La primera victòria de la vaga de fam dels presos

TEMA DEL DIA
El primer recurs que Jordi Sànchez va presentar al Tribunal Constitucional espanyol contra la situació de presó preventiva fa 374 dies que dorm en un calaix. Al costat del de Jordi Turull, presentat fa més de sis mesos. En una situació normal, un recurs d’aquestes característiques s’ha de resoldre en trenta dies. Els ultres de Blanquerna, per exemple, van presentar un recurs d’empara el 17 de novembre de 2017, el TC el va admetre el mateix dia i va resoldre’n les mesures preventives al cap de quatre dies: van ser posats en llibertat. Es veu que la durada d’un recurs d’empara també depèn de la ideologia de qui el presenta.

Els magistrats del tribunal dilaten el recurs de Jordi Sánchez i de tots els presos polítics catalans deliberadament i per això Sànchez, Turull, Josep Rull i Quim Forn fan vaga de fam. És un gest dràstic, que posa en risc la seva salut, però és l’única manera de denunciar aquesta anomalia i sembla que pot tenir algun efecte. El ple del Tribunal Constitucional es reunirà la setmana que ve i començarà a examinar els recursos dels presos independentistes. Fonts del tribunal s’han afanyat a desvincular aquest fet dels recursos de la vaga de fam dels presos. Només aquest desmentiment ja és una victòria dels vaguistes, perquè no és creïble que després de més d’un any de tenir-los aturats la setmana que ve s’hi posin per voluntat pròpia. Això no vol dir automàticament que resolguin sobre els recursos, perquè ja han filtrat que poden sorgir dificultats arran de la ‘complexitat’ del cas. Però que gesticulin, fent veure que ho volen resoldre, ja és una novetat.

Els presos que fan vaga de fam no demanen una resolució positiva, que els permeti sortir en llibertat, ni negativa, sinó senzillament que el TC resolgui, que prengui una decisió. Aleshores hauran exhaurit totes les vies legals a l’estat espanyol i podran recórrer al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Aquest és el pas que la justícia espanyola no vol. Saben que ho tenen perdut, perquè la instrucció s’ha fet imputant delictes inexistents als dirigents independentistes, com ha demostrat la justícia europea que s’ha pronunciat sobre els exiliats.

Les excuses que fan córrer per no prendre decisions és que l’esborrany de la sentència de Sànchez no s’ha acabat de redactar i que podria caure de l’ordre del dia, després de més d’un any de temps per a redactar-lo. O també que com que el va presentar contra la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela –que és qui va dictar la presó–, però després el cas va passar al Tribunal Suprem, el recurs podria decaure. És curiós que decaiguin els recursos però es mantinguin els empresonaments provisionals. Qualsevol excusa és bona per a evitar de pronunciar-se i així continuar frenant el recorregut judicial cap a Estrasburg. Veurem què passa la setmana entrant, durant el ple del tribunal, que es reunirà de dimarts a dijous, però les defenses dels presos no són gaire optimistes.

Així i tot, la pressió creix. Dilatar una decisió no és prevaricar, perquè no es pot demostrar que es faci intencionadament, però sí que allarga una situació manifestament injusta. I és un argument més de les defenses per a afegir a la llista d’irregularitats quan el cas arribi a Estrasburg. Avui mateix la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, també s’ha hagut de referir als presos que fan vaga de fam i ha defensat la lentitud del Constitucional, perquè ‘aquestes coses demanen temps’. Sobretot si ets un pres independentista.

MÉS QÜESTIONS
El PP valencià obre la porta a governar amb Vox si en necessita els vots. El president del grup del PP a les Corts, Jorge Bellver, ha deixat clar que el seu partit no tindrà cap mirament a pactar amb Vox si en necessita el suport per a fer govern. Per justificar-ho, ha dit que els socialistes havien pactat amb el suport de partits nacionalistes i d’esquerres: ‘El PSPV ha estat capaç de governar amb un partit nacionalista d’esquerres (Compromís) i amb el suport d’un partit d’extrema esquerra (Podem) i no passa res.’ L’estratègia de la formació que encapçala Isabel Bonig és clara, tot i que, ara com ara, les enquestes no li donen cap possibilitat de governar el País Valencià. Però una irrupció de Vox a les Corts podria alterar les majories. Fins ara totes les enquestes coincideixen que el PSPV, Compromís i Podem podran repetir el pacte Botànic, però després de les eleccions andaluses el panorama electoral valencià també es pot alterar per l’entrada de l’extrema dreta a les institucions.

Anticorrupció demana d’encausar Camps pels contractes de la trama Gürtel. La Fiscalia Anticorrupció ha presentat un escrit davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata en què sol·licita que l’ex-president Francisco Camps sigui encausat per presumptes delictes de prevaricació i frau en els contractes de la Generalitat amb empreses de la trama Gürtel. La fiscalia també vol que siguin citats com a investigats una desena de persones que suposadament van tenir responsabilitats en l’adjudicació dels contractes, entre les quals hi ha el cap de la trama, Francisco Correa; el responsable de Gürtel al País Valencià, Álvaro Pérez ‘El Bigotis’; l’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa; i l’ex-directora general de Promoció Institucional de la Generalitat Dora Ibars. La petició de la fiscalia no ha inquietat la defensa de Camps, que està segura que l’Audiència espanyola la desestimarà perquè és una qüestió tancada jurídicament. En un comunicat, l’advocat de Camps, Pablo Delgado, recorda que el jutge instructor de l’anomenada ‘causa dels vestits’ i el TSJCV han refusat set vegades la petició d’Anticorrupció d’encausar-lo. Aquest nou escrit és la primera diligència que se sol·licita en la peça 5 del cas Gürtel, que va obrir la sala penal de l’Audiència espanyola arran de les declaracions de Ricardo Costa.

L’OCB convoca un acte de solidaritat amb la vaga de fam dels presos polítics. L’Obra Cultural Balear ha organitzat, dijous 6 de desembre, una jornada de solidaritat amb els presos polítics catalans i amb la vaga de fam de Sànchez, Turull, Rull i Forn. Entre les 11.00 i les 20.00, a Ca n’Alcover, es faran activitats de solidaritat amb els presos polítics. Així mateix, es recolliran en un llibre missatges adreçats als presos polítics. L’entitat es compromet a fer arribar una còpia del llibre a cada un dels presos i exiliats. A les 19.00 es farà una assemblea per a coordinar més activitats i mobilitzacions i, en acabat, a les 20.15, els participants a l’assemblea aniran cap a la plaça de Cort on, com cada dijous, els Músics per la Llibertat faran una cantada de solidaritat amb els presos polítics.

Cimera dels responsables de política lingüística de les Balears, el País Valencià i Catalunya. Els responsables de política lingüística dels governs balear, valencià i català s’han tornat a reunir a Palma per preparar la visita del Comitè d’Experts de la Unió Europea que ha d’elaborar el cinquè informe de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. És la cinquena reunió de les direccions generals, la segona que es fa a Palma, i hi han participat Marta Fuxà, del govern balear; Ester Franquesa, de la Generalitat de Catalunya; i Rubén Trenzano, de la Generalitat Valenciana. També han parlat del seguiment dels compromisos de les sessions anteriors, com ara els usos lingüístics a les webs estatals, la versió del BOE en català i la remissió d’una carta a la ministra de Política Territorial, entre més. D’una altra banda, s’ha estudiat com fomentar l’ús del català en àmbits com ara el joc, el cinema i l’empresa. Fuxà ha explicat que a les Balears el Consell Social de la Llengua Catalana va aprovar una ponència vinculada a l’àmbit audiovisual. Així mateix, Franquesa ha presentat l’informe de política lingüística 2017 elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya.

Manifestació en favor de despenalitzar l’avortament a Andorra. Un grup de deu persones s’ha manifestat en favor de despenalitzar l’avortament, durant l’acte d’inauguració d’una escultura de Pere Molés, en commemoració del setantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els manifestants, encapçalats per la representant de Stop Violències, Vanessa Mendoza, han aixecat mocadors on es podia llegir ‘avortament’ i una pancarta amb el lema ‘Hear me too’, mentre el ministre de Salut, Carles Álvarez, pronunciava el seu discurs. Algunes manifestants també portaven al coll un mocador verd, emblema de les mobilitzacions argentines per la despenalització de l’avortament. A l’acte, a la plaça de l’Hospital, hi ha assistit també el cap de govern, Toni Martí, el director general de l’oficina de l’ONU a Ginebra, Michael Moller; i el síndic, Vicenç Mateu, entre més autoritats. Moller no ha volgut pronunciar-s’hi. ‘És una qüestió interna d’Andorra’, ha dit.

Els drets de les dones també són drets humans. El dret al propi cos, també és un dret humà. La penalització de l’avortament no és compatible amb els drets humans. Davant la hipocresia de Govern, plantem cara pic.twitter.com/pkSOVW8EEb

— Stop Violències Andorra (@stopviolencies_) December 4, 2018

LA XIFRA
6 mesos de suspensió de l’augment de l’import de carburants és el que ha promès el govern francès per aturar la vaga de les armilles grogues. A Catalunya Nord, han continuat blocant el peatge del sud de Perpinyà.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de desembre de 2000 els ministres d’Afers Estrangers d’Andorra, Albert Pintat; de l’estat espanyol, Josep Piqué; i de l’estat francès, Hubert Védrine, van signar el conveni que regulava l’entrada, circulació i residència dels ciutadans dels estats espanyol i francès en relació amb Andorra. Va ser un primer pas formal en el camí de l’associació d’Andorra amb la UE.