internet.

TAL DIA COM AVUI
El 9 d’octubre de 1967 morí a trenta-nou anys el Che Guevara, afusellat per l’exèrcit bolivià a La Higuera. La seva figura es va convertir en una icona revolucionària.